Post de Miquel Àngel Pujana, director del nou programa ProCURE contra la resistència terapèutica del càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO). Colíder científic del B-Debate sobre la «Resistència terapèutica del càncer: progressos i perspectives».

La resistència d’alguns tipus de càncer a les teràpies és el principal obstacle en la curació de la malaltia. A Catalunya, cada any es diagnostiquen uns 34.000 casos nous de càncer, dels quals el 30% desenvolupen resistència terapèutica als fàrmacs.

Diversos experts internacionals ens vam reunir a CosmoCaixa a principis d’abril de 2016 per discutir en un B-Debate, iniciativa de Biocat i l’

Post de Jordi Lanuza Masdeu, responsable de comunicació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE)

Imatge: Arnau Sebé Pabrós

La biologia evolutiva és la branca de la biologia que estudia els processos i mecanismes que generen biodiversitat. Tot i així, el plantejament experimental ha anat variant de manera significativa al llarg de la història.

Els primers biòlegs evolutius, tot i que ells encara no sabien que ho eren, es dedicaven a recollir i comparar fòssils. Amb això, no contradeien la teoria creacionista que defensava que Déu havia creat totes les espècies i aquestes eren immutables. En aquest sentit, Charles Darwin potser no va ser el «primer que va llançar la pedra»,

Post per Núria Saladié, project manager del projecte europeu HEIRRI

Més de 150 persones d’arreu del món s’han reunit a CosmoCaixa al primer congrés del projecte europeu HEIRRI (Higher Education Institutions and Responsible Research and Innovation), «Ensenyant Recerca i Innovació Responsables a la Universitat», per debatre sobre la incorporació del concepte de Recerca i Innovació Responsables (RRI) a l’ensenyament universitari. Mitjançant la participació en panels transdisciplinaris i diversos tallers pràctics, professionals del sistema de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i), personal docent universitari, representants d’organitzacions de comunicació científica o de museus de ciència, entre d’altres, han contribuït al debat sobre per què i com integrar l’RRI a l’ensenyament superior universitari.

Per Sonia Garcinuño Jiménez, Àrea de Recerca i Coneixement de l’Obra Social “la Caixa”.

L’objectiu del projecte europeu Hypatia, en què participa l’Obra Social “la Caixa”, és aconseguir augmentar el nombre de noies que trien carreres científiques i tecnològiques. A l’abril s’inicia una gran campanya a Europa per captar l’atenció tant d’estudiants com de docents i persones involucrades en el camp de la recerca i de la comunicació de la ciència.

Per què hi ha menys noies a les carreres tècniques? Per què les dones continuen subrepresentades en la recerca? Què condiciona les noies a l’hora de decantar-se per una carrera o una altra? Les dones constitueixen només el 28 % del personal investigador que hi ha al món.

Gràfic de la llei de Zipf. Font: UAB

Post d’Álvaro Corral, investigador del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i coordinador de l’estudi sobre la llei de Zipf.

En el marc del projecte «Recerca en matemàtica col·laborativa», impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, investigadors del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), adscrits al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), hem analitzat per primer cop, amb tot el rigor matemàtic i estadístic necessari, la validesa de la llei de Zipf. Aquesta recerca ha estat publicada el gener de 2016 a PLOS ONE.