Dilluns 22

Nadons prematurs extrems: augmentant la seva supervivència

Publicado el 22/11/2021

Recupera el debat complet amb el Dr. Eduard Gratacós, director de BCNatal (Hospital Clínic i Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona), catedràtic de la Universitat de Barcelona i cap dels grups de recerca en Medicina Fetal d’IDIBAPS i CIBERER (a Barcelona), i la Dra. Adelina Pellicer, cap del Servei de Neonatologia de l’Hospital Universitari La Paz i responsable del Grup de Recerca en Neonatologia de l’Institut d’Investigació de l’Hospital Universitari La Paz (IdiPAZ), a Madrid. Modera el debat la periodista Cristina Sáez, especialitzada en ciència i salut.

El dimecres 18 de novembre, Dia Mundial del Nen Prematur, va tenir lloc un nou debat CaixaResearch en què vam tractar sobre l’abordatge actual de la supervivència i la qualitat de vida dels nens prematurs des del punt de vista de la recerca i la medicina maternofetal. 

Aquesta vegada vam comptar amb la participació d’Adelina Pellicer, cap del Servei de Neonatologia de l’Hospital Universitari La Paz i Responsable del Grup de Recerca en Neonatologia de l’Institut d’Investigació de l’Hospital Universitari La Paz (IdiPAZ), a Madrid, i Eduard Gratacós, director de BCNatal (Hospital Clínic i Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona), catedràtic de la Universitat de Barcelona i cap dels grups de recerca en Medicina Fetal d’IDIBAPS i CIBERER.

El contingut d’aquest article resumeix allò més destacat del debat. 

Quan es considera que un nen és prematur?

“El nascut abans de la setmana 37 de gestació amb un pes d’aproximadament 1 kg”, comentava la Dra. Pellicer. No obstant això, hi ha diversos estrats: “en el cas dels prematurs extrems, el naixement es produeix abans de la setmana 28”, especifica. 

“Per sota dels 26 ja no és viable?”, preguntava Cristina Sáez, la moderadora. “El límit s’ha anat establint al llarg del temps i a mesura que s’ha anat avançant en el tractament neonatal”, explicava Pellicer. Actualment, els posicionaments varien en funció del centre i el país. “A Espanya, la postura general són les 24 setmanes”.

Ha augmentat la COVID-19 la taxa de parts prematurs?

Malgrat que la disminució de la natalitat ha sigut discreta durant la pandèmia que ha provocat la COVID-19, els naixements de prematurs s’han mantingut. “A Espanya, la taxa de prematuritat està entorn del 8 %”, comentava el Dr. Gratacós. “Segons la nostra experiència, la COVID-19 no ha tingut un efecte significatiu. I concretament en la prematuritat extrema”, apuntava. 

Quins factors propicien que un nadó neixi abans d’hora? Què se’ns escapa?

La nutrició, l’estrès i els aspectes del son són factors determinants. “Això explica per què la taxa de prematuritat no baixi en els països desenvolupats”.

“A nivell biològic, diu Gratacós, ens trobem davant d’un ‘mal acoblament dels gens’, un error en el diàleg entre la placenta i el fetus i un moviment excessiu de l’úter”. 

Tanmateix, no tot són males notícies: “podem establir factors de risc”, explicava el Dr. Gratacós. Si una dona ja ha tingut un part prematur, les probabilitats de risc per al part següent augmenten. “En aquests casos, la motorització es du a terme des del començament, cosa que garanteix una taxa d’èxit més important”. D’altra banda, “mesurant el coll de l’úter a les 20 setmanes d’embaràs, podem identificar 1 de cada 20 parts prematurs. Amb medicació, els podem evitar”. 

Ha augmentat la supervivència de prematurs extrems? 

Durant els darrers anys, la supervivència de prematurs extrems a països de rendes altes s’ha incrementat un 80 %. “Sobretot en els nens que han nascut després de l’any 2000”, afegeix la Dra. Pellicer. “La millora s’ha observat en la supervivència lliure de discapacitat greu, amb uns percentatges molt elevats”. 

No obstant això, els nascuts prop dels límits de la viabilitat solen desenvolupar trastorns del neurodesenvolupament. “Els òrgans són molt immadurs, sobretot el cervell, que encara no ha establert les ramificacions dendrítiques per transmetre senyals”, comenta Pellicer. “Gràcies a la millora de les cures pre i postnatals, això va millorant. S’està aconseguint una expectativa de vida d’una capacitat funcional bona”.

Si bé la responsable del Servei de Neonatologia d’IdiPAZ manté una visió positiva, les dades, diu, corresponen a països del primer món. “Encara hi ha països on néixer a les 33 setmanes, dissortadament, continua sent un risc”.

Quins aspectes cal tenir en compte a l’hospital, després del naixement i durant el desenvolupament del nen prematur?

“Cal ser molt actius a l’hora d’estimular les neurones dels nens”, comenta la Dra. Pellicer. Està demostrat que com més temps passen amb la família, més es redueix la mort neonatal. “Al llarg dels anys hem involucrat molt més les mares i els pares, que ara tenen un rol molt més actiu”, explica. “És important dotar-los dels coneixements i les eines adients per actuar i afavorir el vincle des del començament”. 

Projecte placenta: objectius i reptes biològics principals

A fi de revertir aquesta realitat i contribuir a salvar vides, fa un any la Fundació ”la Caixa” va impulsar un dels projectes més disruptius fins al moment en el camp de la medicina fetal: el projecte de placenta artificial, que lidera Eduard Gratacós. Aquest projecte permetrà que els nadons puguin continuar un desenvolupament natural en un entorn similar a l’úter matern, lloc on es mantindran connectats a través del seu propi cordó umbilical. L’objectiu és disminuir la mortalitat dels nadons prematurs, com també reduir les greus seqüeles físiques i neurològiques que pateixen més del 75 % dels supervivents. 

A hores d’ara, hi ha 4 grups a nivell mundial que miren de materialitzar aquesta idea. “La prova de concepte està demostrada en un model experimental d’ovella. El podem mantenir a la placenta artificial durant hores i dies”, explica el Dr. Gratacós. “En el nostre grup al BCNatal no tan sols ens preocupa quant de temps és viable el fetus, sinó també quina capacitat tenim per descriure el que està passant i acostar-nos el màxim possible a un model de pacient neonatal. En col·laboració amb enginyers, matemàtics, físics, etc. i fent ús de la intel·ligència artificial, treballem desenvolupant models computacionals que siguin capaços de caracteritzar la circulació fetal”. 

“La Fundació ’la Caixa’ ha sigut molt valenta a l’hora de donar suport a aquest projecte. No tinc cap dubte que es farà realitat. I que jo faré el possible per veure-ho durant la meva vida professional”. 

Un missatge esperançador a les famílies? 

“Afortunadament, la majoria dels embarassos són reeixits i la majoria dels nadons prematurs no són extrems. Tenim la sort de viure en una època i un país molt afortunat en aquest sentit”, conclou Gratacós. 

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Divulgació científica