Quan, el 1928, Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina, el món va canviar per sempre: quedava inaugurada l’era dels antibiòtics. Fins en aquell moment, els hospitals eren plens de pacients amb infeccions molt difícils de curar. A partir d’aquí, malalties com la pneumònia, la tuberculosi o la sífilis van deixar de ser tan greus per als qui tenien accés a antibiòtics per tractar-les, les taxes de mortalitat es van desplomar i l’esperança de vida es va multiplicar als països desenvolupats. No obstant això, amb el pas del temps, l’ús indegut i l’abús d’aquests medicaments han acabat generant un nou problema: els bacteris resistents als antibiòtics. 

Actualment moren cada any 1,2 milions de persones per infeccions causades per bacteris resistents als antibiòtics.

La ciència fa més d’un segle que busca solucions per al càncer. Gràcies als avenços assolits per la recerca, la qualitat i l’esperança de vida de les persones que el pateixen han augmentat d’una manera increïble. Els experts estimen que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà càncer al llarg de la vida. 

L’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) i CaixaForum+ estrenen Ciència vs. càncer, una sèrie que explora els avenços científics més recents i la complexitat social, mèdica i política d’aquesta malaltia. 

La Fundació ”la Caixa” dona suport a la recerca que des de fa més de 10 anys duu a terme el VHIO,

Una lesió medul·lar pot canviar dràsticament la vida de les persones, ja que els símptomes inicials, caracteritzats per deficiències sensorials i motores, solen conduir a llarg termini a una pèrdua progressiva de mobilitat. 

Els accidents de trànsit i les caigudes són la causa més comuna de les lesions, tot i que també poden ser el resultat de malalties com l’artrosi. Actualment, prop de 150.000 persones a Espanya estan afectades per aquestes lesions, amb més de 1.000 casos nous diagnosticats cada any. 

Per això, el gran repte és desenvolupar solucions eficaces que facin possible una rehabilitació adequada i millorin la qualitat de vida de les persones que s’enfronten a aquesta condició mèdica tan complexa. 

Totes les cèl·lules del cos humà comparteixen els mateixos gens; tanmateix, la manera en què aquests gens s’expressen varia entre els diferents tipus cel·lulars: entre d’altres, les neurones, les cèl·lules sanguínies o les que formen els músculs. Aquesta variabilitat en l’expressió és la que confereix a cada cèl·lula una identitat única i determina tant l’estructura com les funcions que té al llarg de la vida. I com aconsegueixen les cèl·lules mantenir aquesta identitat al llarg del temps?

L’equip liderat per l’investigador CaixaResearch Ángel Barco, de l’Instituto de Neurociencias CSIC-UMH d’Alacant, ha identificat el paper crucial de la proteïna Kdm1a en la conservació de la identitat neuronal. Els resultats del seu estudi,

La comunicació entre les neurones és el pilar fonamental de la nostra capacitat per aprendre i recordar. Comprendre els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta interacció neuronal és essencial per entendre com funciona el nostre cervell i podria obrir noves portes al desenvolupament de tractaments innovadors per als trastorns de salut mental.

En aquesta nova edició de News from the lab, us presentem un recent estudi publicat a Nature Communications, que ha estat dut a terme pel Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), el Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Raras (CIBERER) i la Universitat de Barcelona,