Els fongs i les persones han compartit una relació estreta des del començament de la civilització, relació que ha estat objecte d’interès en l’àmbit mèdic i científic. Els últims temps, els patògens fúngics s’han considerat una amenaça important per a la salut pública, ja que són cada vegada més comuns, i les seves infeccions, resistents al tractament. Per a molts dels fongs no es disposa de proves diagnòstiques ràpides i sensibles, i les que hi ha no estan disponibles de manera generalitzada o no són assequibles a escala mundial.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la incidència i el rang geogràfic de les malalties fúngiques s’estan expandint per tot el món, cosa que s’atribueix sobretot a l’escalfament global i a l’augment dels viatges i el comerç internacional. Durant la pandèmia de COVID-19, es va notificar que la incidència d’infeccions fúngiques invasives havia augmentat considerablement entre pacients hospitalitzats. A mesura que augmenta la resistència al tractament dels fongs que causen infeccions comunes (com la candidiasi oral i vaginal), també augmenta el risc que sorgeixin infeccions més invasives entre la població general. Per això es recomana la inversió en recerca, desenvolupament i innovació, i també la millora de les intervencions de salut pública per a la prevenció i el control, juntament amb l’enfortiment de la capacitat de laboratori i vigilància.

Parlem amb Cristina Cunha, investigadora de la Universitat do Minho (Portugal) i líder d’un projecte CaixaResearch sobre l’aspergil·losi pulmonar invasiva, i amb Toni Gabaldón, investigador ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB Barcelona) i al Barcelona Supercomputing Centre (BSC), i líder també d’un projecte CaixaResearch dirigit a trobar nous fàrmacs contra la candidiasi.

Els fongs: amics, companys i enemics

«A més de menjar bolets, les persones fem servir els fongs per produir aliments com el pa i el formatge, i en processos industrials com la producció de bioetanol», explica Toni Gabaldón, que destaca també els avenços en l’ús de fongs filamentosos per a la construcció i la indústria tèxtil. En l’àmbit de la salut, «molts medicaments importants es basen en fongs, com la penicil·lina, el primer antibiòtic descobert per a ús clínic; l’agent antifúngic micafungina; el micofenolat, que s’utilitza per prevenir el rebuig de teixits, i la rosuvastatina, que redueix els nivells de colesterol», afegeix Cristina Cunha.

A part dels fongs que ens envolten, dins del nostre organisme hi habiten prop de 200 espècies fúngiques diferents. Són reconegudes com a micobiota (sense la r) i, en equilibri, no solament no són nocives, sinó que a més són beneficioses per a la nostra salut: alguns fongs tenen el poder de protegir-nos davant d’infeccions i d’ajudar al desenvolupament de processos fisiològics necessaris per a l’organisme, com la metabolització de determinats sucres a l’intestí.

Però també hi ha espècies perjudicials per a l’ésser humà. «Els fongs causen tantes morts anuals com la malària o la tuberculosi, i fan malbé fins a un terç de les nostres collites», afirma Gabaldón. «Entendre els fongs no és només un tema de curiositat científica, és una cosa necessària i que pot millorar les nostres vides.»

Si bé les infeccions fúngiques més habituals no són perilloses, hi ha fongs que poden provocar complicacions severes en les persones, especialment en les que estan immunodeprimides. Les més greus són les malalties respiratòries produïdes per fongs dels tipus Aspergillus (aspergil·losi) o Cryptococcus (criptococcosi), i també les malalties sistèmiques produïdes per Candida o altres grups de fongs. En conjunt, les infeccions fúngiques afecten aproximadament 1.000 milions de persones l’any a tot el món i arriben a causar-ne la mort d’un milió i mig.

La població immunodeprimida, el risc més gran

Les formes més greus de les infeccions fúngiques solen afectar persones que tenen afeblit el sistema immunitari. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, les poblacions amb un risc més alt de patir infeccions fúngiques invasives són les que tenen càncer, sida, malalties respiratòries cròniques i tuberculosi, i les que han rebut un transplantament.

Entre les patologies més rellevants hi ha l’aspergil·losi pulmonar invasiva (IPA, per la sigla en anglès), causada pel fong Aspergillus fumigatus. «Aspergillus és un fong al qual totes les persones del món estan exposades diàriament», explica l’experta en IPA Cristina Cunha. «Es tracta d’una floridura de l’aire que creix en la vegetació, en els aliments en descomposició i al terra.»

El fong Aspergillus sol ser innocu per a la gran majoria de la població. Tanmateix, en persones amb el sistema immunitari compromès, una infecció per aquest fong es pot estendre des dels pulmons fins al cervell, el cor, els ronyons o la pell. Si no es tracta, aquesta malaltia pot portar a la mort.

L’IPA comporta dos grans problemes: el diagnòstic i el tractament. «Els símptomes d’aquesta malaltia no són específics i sol ser difícil obtenir un diagnòstic definitiu d’aspergil·losi pulmonar invasiva», afirma Cunha, el projecte de la qual està dirigit a estudiar la predisposició de les persones immunocompromeses a desenvolupar aquesta malaltia. «Pel que fa al tractament, el desafiament més gran és superar l’aparició de soques resistents als fàrmacs antifúngics.»

Les resistències als antifúngics activen les alarmes

«Com passa amb els bacteris i els antibiòtics, els fongs també s’estan adaptant als fàrmacs que fem servir per eliminar-los. Un gran problema és l’ús en l’agricultura i la ramaderia intensiva de compostos antifúngics similars als que s’utilitzen en la clínica, ja que els fongs que ens poden infectar a nosaltres generen resistència i resulten molt difícils de tractar», afirma Toni Gabaldón. 

Amb només quatre classes de medicaments antifúngics disponibles actualment i molt pocs candidats en desenvolupament clínic, els patògens fúngics comencen a ser considerats una amenaça per a la salut pública. En aquest sentit, projectes com el de Gabaldón, dirigits a entendre el procés pel qual els fongs es fan resistents als fàrmacs, són d’una importància urgent. En concret, se centren en diverses espècies de Candida i les utilitzen com a plataforma en la qual es poden provar diferents tractaments aplicant-hi la seqüenciació massiva per inferir quines mutacions genètiques provoquen resistències als tractaments. 

El 80 % de les dones tindrà candidiasi vaginal almenys una vegada a la vida, però solen ser infeccions superficials sense un pronòstic greu. Tot i així, com passa amb l’aspergil·losi pulmonar, en persones immunodeprimides, el gènere Candida pot causar malalties sistèmiques que en el 40 % dels casos són mortals. És en aquest context que les resistències als antifúngics adquireixen una importància especial.

Una nova pandèmia fúngica?

Atesa la situació actual pel que fa a resistències fúngiques, els experts veuen possible, tot i que no probable, una nova pandèmia causada per fongs. «És difícil concebre que un fong sigui capaç de fer esclatar una nova pandèmia mundial perquè els fongs més “virulents” afecten majoritàriament individus immunocompromesos», explica Cunha. I afegeix: «Tanmateix, és cert que augmenta la població immunocompromesa i segurament serem testimonis d’un fort augment del nombre de pacients amb malalties fúngiques».

Els preguntem per les probabilitats que passi alguna cosa semblant al que s’explica a la sèrie The Last of Us, que presenta un futur distòpic després d’una epidèmia causada pel fong Cordyceps, que infecta els humans i fa que perdin la voluntat. Els dos investigadors coincideixen: si bé existeixen espècies fúngiques capaces de controlar insectes, ara per ara cap espècie no afecta els éssers humans d’aquesta manera. Tanmateix, «les infeccions per fongs poden provocar danys als nostres teixits, inclòs el cervell», explica Gabaldón. «Per tant, sí que podrien afectar les nostres capacitats cognitives.»

Una de les preocupacions dels experts en micosi és el canvi climàtic. «L’escalfament global té un impacte directe sobre la distribució de patògens fúngics i els seus mecanismes d’adaptació, la qual cosa pot incidir sobre la salut humana», sentencia Cunha. I és que s’ha demostrat que tant la incidència com el rang geogràfic de les infeccions fúngiques s’estan expandint de manera global a causa del canvi climàtic.

En aquest sentit, les espècies fúngiques que es reprodueixen mitjançant espores són especialment amenaçadores, perquè produeixen grans quantitats d’espores microscòpiques que són sempre presents en l’ambient i que es dispersen a través de corrents d’aire. «Els fongs que es poden transmetre per espores podrien suposar un gran perill en cas que fossin resistents als fàrmacs i poguessin afectar persones immunocompromeses. Fins ara aquestes circumstàncies només s’han donat de manera local, però no s’ha d’oblidar que l’evolució opera en tot moment i no parem de descobrir nous patògens emergents. Algunes infeccions fúngiques han estat les causants de l’extinció d’algunes espècies d’amfibis», conclou Gabaldón.