L’edició 2025 de la convocatòria d’Investigació en Salut de la Fundació ”la Caixa” ha seleccionat 34 projectes nous de recerca biomèdica puntera, cadascun dotat amb fins a un milió d’euros. Els projectes estan liderats per 25 centres d’investigació, universitats i hospitals espanyols, i 9 de portuguesos.

La convocatòria, a la qual s’havien presentat en aquesta vuitena edició 714 propostes de recerca bàsica, clínica i translacional, està especialment dirigida a l’abordatge de reptes de salut en diversos àmbits: neurociències, malalties cardiovasculars i metabòliques, oncologia, malalties infeccioses i tecnologies facilitadores en algun d’aquests camps.

En aquesta edició, els acords amb la Fundación Breakthrough T1D i amb la Fundación Luzón han permès centrar més l’atenció en el finançament d’iniciatives dirigides a la diabetis de tipus 1 —de la qual es financen dos projectes— i a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) —amb un projecte seleccionat.

Melanie Perkins, cofundadora de Canva; Arianna Huffington, fundadora de The Huffington Post; Jennifer Doudna, Premi Nobel de Química 2020 per la tecnologia d’edició genètica CRISPR-Cas9 i fundadora de múltiples start-ups científiques, i Daphne Koller, cofundadora de Coursera. Elles constitueixen alguns dels «fins–ara–minoritaris» casos de dones que lideren empreses capaces de reescriure les regles de la innovació.

Les coses estan canviant, però l’escenari és encara estrepitosament desigual. Les dones posseeixen tan sols una de cada quatre empreses a escala global i, només a Europa, representen el 73 % dels «emprenedors absents».

Fa anys que no parem de llegir sobre el poder d’alguns bacteris davant dels antibiòtics tradicionals. «Bacteris malson», superbacteris, multiresistència són conceptes que cada vegada ressonen més i que destil·len una mateixa realitat: la impossibilitat d’afrontar les infeccions bacterianes amb molècules antimicrobianes.

I és que allò que fa que els bacteris esdevinguin resistents són mutacions atzaroses. De manera que, si interrompem un tractament, els donem més oportunitats de mutar, i si utilitzem antibiòtics sense necessitat, afavorim que les soques resistents sobrevisquin i es multipliquin. Així es forma un cercle viciós que amenaça l’eficàcia de les nostres teràpies.

Avui parlem amb l’investigador Marc Torrent, professor agregat del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona,

El descobriment de la insulina el 1921 va transformar la diabetis de manera radical. De ser una malaltia mortal va passar a ser un trastorn crònic, complex, però manejable. I avui, cent anys després d’aquell descobriment, la insulina continua sent el tractament de referència.

Tot i els grans avenços tecnològics —bombes d’insulina intel·ligents, sensors de glucosa, algoritmes de control—, el principi terapèutic no ha canviat: substituir una hormona que l’organisme ja no pot produir o utilitzar correctament. I és que, encara que salva vides, la insulina continua sent un pegat: no cura la malaltia ni evita les complicacions que comporta a llarg termini.

Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis explorem noves línies de recerca dirigides a fer un pas més: alliberar els pacients de la dependència del tractament crònic,

En l’art, el que veiem a simple vista ben poques vegades explica tota la història. Mirar més enllà del que és evident ens permet descobrir detalls ocults i generar interpretacions i perspectives úniques que poden canviar la forma en què entenem una obra.

En la ciència passa el mateix. En oncologia, fins ara el focus per atacar el càncer era el tumor: la seva forma, els punts dèbils de les cèl·lules tumorals… Però avui sabem que, a més del tumor, conèixer-ne l’entorn i com interactua amb altres cèl·lules pot canviar la forma en què l’estudiem i orientar el disseny de noves teràpies.

En aquesta nova instantània del mes descobrirem,