Els milers de milions de neurones que donen forma al nostre cervell (i al de molts altres éssers vius) constitueixen l’essència mateixa de la nostra identitat, dels nostres records, del nostre llenguatge i de la nostra creativitat. Tanmateix, al cervell, les coses no sempre funcionen tal com caldria.

Actualment, l’Alzheimer és la causa de demència més comuna a tot el món. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa que provoca la mort progressiva de les neurones i un deteriorament gradual de la memòria, el raonament, el comportament i les habilitats socials. Segons l’Organització Mundial de la Salut, s’estima que hi ha 50 milions de persones afectades per l’Alzheimer al món i cada any se’n detecten aproximadament 10 milions de casos nous.

Cada dia, el nostre cervell s’enfronta a una allau d’estímuls procedents del món exterior. Enmig d’aquest bombardeig es manifesta una de les característiques més impressionants de l’evolució del cervell: la capacitat d’ordenar una gran quantitat d’informació i de centrar-se en el que és emocionalment important. És un procés que es pot comparar amb un mecanisme intern de classificació, mitjançant el qual el cervell assigna un «segell» positiu o negatiu als diferents estímuls.

Però, com aconsegueix el nostre cervell portar a terme aquesta maniobra de classificació?

Durant la Setmana Mundial del Cervell, entrevistem la investigadora CaixaResearch Ana João Rodrigues, de l’Instituto de Investigação em Ciências da Vida e Saúde (ICVS) de la Universidade do Minho (Portugal).

Per a les persones que han patit un ictus, les paraules es poden convertir en un desafiament titànic. L’afàsia, una de les seqüeles més comunes de l’ictus, converteix cada interacció, cada lectura, cada intent d’expressió en una lluita contra el silenci, cosa que causa un impacte no solament en la vida diària dels pacients, sinó també en les seves relacions socials.

En el marc de la Setmana del Cervell, explorem un treball pioner en l’abordatge d’aquest trastorn del llenguatge. Parlem amb les investigadores de la nostra xarxa Blanca Fuentes Gimeno i Nereida Bueno Guerra, que ens expliquen els resultats del seu projecte innovador, DULCINEA. De quina manera el doblatge d’escenes de pel·lícules i sèries de televisió pot marcar una diferència en la vida dels pacients amb afàsia?

La biòpsia líquida és una nova tècnica de diagnòstic que fa possible la detecció i l’anàlisi de cèl·lules tumorals o fragments d’ADN tumoral presents en fluids corporals com la sang. Aquesta metodologia destaca per la seva naturalesa mínimament invasiva, que la converteix en una alternativa a les biòpsies tradicionals, les quals requereixen procediments quirúrgics per a l’obtenció de mostres de teixit tumoral. La capacitat de la biòpsia líquida de proporcionar informació detallada sobre la naturalesa genètica i molecular del tumor en temps real en fa una eina amb un gran potencial per a la personalització del tractament, ja que permet ajustar la teràpia en funció de l’evolució del tumor i de la resposta del pacient.

Un dels problemes de major complexitat en la investigació biomèdica internacional és com traslladar el coneixement generat als centres de recerca a la pràctica clínica, i viceversa, de la forma més eficient i en el menor temps possible. Aquest procés, conegut com a “investigació translacional”, s’ha assajat a tot el món amb fórmules diverses, entre les quals s’inclou emplaçar centres de recerca fonamental a hospitals per propiciar el contacte entre tots dos àmbits i el desenvolupament de projectes conjunts.

La innovadora proposta de l’IRB Barcelona, en el marc del programa pilot TRIP (en anglès, Translational Research Innovation Programme), resideix en promocionar grups de recerca que estiguin liderats per,