Por Raül Toran, vicepresident de l’ACCC i redactor científic

A l’última edició del Campus Gutenberg, celebrada els passats 12 i 13 de setembre a Barcelona, ​​han tingut lloc diversos debats per tractar el present i el futur de la comunicació científica. Als debats d’aquesta edició, es va parlar dels rànquings científics i l’excel·lència científica, dels descobriments científics i la controvèrsia en investigació, de les innovacions en comunicació i de la relació entre l’educació i els museus. Ens centrarem en aquest últim debat.

«Els museus i les escoles es necessiten mútuament ja que tots dos són educació», va afirmar Lina Ubero, cap de programes públics del Nat-Museu de Ciències Naturals / Museu Blau de Barcelona. En el pla estratègic d’aquest equipament municipal es destaca que el museu ha de ser un espai educador. Però, què pot aportar aquest museu a l’escola? El Museu pot aportar bagatge científic, formació, recursos pedagògics i espais diferents a l’aula. A més es disposa de temps per a activitats educatives. També pot afavorir l’intercanvi dels projectes que poden desenvolupar-se a l’escola. Què pot aportar l’escola al museu? Aquesta pot aportar reptes i ens ofereix un entorn social ric i divers. Des d’aquest museu treballen en col·laboració amb l’escola mitjançant projectes de llarga durada i crearan una comissió de mestres perquè siguin presents de manera estable al museu. Amb altres museus com el Parc de les Ciències de Granada i el Museu de Ciències Príncep Felip de València continuen apostant pel foment dels consells assessors infantils i impulsen els espais formatius per als mestres. Com a repte voldrien desenvolupar projectes conjunts entre diversos museus i escoles i disposar de professors a la plantilla dels museus de ciències.

D’altra banda, Sebastián Cardenete, director del Centre de Ciències Principia de Màlaga, va explicar que la idea de crear el museu va sorgir el 1994 i que durant aquest temps s’ha consolidat. La durada recomanada per visitar el museu és de dues hores, ja que a partir d’aquest moment l’atenció dels estudiants baixa. Principia pretén ser un recurs educatiu i oferir visites «a la carta» sobre física, química, etc. També presta material i exposicions temporals, com la d’Einstein, Darwin i la teoria atòmica, entre altres. Així mateix, presta documentals científics procedents de la Biennal de Ronda. També recull material de laboratoris d’escoles que no el fan servir i el presten a altres escoles que sí que el volen utilitzar. A més, formen alumnes de magisteri, ofereixen cursos de formació a professors i xerrades a escoles i organitzen escoles d’estiu.

L’objectiu de la posada en marxa del Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) va ser ajudar les escoles en l’educació no formal de les matemàtiques, segons va especificar Guido Ramellini, vicepresident del MMACA. També va explicar que «el MMACA és tot menys un museu, funciona més com un taller lliure, en el qual les instruccions i les intervencions dels facilitadors es redueixen al mínim necessari». La instal·lació, ubicada a Cornellà de Llobregat (Barcelona), disposa d’uns noranta mòduls en tres-cents metres quadrats i intenta evitar les dinàmiques i les maneres típiques de les escoles. Els responsables volen que els alumnes apliquin l’observació, experimentin i reflexionin. «L’aprenentatge comença amb les mans i arriba al cervell. Un cercle virtuós per aprendre matemàtiques és manipular materials, construir nous materials amb tallers col·laboratius i, finalment, construir conceptes», va explicar el matemàtic, qui va emfatitzar que l’aspecte comú entre escola i museu és el constructivisme. Al museu de ciències es viuen experiències: hi vas perquè et sorprenguin. A l’escola vius una experiència col·lectiva, al museu busques una experiència individual. Els museus, per tant, han de seduir.

Javier Hidalgo, responsable de programes de divulgació i exposicions de ciència de l’Obra Social “la Caixa” va manifestar que «les escoles i els museus de ciència són institucions que haurien de ser independents però complementàries. L’escola no hauria de visitar el museu, l’hauria de fer servir, igual que passa amb la platja, que no es visita, es fa servir, i per això s’hi torna al llarg de l’any». Per aquest motiu, s’ha d’innovar en museus i canviar les experiències. S’ha d’analitzar què treuen els alumnes de la seva experiència al museu de ciència. No obstant això, «és difícil innovar en formats: gràcies a professors podem donar un gir a les activitats. Des d’Obra Social “la Caixa” volem fomentar les carreres científiques i també volem acostar els investigadors als estudiants, amb una interacció més directa entre l’investigador i els alumnes, en la qual l’investigador expliqui en primera persona i a través d’un vídeo com es va interessar en ciència», va comentar Hidalgo. A CosmoCaixa s’ha creat, a partir de la metodologia Tinkering, una sèrie de laboratoris interactius, per a nens d’entre set i dotze anys. I ara es vol fer el mateix però per a nens d’entre tres i set anys, però no hi ha treballs duts a terme en aquesta franja d’edat. I, actualment, estem en un moment en què el sistema educatiu està canviant i canviarà encara més. «Nosaltres hem canviat la nostra metodologia i facilitem les activitats que poden treballar a classe. Hi ha professors que ja estan motivats, però hi ha d’altres als quals podem ajudar», va concloure Hidalgo.

Què és el Campus Gutenberg?

El Campus Gutenberg, que ha celebrat la seva sisena edició, és una escola d’estiu dedicada a la comunicació i a la cultura científica. Aquesta iniciativa està impulsada pel Màster de Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental i l’Obra Social “la Caixa”, en col·laboració amb el Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) i l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).