Post de Jordi Aloy i Domènech, Àrea de Ciència i Medi Ambient d’Obra Social “la Caixa”

El futur, com se sol dir, és on passarem la resta de les nostres vides. Per això, el que pugui passar en el futur ha atret poderosament la imaginació dels éssers humans al llarg de tots els temps. Però, es pot predir el futur? En termes absoluts, no, però avui dia disposem dels mitjans per poder fer prediccions raonables sobre com pot ser l’avenir. La tècnica que utilitzem, basada en el mètode científic, s’anomena «prospectiva». A grans trets, aquesta tècnica treballa de la manera següent: primer s’observa com ha evolucionat un determinat àmbit fins al moment actual —les anomenades tendències— i tot seguit es construeixen models matemàtics que extrapolen l’evolució d’aquestes tendències cap al futur.

Post de la Dra. Ana Ripoll, presidenta de Bioinformatics Barcelona (BIB), i Eva Alloza, tècnica de comunicació de Bioinformatics Barcelona (BIB).

Ets tres mil milions de lletres! El teu genoma ocupa el que equivaldria a una pel·lícula en alta definició i el podries portar dintre d’un llapis de memòria. Que el teu genoma ocupi 3 GB podria semblar poc, però seria tan sols un dels elements del teu registre clínic que s’amplia amb cadascun dels esdeveniments assistencials. Per exemple, quan el metge de capçalera et fa una anàlisi de sang, quan a l’hospital et fan una ressonància, o bé, en el cas que siguis diabètic, quan registres els nivells de glucosa en una aplicació al mòbil.

Post de Frederic Ximeno, soci director d’ERF, Estudi Ramon Folch & Associats SL

Hi ha una altra manera eficient i competitiva de moure’s en vehicle privat que no sigui tan contaminant com el vehicle de combustió? És possible moure’s amb vehicles que emetin menys gasos d’efecte hivernacle i menys contaminants per a la nostra salut? L’any 2011, Ecotendències CosmoCaixa va tractar la mobilitat elèctrica. I ara és un bon moment per fer balanç de les perspectives que llavors generava l’arribada de nous models de cotxes híbrids i cotxes elèctrics.

El primer cotxe elèctric a Espanya es va matricular l’any 2009. En aquell moment, les expectatives sobre el desenvolupament que tindria eren altes.

Post de Joan Fontcuberta, artista, representant de la Fundació Sputnik a la Unió Europea i comissari de l’exposició «Sputnik. L’odissea del Soiuz 2»

Tsiolkovsky, el peoner de la cosmonàutica, va dir: «la Terra és el nostre bressol, però ningú no roman eternament al seu bressol». La descoberta de nous mons, doncs, resulta una empresa inevitable en la qual els humans no estalviarem ni esforços ni sacrificis.

Però entre el que realment va passar i el que se’ns vol fer creure hi sol haver una gran diferència. La història de la cosmonàutica està farcida d’impostures, sobretot en els inicis de risc i aventura. Era el temps en què els Estats Units i l’URSS treballaven contra rellotge per arribar els primers a la Lluna.

Per Miquel Baidal, coordinador d’Il·lustraFuturs. , coordinador de Il·lustraFuturs.

Des de petits hem imaginat com seria el futur i, fins i tot, crèiem que algun dia podríem teletransportar-nos. Gràcies als còmics i al cinema de ciència ficció ens apropem a mons i futurs imaginaris. Sota aquesta idea va néixer Il·lustraFuturs, Premi Internacional d’Il·lustració sobre les Grans Tendències del Futur, on els participants han enviat dibuixos per mostrar com pensaven que seria la Terra a l’any 2100. En les més de cent propostes rebudes, els participants han descrit com imaginen les ciutats, l’entorn, la natura, la tecnologia i les relacions socials al voltant de l’any 2100. S’han presentat propostes de vint-i-cinc països.