Fa anys que no parem de llegir sobre el poder d’alguns bacteris davant dels antibiòtics tradicionals. «Bacteris malson», superbacteris, multiresistència són conceptes que cada vegada ressonen més i que destil·len una mateixa realitat: la impossibilitat d’afrontar les infeccions bacterianes amb molècules antimicrobianes.

I és que allò que fa que els bacteris esdevinguin resistents són mutacions atzaroses. De manera que, si interrompem un tractament, els donem més oportunitats de mutar, i si utilitzem antibiòtics sense necessitat, afavorim que les soques resistents sobrevisquin i es multipliquin. Així es forma un cercle viciós que amenaça l’eficàcia de les nostres teràpies.

Avui parlem amb l’investigador Marc Torrent, professor agregat del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona,

El descobriment de la insulina el 1921 va transformar la diabetis de manera radical. De ser una malaltia mortal va passar a ser un trastorn crònic, complex, però manejable. I avui, cent anys després d’aquell descobriment, la insulina continua sent el tractament de referència.

Tot i els grans avenços tecnològics —bombes d’insulina intel·ligents, sensors de glucosa, algoritmes de control—, el principi terapèutic no ha canviat: substituir una hormona que l’organisme ja no pot produir o utilitzar correctament. I és que, encara que salva vides, la insulina continua sent un pegat: no cura la malaltia ni evita les complicacions que comporta a llarg termini.

Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis explorem noves línies de recerca dirigides a fer un pas més: alliberar els pacients de la dependència del tractament crònic,

En l’art, el que veiem a simple vista ben poques vegades explica tota la història. Mirar més enllà del que és evident ens permet descobrir detalls ocults i generar interpretacions i perspectives úniques que poden canviar la forma en què entenem una obra.

En la ciència passa el mateix. En oncologia, fins ara el focus per atacar el càncer era el tumor: la seva forma, els punts dèbils de les cèl·lules tumorals… Però avui sabem que, a més del tumor, conèixer-ne l’entorn i com interactua amb altres cèl·lules pot canviar la forma en què l’estudiem i orientar el disseny de noves teràpies.

En aquesta nova instantània del mes descobrirem,

El 45 % de les persones experimentaran un problema de salut mental al llarg de la seva vida. Els trastorns mentals són avui la primera causa de discapacitat al món en totes les franges d’edat i superen en impacte qualsevol altre problema de salut.

Ansietat, depressió, addiccions, trastorn bipolar o esquizofrènia són alguns exemples de trastorns que, tot i que són molt freqüents, encara estan envoltats d’estigmes i barreres per al diagnòstic i el tractament.

Durant dècades, el debat a l’entorn de la salut mental s’ha mogut entre dos pols: els qui en prioritzen els aspectes biològics i els qui n’emfatitzen els determinants socials. Tanmateix, investigacions més recents demostren que aquesta dicotomia és artificial i impedeix avançar en la comprensió real d’aquests trastorns.

Tristesa, boira mental, dolor en les relacions sexuals, pèrdua de memòria, de massa òssia i de libido, incontinència, migranyes, fogots, risc d’infart o insomni.

Aquesta no és una llista d’efectes secundaris d’un tractament agressiu, sinó els símptomes de la menopausa, una etapa per la qual passen totes les dones i en la qual moltes viuran un terç de la seva vida. Malgrat això, en sabem molt poc, tant en l’àmbit mèdic com en el social.

Segons una revisió publicada a la revista Cell, el 85 % de les dones amb menopausa no reben un tractament eficaç i aprovat per les agències reguladores.