Post de Raül Toran, vicepresident de l’ACCC.

A la sessió «Innovació responsable: un paradigma nou a l’Horitzó 2020», impartida per Jeroen van den Hoven, catedràtic d’Ètica i Tecnologia a la Universitat Tecnològica de Delft (TUDelft), en el marc del cicle de conferències CaixaImpulse Meetings organitzat per CaixaImpulse, es va presentar, mitjançant casos reals, la importància de la innovació responsable per adaptar-la a les necessitats i els valors de la societat i evitar els recels de les noves tecnologies.

Sobre els reptes del segle XXI destaquen els recentment aprovats disset objectius del desenvolupament sostenible i és interessant analitzar com la tecnologia pot ajudar a complir-los.

Per Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica(ACCC)

Discovery Max acaba d’estrenar ADN Max, un magazín de ciència i tecnologia, dirigit per Xavier Sardà. Se suma a una llarga sèrie de programes d’entreteniment que han optat pels continguts científics, des de la secció ja clàssica a El Hormiguero a la sèrie nord-americana The Big Bang Theory passant per Órbita Laika, el programa d’RTVE patrocinat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). La ciència està de moda. Ja ens ho va advertir José Antonio Pérez, guionista i director d’Órbita Laika,

Post de Jordi Garcia Ojalvo, catedràtic de Biologia de Sistemes de la Universitat Pompeu Fabra

Des dels inicis de la civilització, un dels grans objectius de l’ésser humà ha estat el control del nostre entorn. Al llarg dels mil·lennis, el nostre intel·lecte ens ha permès crear eines que han augmentat enormement la capacitat de la nostra espècie de prosperar en el món. En un principi, aquestes eines es construïen a partir de materials naturals inerts, com ara la pedra, el bronze i el ferro. Més recentment, hem creat materials artificials com els plàstics, que han portat a un altre canvi qualitatiu en la manera en què interactuem amb la natura (i l’afectem).

Post de Ricard Valls, CEO de Consultoria Zohar, i Fèlix Bosch, irector de la Fundació Dr. Antoni Esteve.

Quin és el paper de la filantropia en la recerca i la innovació en biociència? Quines són les millors pràctiques en filantropia a Europa en aquest camp? Com es pot millorar la comunicació entre els diversos actors implicats en filantropia? A totes aquestes qüestions es va voler donar resposta el passat mes de setembre a la jornada internacional «Philanthropy in R&I Bioscience» celebrada a CosmoCaixa Barcelona, que tenia l’objectiu de mostrar les diverses estratègies i experiències de comunicació i captació de fons de centres de recerca en biomedicina i salut pioners a Europa i les millors pràctiques a Catalunya,

Post per Javier Armentia, oordinador del Planetari de Pamplona

La tasca dels planetaris i dels museus de ciència és fonamental en el progrés de cada país. Això es deu al fet que la transmissió dels coneixements astronòmics és un estímul per a l’ensenyament de les ciències i les tecnologies, com ha ocorregut al llarg de la història i el desenvolupament de la ciència, on els debats aportats per l’astronomia han estat la punta de llança del desenvolupament de noves teories i noves ciències que ens permeten entendre millor el món. I millorar-lo o, almenys, intentar-ho.

A més, l’experiència en un planetari, fins i tot en una era de l’audiovisual en què estem envoltats de meravelles en moviment,