Post de Roger Paredes, Unitat VIH i Grup de Genòmica Microbiana, Institut de Recerca de la SIDA (IrsiCaixa), Hospital Germans Trias i Pujol

Imagineu-vos, per un moment, que en ple segle XXI, descobrim per primer cop que tenim un fetge. Imagineu que tota la medicina que s’ha fet fins ara hagués obviat aquest fet. Que les malalties metabòliques —la diabetis, la dislipèmia, l’obesitat— o les malalties cardiovasculars s’haguessin estudiat sense tenir en compte aquest òrgan. Que els tractaments que tenim i les dietes que seguim no n’haguessin considerat l’enorme capacitat metabòlica. Una cosa semblant ha passat amb el «redescobriment» recent de la microbiota. 

La importància del que mengem i de com ho processem sobre la nostra salut és ben coneguda des de l’antiguitat.

Post d’Adelina Pastor, periodista, membre de l’Associació Espanyola de Comunicació Científica i de l’organització de World Wide Views Espanya.

A falta de tot just uns mesos per a la propera Cimera del Clima, el 88% dels espanyols considera que els acords assolits des del 1992 no han estat prou per frenar el canvi climàtic; un sentiment que comparteixen amb el 70% de l’opinió pública internacional.

Són dades de la consulta ciutadana World Wide Views Clima i Energia, que va sondejar l’opinió de més de 9 000 ciutadans de 76 països mitjançant jornades nacionals de debat. Celebrada el passat mes de juny —i organitzada a Espanya per l’

Post de Xavier Rodó, professor d’Investigació ICREA a l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3).

Un clima que canvia en un món canviant per l’acció de l’home, ambdós a velocitats diferents amb ritmes desiguals però massa sovint alineats en una mateixa direcció. I, mentrestant, ens trobem a les portes de l’aparentment decisiva Cimera del Canvi Climàtic de l’Organització de Nacions Unides (ONU) del proper mes de desembre a París i els debats se succeeixen sobre la magnitud d’aquests canvis, els costos ambientals i socials i la mesura en què uns i altres som més o menys responsables d’uns efectes encara difícils d’avaluar sobre les societats humanes i les diferents realitats socioeconòmiques del planeta.

Post de Regina Rabinovich, directora de la Iniciativa d’Eliminació de la Malària d’ISGlobal i presidenta del Comitè de Direcció de l’Aliança Científica per a l’Eradicació de la Malària (MESA).

Tot i que com a col·lectiu contenim la respiració, els membres de la comunitat de la malària podem tenir la seguretat que el panorama de la malària ha canviat enormement des de l’any 2000. Gairebé totes les eines que fem servir actualment es van introduir a partir d’aleshores: mosquiteres tractades amb insecticides d’efecte prolongat, un nou insecticida, proves de diagnòstic ràpid i la teràpia combinada amb artemisinina. 

La innovació ha estat un element fonamental del programa global.

Article de Miquel Baidal, coordinador d’Il·lustraciència i Il·lustraFuturs.

Torna Il·lustraFuturs, Premi Internacional d’Il·lustració sobre les Grans Tendències del Futur. En aquesta nova convocatòria volem, mitjançant les il·lustracions que ens enviïn els professionals i aficionats del dibuix i la il·lustració, continuar apropant les grans tendències del futur i descriure com seran les ciutats, la societat, la tecnologia i el medi ambient l’any 2100. 

L’ésser humà sempre ha imaginat com seria el futur: si seríem capaços de volar, si podríem construir edificis cada cop més alts, si podríem vèncer la foscor nocturna, etc. Aquesta projecció del futur s’ha anat reflectint en obres artístiques i literàries,