Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació ACUP – Programa RecerCaixa, i Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Per a molts ciutadans, la investigació continua sent una activitat restringida a un grup reduït d’experts, aliena a les preocupacions i el dia a dia de la gent del carrer. Però no és així. O no del tot. 

El coneixement científic és clau per impulsar la innovació en qualsevol àmbit, i sempre té una repercussió social. És més: molts investigadors, ara i a Catalunya, fan recerca per promoure canvis socials i estructurals que millorin la vida de les persones i el seu entorn. I no són metges ni experts en ciències ambientals.

Per Sergio Marco, gerent de la consultora Everis

Per què volem divulgar ciència? Què perseguim amb les nostres activitats divulgatives? Són qüestions simples, certament, però d’una importància cabdal, ja que són el primer pas que hem de fer abans d’iniciar una activitat. Encara més, sempre han d’estar presents al llarg de tot el procés de desenvolupament de l’activitat, des que es conceptualitza fins que acaba.

La resposta a aquestes preguntes no té una única alternativa. Són molts i diversos els motius pels quals fem divulgació científica. Entre aquests motius, cada cop té més rellevància l’objectiu de desvetllar en els joves l’interès per la ciència i la tecnologia. Desenvolupar les competències STEM (Science,

Post de Sònia Roura, geògrafa, ERF-Estudi Ramon Folch & Associats SL

Sovint, els processos d’urbanització i de creació de ciutat han implicat, progressivament, la desaparició d’espais i de processos naturals, d’un ritme pausat i cíclic, com també dels nombrosos beneficis que ens ofereixen els espais verds i naturals i que tenen un valor no gens marginal, sinó ben mesurable econòmicament.

A Barcelona, Nova York, París i altres ciutats d’arreu s’estan generant processos de reversió d’aquesta situació i s’està incorporant aquesta dimensió a la lògica urbana, a la planificació urbanística, a l’arquitectura tant pública com privada o a l’àmbit domèstic. El procés de renaturalització de les ciutats, de naturalesa híbrida, trenca amb la insularització i integra els elements paisatgístics i geogràfics amb les necessitats urbanes.

Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació ACUP – Programa RecerCaixa

La diversitat funcional podria equiparar-se a la diversitat cultural o a la diversitat genètica. És un fet que ens distingeix els uns dels altres, però que no ha de marcar diferències. Sovint, però, la discapacitat que presenten algunes persones, sigui motora, sensorial, física o intel·lectual, crea murs intangibles amb els altres, i els planteja dificultats per poder accedir a un lloc de treball, moure’s amb autonomia per l’espai públic o, simplement, participar en moltes de les activitats que poden dur a terme la resta dels ciutadans. La raó és que, malgrat el canvi de mentalitat, la legislació vigent i la tasca que des de fa molts anys han desenvolupat i continuen desenvolupant moltes de les entitats i associacions que en reivindiquen els drets,

Post de Julio M. Panizo, director de Comunicació de la Fundació Fòrum Ambiental

Com podem desenvolupar empreses innovadores centrades en el medi ambient i que, a més, siguin més sostenibles? Aquesta és la finalitat del Laboratori d’Ecoinnovació, desenvolupat des de fa un any gràcies a la col·laboració entre la Fundació Fòrum Ambiental i l’Obra Social “la Caixa”. Aquest projecte, pensat per identificar oportunitats de negoci centrades en el medi ambient com a factor impulsor, pretén augmentar d’aquesta manera la competitivitat de les empreses i, a la vegada, fomentar la innovació responsable com a estratègia per a un desenvolupament més sostenible.

Imatge: Esquema amb els passos de l’ecoinnovació.