Per Daniel García, @rocambloguesco, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”

Què és la recerca i innovació responsables, conegudes com RRI pel seu acrònim en anglès? I com l’aplicarem a la nostra feina i vida quotidiana? El concepte d’RRI suscita cada cop més interès i rep més suport polític, i és considerat un tema transversal en el programa marc Horizont 2020. No obstant això, bona part dels membres dels cercles europeus de recerca i innovació no saben com implementar-la, segons que s’ha constatat en els 27 seminaris de consulta celebrats en el marc del projecte europeu RRI Tools, coordinat per l’

Post per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El programa RecerCaixa, impulsat per l’Obra Social “la Caixa” (OSLC) amb la col·laboració de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), pretén impulsar la posició destacada de Catalunya en el camp de la recerca d’excel·lència. Aquesta iniciativa parteix de la idea que la recerca és un element estratègic per fomentar el progrés econòmic, transformar la realitat i aportar millores que contribueixin a augmentar el benestar social. 

El passat 27 de gener, Jordi Portabella, director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de l’OSLC, i Sergi Bonet, vicepresident de l’ACUP i rector de la Universitat de Girona,

Post per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat dimecres 27 de gener va tenir lloc el diàleg «La Cimera del Canvi Climàtic a París: resultats, acords i propers passos» al Palau Macaya. La sessió, que va ser presentada per Jordi Portabella, biòleg i director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de l’Obra Social “la Caixa” i moderada pel periodista científic Lluís Reales, va tractar les principals conclusions dels acords assolits a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 21. Aquesta sessió va comptar amb els mateixos ponents de la sessió prèvia celebrada el 26 de novembre: Flavia Rosembuj González-Capitel,

Post de Jordi Júlvez, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre aliat d’ISGlobal.

El cervell humà es desenvolupa durant un període prolongat; la seva maduració continua al llarg de l’adolescència i l’edat adulta. És important estudiar les trajectòries de desenvolupament del cervell en mostres representatives de la població general per comprendre com les exposicions i els factors d’estrès afecten el desenvolupament del cervell humà. Els entorns primerencs poden ser particularment importants per l’impacte que tenen en la salut mental, l’aprenentatge i el comportament en les societats humanes. 

Investigadors amb experiència en epidemiologia ambiental, neuropsicologia, psiquiatria i neurociència cognitiva del desenvolupament es van reunir a Barcelona en un debat de dos dies de durada coorganitzat per B-Debate,

Post per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat dijous 26 de novembre va tenir lloc el diàleg «La Cimera del Canvi Climàtic a París: objectius i expectatives» al Palau Macaya. A la sessió, que va estar moderada pel periodista científic Lluis Reales, es va parlar sobre les expectatives de possibles acords a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 21.

Durant dotze dies, quaranta mil delegats van prendre part en una reunió que es preveia crucial perquè havia de desembocar en un nou acord internacional sobre el clima. L’objectiu era mantenir l’escalfament global al llarg del segle per sota dels 2 ºC.