Post de Sònia Roura, geògrafa, ERF-Estudi Ramon Folch & Associats SL

Sovint, els processos d’urbanització i de creació de ciutat han implicat, progressivament, la desaparició d’espais i de processos naturals, d’un ritme pausat i cíclic, com també dels nombrosos beneficis que ens ofereixen els espais verds i naturals i que tenen un valor no gens marginal, sinó ben mesurable econòmicament.

A Barcelona, Nova York, París i altres ciutats d’arreu s’estan generant processos de reversió d’aquesta situació i s’està incorporant aquesta dimensió a la lògica urbana, a la planificació urbanística, a l’arquitectura tant pública com privada o a l’àmbit domèstic. El procés de renaturalització de les ciutats, de naturalesa híbrida, trenca amb la insularització i integra els elements paisatgístics i geogràfics amb les necessitats urbanes.

Post de Carme Pérez, Departament de Comunicació ACUP – Programa RecerCaixa

La diversitat funcional podria equiparar-se a la diversitat cultural o a la diversitat genètica. És un fet que ens distingeix els uns dels altres, però que no ha de marcar diferències. Sovint, però, la discapacitat que presenten algunes persones, sigui motora, sensorial, física o intel·lectual, crea murs intangibles amb els altres, i els planteja dificultats per poder accedir a un lloc de treball, moure’s amb autonomia per l’espai públic o, simplement, participar en moltes de les activitats que poden dur a terme la resta dels ciutadans. La raó és que, malgrat el canvi de mentalitat, la legislació vigent i la tasca que des de fa molts anys han desenvolupat i continuen desenvolupant moltes de les entitats i associacions que en reivindiquen els drets,

Post de Julio M. Panizo, director de Comunicació de la Fundació Fòrum Ambiental

Com podem desenvolupar empreses innovadores centrades en el medi ambient i que, a més, siguin més sostenibles? Aquesta és la finalitat del Laboratori d’Ecoinnovació, desenvolupat des de fa un any gràcies a la col·laboració entre la Fundació Fòrum Ambiental i l’Obra Social “la Caixa”. Aquest projecte, pensat per identificar oportunitats de negoci centrades en el medi ambient com a factor impulsor, pretén augmentar d’aquesta manera la competitivitat de les empreses i, a la vegada, fomentar la innovació responsable com a estratègia per a un desenvolupament més sostenible.

Imatge: Esquema amb els passos de l’ecoinnovació.

Post de Jordi Aloy i Domènech, Àrea de Ciència i Medi Ambient d’Obra Social “la Caixa”

El futur, com se sol dir, és on passarem la resta de les nostres vides. Per això, el que pugui passar en el futur ha atret poderosament la imaginació dels éssers humans al llarg de tots els temps. Però, es pot predir el futur? En termes absoluts, no, però avui dia disposem dels mitjans per poder fer prediccions raonables sobre com pot ser l’avenir. La tècnica que utilitzem, basada en el mètode científic, s’anomena «prospectiva». A grans trets, aquesta tècnica treballa de la manera següent: primer s’observa com ha evolucionat un determinat àmbit fins al moment actual —les anomenades tendències— i tot seguit es construeixen models matemàtics que extrapolen l’evolució d’aquestes tendències cap al futur.

Post de la Dra. Ana Ripoll, presidenta de Bioinformatics Barcelona (BIB), i Eva Alloza, tècnica de comunicació de Bioinformatics Barcelona (BIB).

Ets tres mil milions de lletres! El teu genoma ocupa el que equivaldria a una pel·lícula en alta definició i el podries portar dintre d’un llapis de memòria. Que el teu genoma ocupi 3 GB podria semblar poc, però seria tan sols un dels elements del teu registre clínic que s’amplia amb cadascun dels esdeveniments assistencials. Per exemple, quan el metge de capçalera et fa una anàlisi de sang, quan a l’hospital et fan una ressonància, o bé, en el cas que siguis diabètic, quan registres els nivells de glucosa en una aplicació al mòbil.