Per a les persones que han patit un ictus, les paraules es poden convertir en un desafiament titànic. L’afàsia, una de les seqüeles més comunes de l’ictus, converteix cada interacció, cada lectura, cada intent d’expressió en una lluita contra el silenci, cosa que causa un impacte no solament en la vida diària dels pacients, sinó també en les seves relacions socials.

En el marc de la Setmana del Cervell, explorem un treball pioner en l’abordatge d’aquest trastorn del llenguatge. Parlem amb les investigadores de la nostra xarxa Blanca Fuentes Gimeno i Nereida Bueno Guerra, que ens expliquen els resultats del seu projecte innovador, DULCINEA. De quina manera el doblatge d’escenes de pel·lícules i sèries de televisió pot marcar una diferència en la vida dels pacients amb afàsia?

La biòpsia líquida és una nova tècnica de diagnòstic que fa possible la detecció i l’anàlisi de cèl·lules tumorals o fragments d’ADN tumoral presents en fluids corporals com la sang. Aquesta metodologia destaca per la seva naturalesa mínimament invasiva, que la converteix en una alternativa a les biòpsies tradicionals, les quals requereixen procediments quirúrgics per a l’obtenció de mostres de teixit tumoral. La capacitat de la biòpsia líquida de proporcionar informació detallada sobre la naturalesa genètica i molecular del tumor en temps real en fa una eina amb un gran potencial per a la personalització del tractament, ja que permet ajustar la teràpia en funció de l’evolució del tumor i de la resposta del pacient.

Un dels problemes de major complexitat en la investigació biomèdica internacional és com traslladar el coneixement generat als centres de recerca a la pràctica clínica, i viceversa, de la forma més eficient i en el menor temps possible. Aquest procés, conegut com a “investigació translacional”, s’ha assajat a tot el món amb fórmules diverses, entre les quals s’inclou emplaçar centres de recerca fonamental a hospitals per propiciar el contacte entre tots dos àmbits i el desenvolupament de projectes conjunts.

La innovadora proposta de l’IRB Barcelona, en el marc del programa pilot TRIP (en anglès, Translational Research Innovation Programme), resideix en promocionar grups de recerca que estiguin liderats per,

Avui és un dia estrany. Només passa cada quatre anys i per això s’ha escollit per commemorar el Dia Internacional de les Malalties Minoritàries. Aquestes patologies es caracteritzen perquè tenen una freqüència molt baixa (menys de 5 casos per cada 10.000 habitants) i la majoria es manifesten en la infància perquè són d’origen genètic.

Es calcula que afecten entre el 6 i el 8 % de la població. I encara que són minoritàries (perquè són poc freqüents), com que són més de 10.000 patologies diferents, afecten molta gent. De fet, només a Espanya, les pateixen 3 milions de persones. Són malalties molt diverses que afecten diversos òrgans i sistemes del cos.

Moltes teràpies contra el càncer causen efectes secundaris i no aconsegueixen eliminar completament el tumor. Això es deu, en part, a la presència de cèl·lules mare tumorals, que són difícils d’eliminar i que tenen un paper clau en la recurrència del càncer i en els processos de metàstasi. Per aquest motiu, molts grups de recerca tenen un gran interès a desenvolupar teràpies dirigides a aquest subconjunt de cèl·lules tumorals.

Amb una ajuda CaixaImpulse Innovació, els equips del professor José Luis Mascareñas (CiQUS-USC) i del doctor Bruno Sainz (IIBM CSIC-UAM) han desenvolupat Ru1, un compost que interacciona amb l’ADN dels mitocondris —un orgànul cel·lular vital per a la respiració cel·lular— de les cèl·lules mare tumorals i impedeix la seva supervivència.