Post de Xiomara Cantera, responsable de comunicació del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC).

Hi ha qui pensa que la història que explica com va sorgir la vida a la Terra o l’evolució de l’ésser humà ja està explicada; creu que hi ha un passat inamovible que ja coneixem. Però la realitat dista molt de ser així. La història de la vida a la Terra és un trencaclosques de milers de peces de les quals només n’hem aconseguit recopilar unes quantes.

Amb cada nou fòssil, amb cada jaciment, s’amplia la informació que tenim d’aquest inesgotable trencaclosques, de vegades de manera que cal reconstruir-ne parts perquè la informació que ja es considerava provada deixa d’estar-ho i sorgeixen noves hipòtesis que ho canvien tot.

Així, igual que la història de la vida es renova amb l’augment de les proves que tenim de l’evolució, l’exposició permanent del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), Minerals, Fòssils i Evolució Humana, ha ampliat i millorat el contingut gràcies a la donació de 41 peces de fòssils originals que recentment ha fet l’Obra Social “la Caixa”.

Aquesta donació ha permès millorar les instal·lacions i incorporar cinc globus terraqüis que representen la disposició dels continents en diferents períodes geològics. Les peces van des d’un estromatòlit amb uns 300 milions d’anys d’antiguitat, una prova de les primeres evidències de la vida a la Terra, fins a grans mamífers relativament «moderns» com els óssos de les cavernes, Ursus spelaeus, representats per un enorme mascle adult i una diminuta cria, o el mamut llanut, Mammuthus primigenius, procedent de Rússia.

Entre les peces més destacades trobem una au del Cretaci inferior, Confuciusornis sanctus, procedent de la Xina; un anàpsid, Captorhinus aguti, que completa la vitrina dedicada a les tortugues; el gran fòssil de Mosasaurus, rèptil aquàtic emparentat amb els llangardaixos i les serps actuals; un amfibi del gènere Discosauriscus; invertebrats realment espectaculars, com els crinoïdeus, el ammonits i una preciosa placa amb ortoceràtids; dos impressionants trilobits, Paradoxides briareus, d’una grandària enorme, i Asaphus kowalewskii, que destaca per l’extraordinària conservació dels apèndixs oculars amb forma d’antena; artròpodes com l’interessant escorpí marí, Erypteus remipes, i dos delicats fòssils d’insectes, una efèmera amb motlle i el seu contramotlle i una libèl·lula. Aquests són alguns dels animals que han passat a formar part de la mostra.

A la planta superior, l’exposició sobre evolució humana s’ha vist enriquida amb les escultures hiperrealistes de figures d’homínids elaborades per Elisabeth Daynés. Una artista capaç d’unir a la seva obra una gran fidelitat científica amb una sensació de moviment que les fa semblar gairebé vives. Les peces representen un exemplar femení d’Australopithecus afarensis, un altre d’Homo habilis i dos masculins d’Homo erectus i Homo neanderthalensis. Aquestes figures s’han integrat en els mòduls expositius existents, dotats d’un fons retroil·luminat amb reconstruccions paisatgístiques elaborades per l’il·lustrador científic Mauricio Antón. Així mateix, la part dedicada als homínids disposa de noves peces d’una espècie que es trobava a faltar en l’exposició sobre l’evolució humana. Es tracta de rèpliques de l’emblemàtic Ardipithecus ramidus que completen la secció dedicada a aquesta espècie.

Sens dubte, gràcies a les aportacions de l’Obra Social “la Caixa”, que completen i milloren la col·lecció del MNCN-CSIC, els visitants del museu tenen l’oportunitat d’ampliar una mica més el seu coneixement sobre aquest enigma inesgotable que és la història de la vida al planeta.