En què es basen els metges per proposar un tractament contra el càncer o un altre? Com determinen quin és el més adequat per a cada pacient? 

Per avaluar com responen els pacients a les teràpies, els experts fan servir de manera estandarditzada els criteris RECIST (Response Evaluation Criteria in Solid Tumors). Aquest mètode permet avaluar si els tumors es redueixen, estan igual o creixen, utilitzant proves d’imatge com la tomografia computada (TC). Tot i que l’aplicació d’aquests criteris ha millorat les taxes de supervivència en oncologia i és molt útil per estudiar la resposta de tumors sòlids, no permet avaluar adequadament la resposta en pacients amb metàstasi en certes localitzacions, com l’esquelet. 

Un exemple de les limitacions dels criteris RECIST s’observa en el càncer de pròstata, en què les metàstasis òssies, que són freqüents, afecten entre el 8 i el 35 % dels casos en el moment del diagnòstic, i fins el 75 % dels càncers en estadis avançats. 

Fa poc, el grup de Radiòmica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), liderat per la investigadora Raquel López-Pérez, de la xarxa CaixaResearch, va publicar a la revista European Urology un nou marcador de resposta als tractaments en pacients amb càncer de pròstata metastàtic ossi. 

Mitjançant tècniques de ressonància magnètica, els investigadors van identificar que, en casos de metàstasis òssies, la disminució del volum de cèl·lules cancerígenes associada a l’augment de la quantitat de greix dins dels ossos és indicador d’una resposta positiva al tractament. 

Aquest descobriment representa un avenç significatiu en el mètode d’avaluació de la resposta als tractaments basat en RECIST i marca un pas endavant en el pronòstic i el tractament de les metàstasis. La capacitat de predir la resposta ràpidament i ajustar l’estratègia terapèutica pot suposar una gran diferència per als pacients. T’expliquem més coses sobre aquest estudi en el fil de X següent: Enllaç al fil X.