La ciència fa més d’un segle que busca solucions per al càncer. Gràcies als avenços assolits per la recerca, la qualitat i l’esperança de vida de les persones que el pateixen han augmentat d’una manera increïble. Els experts estimen que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà càncer al llarg de la vida. 

L’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) i CaixaForum+ estrenen Ciència vs. càncer, una sèrie que explora els avenços científics més recents i la complexitat social, mèdica i política d’aquesta malaltia. 

La Fundació ”la Caixa” dona suport a la recerca que des de fa més de 10 anys duu a terme el VHIO,

Una lesió medul·lar pot canviar dràsticament la vida de les persones, ja que els símptomes inicials, caracteritzats per deficiències sensorials i motores, solen conduir a llarg termini a una pèrdua progressiva de mobilitat. 

Els accidents de trànsit i les caigudes són la causa més comuna de les lesions, tot i que també poden ser el resultat de malalties com l’artrosi. Actualment, prop de 150.000 persones a Espanya estan afectades per aquestes lesions, amb més de 1.000 casos nous diagnosticats cada any. 

Per això, el gran repte és desenvolupar solucions eficaces que facin possible una rehabilitació adequada i millorin la qualitat de vida de les persones que s’enfronten a aquesta condició mèdica tan complexa. 

Totes les cèl·lules del cos humà comparteixen els mateixos gens; tanmateix, la manera en què aquests gens s’expressen varia entre els diferents tipus cel·lulars: entre d’altres, les neurones, les cèl·lules sanguínies o les que formen els músculs. Aquesta variabilitat en l’expressió és la que confereix a cada cèl·lula una identitat única i determina tant l’estructura com les funcions que té al llarg de la vida. I com aconsegueixen les cèl·lules mantenir aquesta identitat al llarg del temps?

L’equip liderat per l’investigador CaixaResearch Ángel Barco, de l’Instituto de Neurociencias CSIC-UMH d’Alacant, ha identificat el paper crucial de la proteïna Kdm1a en la conservació de la identitat neuronal. Els resultats del seu estudi,

La comunicació entre les neurones és el pilar fonamental de la nostra capacitat per aprendre i recordar. Comprendre els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta interacció neuronal és essencial per entendre com funciona el nostre cervell i podria obrir noves portes al desenvolupament de tractaments innovadors per als trastorns de salut mental.

En aquesta nova edició de News from the lab, us presentem un recent estudi publicat a Nature Communications, que ha estat dut a terme pel Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i la Universitat de Barcelona,

A través del programa CaixaResearch d’Investigació en Salut, la Fundació “la Caixa” dóna suport a iniciatives prometedores, d’excel·lència científica i amb impacte social en biomedicina i salut.

L’objectiu d’aquesta convocatòria és identificar i impulsar projectes d’investigació bàsica, clínica o translacional que abordin els grans reptes de la salut en neurociències, oncologia, malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades, malalties infeccioses i tecnologies facilitadores.

Avui, 7 d’abril, Dia Mundial de la Salut, volem presentar-te l’impacte i resultats assolits pels projectes de la primera convocatòria que vam llançar el 2018, i que recentment han conclòs, fent possible un futur millor per a tots.

Des del descobriment d’un mecanisme que permetrà frenar el Parkinson,