Per Sonia Garcinuño Jiménez, Àrea de Recerca i Coneixement de l’Obra Social “la Caixa”.

L’objectiu del projecte europeu Hypatia, en què participa l’Obra Social “la Caixa”, és aconseguir augmentar el nombre de noies que trien carreres científiques i tecnològiques. A l’abril s’inicia una gran campanya a Europa per captar l’atenció tant d’estudiants com de docents i persones involucrades en el camp de la recerca i de la comunicació de la ciència.

Per què hi ha menys noies a les carreres tècniques? Per què les dones continuen subrepresentades en la recerca? Què condiciona les noies a l’hora de decantar-se per una carrera o una altra? Les dones constitueixen només el 28 % del personal investigador que hi ha al món.

Gràfic de la llei de Zipf. Font: UAB

Post d’Álvaro Corral, investigador del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i coordinador de l’estudi sobre la llei de Zipf.

En el marc del projecte «Recerca en matemàtica col·laborativa», impulsat per l’Obra Social “la Caixa”, investigadors del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), adscrits al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), hem analitzat per primer cop, amb tot el rigor matemàtic i estadístic necessari, la validesa de la llei de Zipf. Aquesta recerca ha estat publicada el gener de 2016 a PLOS ONE.

Post de Marina Torres, Outreach and CommunityBuilding del projecte Mosquito Alert.

Des de fa un temps, qualsevol ciutadà pot ajudar a recollir dades sobre la presència de mosquits tigre a Espanya gràcies a una aplicació per a mòbils, que compta amb el suport de l’Obra Social “la Caixa”. A més, des del passat mes de març, els ciutadans també poden contribuir a detectar precoçment mitjançant l’aplicació la possible arribada del mosquit de la febre groga (Aedes aegypti), l’actual responsable de l’epidèmia de zika o d’altres epidèmies de dengue o chikungunya al continent americà,

Entrevista a Enrique Baquedano, director del Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrid. Juntament amb Manuel Domínguez Rodrigo, professor de Prehistòria a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), és codirector de l’Institut d’Evolució Humana a l’Àfrica (IDEA). I tots dos són comissaris de l’exposició «El bressol de la humanitat», que es va inaugurar a CosmoCaixa el 9 de març.

Com es va començar a interessar per la recerca en arqueologia i evolució humana? I per les excavacions a l’Àfrica?

Quan era un nen, a la meva ciutat natal, Sòria, no hi havia gaire coses a fer. Tanmateix, hi havia el Museu Numantí.

Post de Manel Esteller, director del programa d’epigenètica i biologia del càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

El passat mes de febrer vam presentar amb l‘Obra Social “la Caixa” un estudi pioner sobre la predicció epigenètica de la resposta als fàrmacs per optimitzar la teràpia del càncer en malalts que ja no responen als tractaments estàndard.

El càncer és la primera malaltia causant de mortalitat a Occident, juntament amb les malalties cardiovasculars. Cada any moren al món vuit milions de persones per càncer, 100.000 a Espanya i unes 17.000 a Catalunya. El càncer és una malaltia causada per alteracions genètiques,