Post d’Elisabetta Broglio, coordinadora del projecte «Observadors del mar» i Joaquim Garrabou, investigador responsable del projecte «Alerta corals». Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC).

Es pot saber si aquest any hi haurà més meduses que en anys anteriors? L’onada de calor afecta també la vida al mar? Aquest peix és molt estrany, mai no s’havia vist per aquí, vol dir alguna cosa que hi sigui?

Durant les últimes dècades, hem vist com els oceans experimenten canvis importants associats a les activitats humanes. Els científics alerten sobre els problemes que posen en perill la salut dels nostres mars i la vida que s’hi allotja: el mar és un recurs essencial per al futur de la nostra societat i conservar-lo és un dels grans reptes als quals ens enfrontem.

Post de Francesc Imbernon, catedràtic del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la Universitat de Barcelona.

Crec que és important donar a conèixer que aquest projecte no només ha fet una anàlisi de la situació sinó que també treballa per posar en marxa accions concretes que aportin millores en aquest sentit. 

En els últims anys, l’emprenedoria ha aparegut amb força a la societat. Apareix amb insistència, des d’esferes diverses i amb un ampli rang d’objectius i propòsits. Han augmentat també les accions, les institucions, les unitats i els serveis bolcats a donar suport a l’esperit emprenedor. 

El concepte d’emprenedoria va més enllà de crear empreses, ja que designa la pràctica d’impulsar noves organitzacions,

Post de Roger Paredes, Unitat VIH i Grup de Genòmica Microbiana, Institut de Recerca de la SIDA (IrsiCaixa), Hospital Germans Trias i Pujol

Imagineu-vos, per un moment, que en ple segle XXI, descobrim per primer cop que tenim un fetge. Imagineu que tota la medicina que s’ha fet fins ara hagués obviat aquest fet. Que les malalties metabòliques —la diabetis, la dislipèmia, l’obesitat— o les malalties cardiovasculars s’haguessin estudiat sense tenir en compte aquest òrgan. Que els tractaments que tenim i les dietes que seguim no n’haguessin considerat l’enorme capacitat metabòlica. Una cosa semblant ha passat amb el «redescobriment» recent de la microbiota. 

La importància del que mengem i de com ho processem sobre la nostra salut és ben coneguda des de l’antiguitat.

Post d’Adelina Pastor, periodista, membre de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i de l’organització de World Wide Views Espanya.

A falta de tot just uns mesos per a la propera Cimera del Clima, el 88% dels espanyols considera que els acords assolits des del 1992 no han estat prou per frenar el canvi climàtic; un sentiment que comparteixen amb el 70% de l’opinió pública internacional.

Són dades de la consulta ciutadana World Wide Views Clima i Energia, que va sondejar l’opinió de més de 9 000 ciutadans de 76 països mitjançant jornades nacionals de debat. Celebrada el passat mes de juny —i organitzada a Espanya per l’

Post de Xavier Rodó, professor d’Investigació ICREA a l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3).

Un clima que canvia en un món canviant per l’acció de l’home, ambdós a velocitats diferents amb ritmes desiguals però massa sovint alineats en una mateixa direcció. I, mentrestant, ens trobem a les portes de l’aparentment decisiva Cimera del Canvi Climàtic de l’Organització de Nacions Unides (ONU) del proper mes de desembre a París i els debats se succeeixen sobre la magnitud d’aquests canvis, els costos ambientals i socials i la mesura en què uns i altres som més o menys responsables d’uns efectes encara difícils d’avaluar sobre les societats humanes i les diferents realitats socioeconòmiques del planeta.