Post per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat dimecres 27 de gener va tenir lloc el diàleg «La Cimera del Canvi Climàtic a París: resultats, acords i propers passos» al Palau Macaya. La sessió, que va ser presentada per Jordi Portabella, biòleg i director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de l’Obra Social “la Caixa” i moderada pel periodista científic Lluís Reales, va tractar les principals conclusions dels acords assolits a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 21. Aquesta sessió va comptar amb els mateixos ponents de la sessió prèvia celebrada el 26 de novembre: Flavia Rosembuj González-Capitel,

Post de Jordi Júlvez, investigador del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre aliat d’ISGlobal.

El cervell humà es desenvolupa durant un període prolongat; la seva maduració continua al llarg de l’adolescència i l’edat adulta. És important estudiar les trajectòries de desenvolupament del cervell en mostres representatives de la població general per comprendre com les exposicions i els factors d’estrès afecten el desenvolupament del cervell humà. Els entorns primerencs poden ser particularment importants per l’impacte que tenen en la salut mental, l’aprenentatge i el comportament en les societats humanes. 

Investigadors amb experiència en epidemiologia ambiental, neuropsicologia, psiquiatria i neurociència cognitiva del desenvolupament es van reunir a Barcelona en un debat de dos dies de durada coorganitzat per B-Debate,

Post per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat dijous 26 de novembre va tenir lloc el diàleg «La Cimera del Canvi Climàtic a París: objectius i expectatives» al Palau Macaya. A la sessió, que va estar moderada pel periodista científic Lluis Reales, es va parlar sobre les expectatives de possibles acords a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 21.

Durant dotze dies, quaranta mil delegats van prendre part en una reunió que es preveia crucial perquè havia de desembocar en un nou acord internacional sobre el clima. L’objectiu era mantenir l’escalfament global al llarg del segle per sota dels 2 ºC.

Per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC) (*)

Hypatia és un nou projecte del programa Horitzó 2020 que abordarà el repte d’aplegar diferents actors de la societat per tal d’atraure més noies adolescents a les carreres de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, conegudes com a STEM. En aquest desafiament, escoles, centres de ciència i indústries tenen un paper important.

Però per què és una qüestió rellevant? Una de les principals raons és que, a causa del desenvolupament de l’economia del coneixement a Europa i de les noves tecnologies que estan sorgint, es necessitaran més estudiants a les carreres de STEM. El projecte Hypatia vol arribar a les noies i els nois adolescents,

Per Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya(IBEC)

Els costos creixents de la recerca biomèdica i el descobriment de fàrmacs, així com el nombre contínuament creixent de fracassos de compostos, provoquen una necessitat urgent de noves eines per a la recerca bàsica i els assajos preclínics de fàrmacs. L’encreuament de les nanotecnologies amb les ciències de la vida i computacionals suposa l’aprofitament de les tecnologies de capacitació per al descobriment i el desenvolupament de fàrmacs, les proves de toxicitat i el modelatge de malalties. Aquests avenços poden anar més enllà de les etapes actuals de cultius cel·lulars i de teixits in vitro, que difícilment reflecteixen la fisiologia del pacient, i crear plataformes in vitro d’aparença humana que permetin assajos de fàrmacs i de toxicitat més barats i eficients.