Post per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat dijous 26 de novembre va tenir lloc el diàleg «La Cimera del Canvi Climàtic a París: objectius i expectatives» al Palau Macaya. A la sessió, que va estar moderada pel periodista científic Lluis Reales, es va parlar sobre les expectatives de possibles acords a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 21.

Durant dotze dies, quaranta mil delegats van prendre part en una reunió que es preveia crucial perquè havia de desembocar en un nou acord internacional sobre el clima. L’objectiu era mantenir l’escalfament global al llarg del segle per sota dels 2 ºC.

En la trobada del 26 de novembre, Flavia Rosembuj González-Capitel, advocada del grup Banc Mundial i experta en canvi climàtic i finançament sostenible, va aportar la visió econòmica del debat. Josep Enric Llebot, físic i secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va parlar sobre la visió política del canvi climàtic i Josep Xercavins, professor del Departament de Mecànica de Fluids de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), es va centrar en la part científica del canvi climàtic.

Jordi Portabella, biòleg i director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de l’Obra Social “la Caixa”, va presentar la sessió i va indicar que «el canvi climàtic té molta influència a les nostres vides, i encara en tindrà més en el futur. Hem plantejat la sessió per tal que tingui retorn amb les conclusions de la Cimera del Canvi Climàtic a París. Pensem que tindrà èxit perquè s’ha demanat als països la seva proposta concreta de contribució per tal de mitigar el canvi climàtic. Aquesta forma participativa, amb la voluntat de França que sigui un èxit, es planteja des d’una òptica esperançadora. Ara per ara hi ha molt poca gent escèptica sobre el canvi climàtic i els seus efectes mediambientals i socials».

La cimera va tenir lloc en el context d’un any, el 2015, que ha estat el més càlid des que es tenen registres. Es preveia que seria molt difícil anar més enllà de les simples declaracions i s’hauria d’arribar a acords. L’objectiu era mantenir l’escalfament global per sota dels 2 ºC durant aquest segle. En aquest context, els països rics hauran de pagar i els països en vies de desenvolupament s’hauran de sotmetre a control per veure que les mesures que s’implementin siguin efectives. 

Pobresa i canvi climàtic

«El Banc Mundial és un banc públic, on els accionistes són els països i l’objectiu del qual és posar fi a la pobresa. Hem publicat un informe sobre la relació directa entre canvi climàtic i pobresa. L’any 2030 hi haurà cent milions més de persones pobres si no es mira de limitar el canvi climàtic. Serà interessant veure com arribarem als 100.000 milions d’euros per a les mesures de mitigació del canvi climàtic. Ha estat molt important la creació del fons xinès, juntament amb el fons americà, per al canvi climàtic. La Xina passa així de ser país receptor a país donant. Encara està tot per definir: qui paga i qui rep els fons, i com es gestionen», va reflexionar Rosembuj.

«El Govern de Catalunya anirà a la cimera ja que és una bona oportunitat per parlar dels efectes del canvi climàtic de les regions. La convenció de Rio va anar molt bé per designar qui era país receptor i país donant. A la conferència de Copenhaguen es va qüestionar molt el model fins a aquell moment. Segurament a París no s’arribarà a una gran solució, però hi haurà una inflexió en certs temes com ara la incorporació de la Xina com a país donant i veure quin és el compromís dels països per reduir les emissions», va comentar Llebot.

El protocol de Kyoto va posar unes fites que van quedar superades per les emissions l’any 2009. «L’errada va ser no apostar per tecnologies més netes. Ara és molt més difícil actuar. La convenció encara no ha adoptat el sistema de presa de decisions i qualsevol país podria vetar la votació. Segons el dossier del PNUMA, la previsió d’augment de temperatura serà al voltant dels 3,5 ºC. Amb un augment de 3 ºC hi hauria conseqüències dramàtiques. Països com la Xina i l’Índia, que haurien de fer un esforç pel seu pes demogràfic i econòmic, no han dit que reduiran les emissions: han dit que reduiran la intensitat del paper del carbó a la seva economia», va explicar Xercavins.

«Sembla que, ara per ara, un únic país no podrà bloquejar una votació guanyada quasi per unanimitat», va especificar Portabella, qui va destacar el paper de les ciutats, que cada cop tenen més problemes de contaminació. I va continuar, «a les properes dècades augmentarà la població de les ciutats i amb aquest increment de pes seria fàcil traslladar solucions».

Mitigar els efectes del canvi climàtic

Els ponents van estar d’acord en el fet que s’havia d’actuar. «Si no ho fem, la temperatura global del planeta podria pujar fins a 7 ºC», va explicar Llebot. També van coincidir que ara era el moment òptim per assolir els acords: l’evidència científica és clara i és una qüestió social, política, econòmica i mediambiental.

«Podríem canviar de sistema econòmic canviant el sistema energètic, passant dels combustibles fòssils a energies més sostenibles. El món no ha parat de créixer, malgrat la crisi. La demanda energètica de combustibles fòssils ha arribat fins al 86% els darrers dos anys. Si no busquem un altre model energètic, no podrem mitigar els efectes del canvi climàtic i haurem de pensar a adaptar-nos als seus efectes. Un acord vinculant a París seria una gran notícia», va declarar Xercavins.

Ara, els mateixos ponents del primer debat, que van assistir a les reunions de la COP21, ens parlaran sobre els resultats, els acords i els pròxims passos de la COP 21 en una sessió que tindrà lloc el proper 27 de gener al Palau Macaya.

Més informació:

CONFERÈNCIA: La Cimera del Canvi Climàtic a París: resultats, acords i propers passos

Vídeo (LaCaixaTV_cat): La Cimera del Canvi Climàtic a París: objectius i expectatives (versió llarga)

Vídeo (LaCaixaTV_cat): La Cimera del Canvi Climàtic a París: objectius i expectatives (resum)