Publicació de Raül Toran, vicepresident de l’ACCC.

Amb motiu de l’exposició «Experiment any 2100. Què ens espera a la Terra del futur?», que es pot visitar fins a finals de gener del 2016 a CosmoCaixa Barcelona, l’Àrea de Ciència de l’Obra Social “la Caixa” va organitzar la conferència «El nostre futur. Les megatendències globals que determinen el futur de la humanitat», impartida per Anita Pirc-Velkavrh, del Departament de Futurs Estratègics de l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA), que va tenir lloc a l’Àgora CosmoCaixa el 27 de maig i en la qual es va presentar l’informe The European Environment: State and Outlook 2015.

Els estils de vida actuals a Europa i altres regions desenvolupades fan una pressió excessiva sobre el medi ambient.

Amb motiu de l’obertura del nou espai expositiu Top Ciència – Sincrotró ALBA a CosmoCaixa Barcelona, l’Àrea de Ciència de l’Obra Social “la Caixa” ha entrevistat Ramon Pascual, impulsor del projecte del sincrotró ALBA i president de la Comissió Executiva de CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró). 

Ramon Pascual. Font: sincrotró ALBA.

Molta gent ha sentit a parlar del sincrotró ALBA, però quina mena d’instal·lació científica és?

El sincrotró ALBA és un complex d’acceleradors d’electrons destinat a la producció de llum sincrotró. La llum sincrotró permet analitzar l’estructura de la matèria i les seves propietats des del punt de vista atòmic i molecular.

Per Melanie Smallman. Department of Science and Technology Studies, University College London (UCL), UK. UCL és soci del consorci d’RRI Tools.

La Recerca i la Innovació Responsables (RRI, per les sigles en anglès) podria oferir oportunitats importants tant per a empreses com per a investigadors, segons es desprèn dels resultats d’una sèrie de consultes participatives organitzades pel projecte RRI Tools. Aquestes oportunitats inclouen la possibilitat d’augmentar la competitivitat, la construcció de noves xarxes de col·laboració i el desenvolupament de nous programes d’R+D.

La tardor passada, més de quatre-centes persones, en representació de l’empresa, la recerca, la política, l’educació i les organitzacions de la societat civil de més de trenta països europeus,

Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació ACUP – Programa RecerCaixa, i Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Per a molts ciutadans, la investigació continua sent una activitat restringida a un grup reduït d’experts, aliena a les preocupacions i el dia a dia de la gent del carrer. Però no és així. O no del tot. 

El coneixement científic és clau per impulsar la innovació en qualsevol àmbit, i sempre té una repercussió social. És més: molts investigadors, ara i a Catalunya, fan recerca per promoure canvis socials i estructurals que millorin la vida de les persones i el seu entorn. I no són metges ni experts en ciències ambientals.

Per Sergio Marco, gerent de la consultora Everis

Per què volem divulgar ciència? Què perseguim amb les nostres activitats divulgatives? Són qüestions simples, certament, però d’una importància cabdal, ja que són el primer pas que hem de fer abans d’iniciar una activitat. Encara més, sempre han d’estar presents al llarg de tot el procés de desenvolupament de l’activitat, des que es conceptualitza fins que acaba.

La resposta a aquestes preguntes no té una única alternativa. Són molts i diversos els motius pels quals fem divulgació científica. Entre aquests motius, cada cop té més rellevància l’objectiu de desvetllar en els joves l’interès per la ciència i la tecnologia. Desenvolupar les competències STEM (Science,