Post de Jordi Garcia Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes de la Universitat Pompeu Fabra

Des dels inicis de la civilització, un dels grans objectius de l’ésser humà ha estat el control del nostre entorn. Al llarg dels mil·lennis, el nostre intel·lecte ens ha permès crear eines que han augmentat enormement la capacitat de la nostra espècie de prosperar en el món. En un principi, aquestes eines es construïen a partir de materials naturals inerts, com ara la pedra, el bronze i el ferro. Més recentment, hem creat materials artificials com els plàstics, que han portat a un altre canvi qualitatiu en la manera en què interactuem amb la natura (i l’afectem).

Post de Ricard Valls, CEO de Consultoria Zohar, i Fèlix Bosch, irector de la Fundació Dr. Antoni Esteve.

Quin és el paper de la filantropia en la recerca i la innovació en biociència? Quines són les millors pràctiques en filantropia a Europa en aquest camp? Com es pot millorar la comunicació entre els diversos actors implicats en filantropia? A totes aquestes qüestions es va voler donar resposta el passat mes de setembre a la jornada internacional «Philanthropy in R&I Bioscience» celebrada a CosmoCaixa Barcelona, que tenia l’objectiu de mostrar les diverses estratègies i experiències de comunicació i captació de fons de centres de recerca en biomedicina i salut pioners a Europa i les millors pràctiques a Catalunya,

Post per Javier Armentia, oordinador del Planetari de Pamplona

La tasca dels planetaris i dels museus de ciència és fonamental en el progrés de cada país. Això es deu al fet que la transmissió dels coneixements astronòmics és un estímul per a l’ensenyament de les ciències i les tecnologies, com ha ocorregut al llarg de la història i el desenvolupament de la ciència, on els debats aportats per l’astronomia han estat la punta de llança del desenvolupament de noves teories i noves ciències que ens permeten entendre millor el món. I millorar-lo o, almenys, intentar-ho.

A més, l’experiència en un planetari, fins i tot en una era de l’audiovisual en què estem envoltats de meravelles en moviment,

Per Sonia Garcinuño Jiménez, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”

Els últims estudis duts a terme revelen que els mètodes emprats per comunicar la ciència als joves, tant fora com dins dels centres educatius, no preveuen la perspectiva de gènere. A més, els adolescents europeus d’ambdós sexes amb prou feines coneixen l’oferta de carreres en ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques —conegudes com STEM, per les sigles en anglès—, així com les aptituds que són rellevants per a aquestes trajectòries acadèmiques. Aquests dos factors resulten determinants en el nombre de noies que trien estudis relacionats amb les ciències. Les estadístiques mostren que hi ha una notable bretxa de gènere ja que el nombre de noies que trien carreres STEM és bastant menor.

Post de Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF), i d’Emma Cots, project manager i community manager del CCS-UPF.

La cinquena edició del Campus Gutenberg, organitzat per l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra (IDEC-UPF) i l’Obra Social “la Caixa” ha estat, més que mai, una festa i un punt de trobada per celebrar que la comunicació pública de la ciència compleix vint-i-cinc anys. Òbviament, aquesta fita no va succeir de la nit al dia i hi ha tota una història (d’escriptors i divulgadors de la ciència, periodistes, responsables de museus, etc.) que relata com es van aconseguir les condicions necessàries per a la gestació d’aquesta especialitat professional.