Tristesa, boira mental, dolor en les relacions sexuals, pèrdua de memòria, de massa òssia i de libido, incontinència, migranyes, fogots, risc d’infart o insomni.

Aquesta no és una llista d’efectes secundaris d’un tractament agressiu, sinó els símptomes de la menopausa, una etapa per la qual passen totes les dones i en la qual moltes viuran un terç de la seva vida. Malgrat això, en sabem molt poc, tant en l’àmbit mèdic com en el social.

Segons una revisió publicada a la revista Cell, el 85 % de les dones amb menopausa no reben un tractament eficaç i aprovat per les agències reguladores.

De vegades, només cal canviar l’angle des d’on mirem per descobrir que el que abans semblaven taques de color, formes capricioses i línies que no porten enlloc són, en realitat, un missatge. 

Això és el que passa amb aquesta nova Instantània CaixaResearch. Es podria tractar d’una obra contemporània, una textura artificial, abstracta i gairebé aleatòria. Però el que hi veiem va més enllà de l’art. És una imatge científica que conté un descobriment molt important: la confirmació que el nostre cervell i els nostres intestins es comuniquen de manera directa i bidireccional. 

Per analitzar aquesta imatge des de dues perspectives —diferents i complementàries— tenim, d’una banda, Marc Claret (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer –

Les idees són com arrels que es nodreixen les unes a les altres. 

Cada descobriment és un brot nou. 

Cada col·laboració, una oportunitat que floreix. 

La diversitat, la connexió i la comunitat, elementals per créixer. 

Aquest va ser l’esperit que va dominar la quarta edició del Health Research Meeting. Els dies 2 i 3 d’octubre, ciència i natura es van donar la mà per acollir els gairebé 50 investigadors i investigadores de la convocatòria d’Investigació en Salut 2021 als Jardins de Cap Roig. Van ser dues jornades plenes de networking,

El 2015, el sistema de salut britànic (NHS) va sorprendre tota la població amb Heart Age Test, una calculadora en línia gratuïta que estimava l’«edat cardíaca» de la persona usuària amb només cinc dades bàsiques: pes, alçada, pressió arterial, colesterol i antecedents familiars.

El resultat, però, va ser un bany de realitat per a molts: el 80 % van descobrir que el seu cor era més vell que ells.

Darrere d’aquesta anècdota s’hi amaga una tendència inquietant. Cada vegada es detecten més infarts en persones joves, fins i tot en menors de 40 anys. Què està passant? Per què el cor comença a fallar abans? I encara més important: ho podem evitar?

Els tumors tenen formes molt sofisticades de presentar resistència als tractaments. Alguns poden fer metàstasi en altres òrgans i teixits, amagar-se del sistema immunitari i influir en altres cèl·lules del cos per modificar el seu comportament i afavorir el seu propi creixement.

Aquest últim és el cas de les cèl·lules mieloides. Originàries de la medul·la òssia, tenen un paper clau en la defensa contra els microbis, però en presència d’un tumor poden canviar de bàndol. En comptes de defensar-nos, frenen la resposta immunitària i ajuden el tumor a créixer afavorint la formació dels vasos sanguinis que l’alimenten.

Però, com s’esdevé aquest canvi? Gabriel Rabinovich, senior group leader del CaixaResearch Institute de Barcelona i investigador superior del CONICET,