A primera vista, la imatge sembla un dibuix improvisat: línies que serpentegen, bucles que es repeteixen i formes que floten en un espai grisós. Podria semblar un gargot abstracte o l’esbós d’una arquitectura impossible. No obstant això, el que veiem és l’interior d’un cor durant un procediment mèdic pioner.

Aquesta instantània captura un moment clau d’una recerca que demostra, per primera vegada, que és possible substituir una vàlvula cardíaca metàl·lica implantada prèviament sense necessitat de cirurgia a cor obert. Un avenç publicat a European Heart Journal, que podria canviar el tractament de molts pacients d’edat avançada amb malalties valvulars.

Per explorar aquesta imatge amb dues mirades complementàries —l’artística i la científica— tenim Maria Rius,

Més de 190 milions de dones al món i més d’un milió a Espanya pateixen endometriosi. Malgrat que afecta 1 de cada 10 dones en edat reproductiva, aquesta malaltia inflamatòria, crònica i sistèmica continua sent una de les patologies més desconegudes i amb més retard diagnòstic. En molts casos poden passar deu anys fins que les pacients aconsegueixen tenir l’explicació d’uns símptomes que impacten profundament en la seva salut física, mental, sexual i reproductiva.

L’endometriosi apareix quan teixit similar al que recobreix l’interior de l’úter, l’endometri, creix per fora, sobretot als ovaris, als lligaments uterins, a la bufeta o a l’intestí. Tot i que està fora de lloc, aquest teixit respon igualment a les hormones del cicle menstrual: s’inflama i sagna cada mes,

Cada dia prenem centenars de decisions: escollir un camí, aturar-nos davant d’un senyal, confiar en algú o no… I el més curiós és que moltes les prenem fins i tot abans de ser-ne conscients. Com si el nostre cervell tingués un «pilot automàtic» que ens permet actuar amb rapidesa i guia les nostres eleccions de manera gairebé imperceptible. Però, sabem com funciona i per què decideix el que decideix? Som realment lliures o en som dependents»?

Darrere de cada decisió s’hi amaguen processos invisibles i complexos que investigadors com Joseph Paton, director del Programa de Neurociència Champalimaud i investigador principal de la Fundació Champalimaud a Lisboa, intenten desxifrar a través de la neurobiologia del comportament: circuits neuronals que avaluen recompenses ,

Una malaltia rara és, per definició, la que afecta menys d’1 de cada 2.000 persones.

Per això se’n diuen rares. Tot i que, si considerem que n’hi ha 7.000 tipus diferents i afecten 300 milions de persones —una xifra similar a la població dels Estats Units—, potser no ho són tant.

Tenint en compte aquestes xifres, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va aprovar el 2025 per unanimitat dels seus 194 països una resolució històrica: un document que reconeix aquestes malalties com una prioritat de salut global i estableix un pla d’acció a 10 anys vista. L’objectiu? Incorporar-les a les agendes nacionals, augmentar la inversió en la seva investigació i impulsar l’intercanvi de dades entre països.

Tot avenç comença amb una pregunta. Els metges de la Grècia clàssica es preguntaven què era aquell teixit anòmal que creixia sense control i afectava la salut dels seus pacients. L’anomenaven karkinos (‘cranc’) perquè era dur i s’assemblava a aquest animal. D’aquest terme deriva la paraula que avui encara fem servir. 

2.400 anys més tard, sabem que hi ha més de 200 tipus de càncer. El càncer no és una sola malaltia, sinó moltes, i necessita moltes preguntes. En aquest article recollim alguns dels dubtes que ens ha enviat la nostra comunitat i els abordem juntament amb dues expertes en clínica i investigació.

Elisa Espinet,