L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut com un estat de complet benestar físic, mental i social. Però, què passa quan expandim els marges d’aquesta definició i la mirem des de diferents disciplines i enfocaments? I com construïm aquesta salut? 

Més enllà del que és evident, la salut té moltes fronteres que estan en exploració constant. Deia el metge colombià Héctor Abad Gómez, especialista en salut pública i activista dels drets humans, que «l’aigua neta salva més vides que el millor dels cirurgians». I és que, si la salut és benestar, aleshores no sols la construeixen metges i hospitals, sinó que també la modelen els qui dissenyen ciutats més habitables,

Celebrat a Barcelona durant dos dies, la trobada va reunir a fundacions i responsables de recerca per debatre sobre governança, sostenibilitat i el paper de la filantropia en els centres de recerca.

Barcelona va acollir els dies 26 i 27 de març un fòrum d’investigació organitzat per Philea (Philanthropy Europe Association), que va reunir a representats de fundacions i organitzacions científiques de tot Europa. L’objectiu: reflexionar sobre com es governen els centres de recerca finançats per la filantropia i compartir experiències des de diferents models institucionals.

La trobada va tenir lloc al Museu de la Ciència CosmoCaixa, pocs dies abans de la inauguració del CaixaResearch Institute, el qual va oferir un marc especialment significatiu per a la Fundació ”la Caixa”.

A primera vista, la imatge sembla un dibuix improvisat: línies que serpentegen, bucles que es repeteixen i formes que floten en un espai grisós. Podria semblar un gargot abstracte o l’esbós d’una arquitectura impossible. No obstant això, el que veiem és l’interior d’un cor durant un procediment mèdic pioner.

Aquesta instantània captura un moment clau d’una recerca que demostra, per primera vegada, que és possible substituir una vàlvula cardíaca metàl·lica implantada prèviament sense necessitat de cirurgia a cor obert. Un avenç publicat a European Heart Journal, que podria canviar el tractament de molts pacients d’edat avançada amb malalties valvulars.

Per explorar aquesta imatge amb dues mirades complementàries —l’artística i la científica— tenim Maria Rius,

Més de 190 milions de dones al món i més d’un milió a Espanya pateixen endometriosi. Malgrat que afecta 1 de cada 10 dones en edat reproductiva, aquesta malaltia inflamatòria, crònica i sistèmica continua sent una de les patologies més desconegudes i amb més retard diagnòstic. En molts casos poden passar deu anys fins que les pacients aconsegueixen tenir l’explicació d’uns símptomes que impacten profundament en la seva salut física, mental, sexual i reproductiva.

L’endometriosi apareix quan teixit similar al que recobreix l’interior de l’úter, l’endometri, creix per fora, sobretot als ovaris, als lligaments uterins, a la bufeta o a l’intestí. Tot i que està fora de lloc, aquest teixit respon igualment a les hormones del cicle menstrual: s’inflama i sagna cada mes,

Cada dia prenem centenars de decisions: escollir un camí, aturar-nos davant d’un senyal, confiar en algú o no… I el més curiós és que moltes les prenem fins i tot abans de ser-ne conscients. Com si el nostre cervell tingués un «pilot automàtic» que ens permet actuar amb rapidesa i guia les nostres eleccions de manera gairebé imperceptible. Però, sabem com funciona i per què decideix el que decideix? Som realment lliures o en som dependents»?

Darrere de cada decisió s’hi amaguen processos invisibles i complexos que investigadors com Joseph Paton, director del Programa de Neurociència Champalimaud i investigador principal de la Fundació Champalimaud a Lisboa, intenten desxifrar a través de la neurobiologia del comportament: circuits neuronals que avaluen recompenses ,