Molt bona part de les cèl·lules vives del teu cos, potser fins i tot la majoria, no et pertanyen gens ni mica. Estudis recents xifren en gairebé 40 bilions els organismes unicel·lulars que ens habiten dins –principalment bacteris, però també argues, fongs, virus i altres microbis.

Anomenats col·lectivament el microbioma humà, la creixent evidència científica indica que molts d’aquests microorganismes, que han evolucionat amb nosaltres durant milions d’anys, duen a terme funcions essencials per a la nostra supervivència fins al punt que se’ls ha denominat l’últim òrgan humà. 

Tanmateix, sabem poques coses sobre la seva biodiversitat i el paper que ocupen a la nostra salut.

El diagnòstic d’esclerosi lateral amiotròfica, o ELA, sovint empeny els pacients i les seves famílies a un remolí emocional tan intens com exasperant. Davant la notícia d’una malaltia que afecta les neurones motores, incurable i amb una esperança de vida d’uns 3-5 anys, han d’afrontar també els reptes que provoca una paràlisi progressiva i profundament incapacitant sense els recursos suficients i el coneixement professional i social necessaris.

D’aquesta malaltia neurodegenerativa –la tercera en nombre de casos després de la malaltia d’Alzheimer i el Parkinson– es diagnostica cada dia a 3 persones a Espanya. Però, com en el cas d’altres malalties minoritàries, l’ELA durant un temps va ser –i en gran part encara és– una gran desconeguda.

Aquest dimarts, 15 de juny, se celebra l’octava sessió del cicle de debats CaixaResearch. En aquesta ocasió, estarà centrat en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

Apunta’t aquí.

L’esclerosi lateral amiotròfica, coneguda com a ELA, és una malaltia neurodegenerativa progressiva que afecta les cèl·lules nervioses del cervell i la medul·la espinal, i que causa debilitat i pèrdua de control muscular fins a provocar la immobilitat de la persona i la mort. Hi ha unes 450.000 persones afectades d’ELA al món, 3 de cada 10.000 habitants a Europa, amb una esperança de vida d’entre tres i cinc anys des del diagnòstic.

L’evidència científica mostra la relació entre els factors de risc de l’estil de vida relacionats amb el metabolisme i l’ELA.

En el 8è Congrés del Consorci Internacional del Microbioma Humà (IHMC), que tindrà lloc de manera virtual el 27 —Dia Mundial del Microbioma —, 28 i 29 de juny, CaixaResearch l’àmbit d’investigació i salut de la Fundació ”la Caixa” organitza el simposi “Dinàmica del microbioma en el metabolisme, el control de la virèmia i la maternitat”. Aquesta sessió es fa el 28 de juny de les 4.45 p. m. a les 6.15 p. m. per als participants de l’IHMC 2021.

Moderat per l’investigador Javier Martínez-Picado, investigador ICREA de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, el simposi presentarà les novetats  de 4 projectes de recerca i innovació que tenen el suport de CaixaResearch. 

Dijous passat, se celebrava una nova sessió dels debats de CaixaResearch que posava el focus en la denominada pandèmia silenciosa del segle XXI: l’obesitat.

Les xifres són contundents: 2.000 milions d’adults amb sobrepès i 650 amb obesitat. De fet, arreu del món hi ha més persones amb sobrepès que afamades. I, sí, el sobrepès és la causa de la mort de 2,8 milions de persones cada any, una xifra que continua en augment. 

Recupera el debat complet amb els investigadors Sonia Fernández (IISPV) i Miguel López (CiMUS). 

Al llarg de la conversa amb aquests investigadors CaixaResearch,