Del 2 al 5 de juny, Barcelona ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciència i la innovació, amb la celebració de la conferència internacional “Nanomotors International Conference“. Organitzada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa” i la Fundació Catalunya La Pedrera, aquest esdeveniment ha reunit els líders més destacats del panorama internacional en la innovadora biotecnologia dels nanomotors. 

Aquest esdeveniment, organitzat per l’investigador de la xarxa CaixaResearch Samuel Sánchez i celebrat al Museu de la Ciència CosmoCaixa, commemora el 20è aniversari de la recerca en nanorobots, una fita que marca dues dècades d’avanços científics i tecnològics. 

Des del primer article publicat sobre nanomotors l’any 2004,

En què es basen els metges per proposar un tractament contra el càncer o un altre? Com determinen quin és el més adequat per a cada pacient? 

Per avaluar com responen els pacients a les teràpies, els experts fan servir de manera estandarditzada els criteris RECIST (Response Evaluation Criteria in Solid Tumors). Aquest mètode permet avaluar si els tumors es redueixen, estan igual o creixen, utilitzant proves d’imatge com la tomografia computada (TC). Tot i que l’aplicació d’aquests criteris ha millorat les taxes de supervivència en oncologia i és molt útil per estudiar la resposta de tumors sòlids, no permet avaluar adequadament la resposta en pacients amb metàstasi en certes localitzacions,

La Missió Càncer de la Comissió Europea és una iniciativa de la UE que busca comprendre millor la malaltia, facilitar-ne un diagnòstic primerenc i millorar els tractaments i la qualitat de vida dels pacients situant-los al centre de la recerca i la innovació. De moment, dins de la convocatòria d’assajos clínics pragmàtics de la Missió Càncer s’han finançat 12 projectes en els quals es duran a terme assajos clínics per optimitzar el diagnòstic i el tractament de pacients amb càncers refractaris, és a dir, uns tipus de càncer que no responen als tractaments convencionals com la quimioteràpia o la radioteràpia. 

Un d’aquests projectes és PragmaTIL, liderat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) de Barcelona i en què participen 12 institucions de 6 països,

Quan, el 1928, Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina, el món va canviar per sempre: quedava inaugurada l’era dels antibiòtics. Fins en aquell moment, els hospitals eren plens de pacients amb infeccions molt difícils de curar. A partir d’aquí, malalties com la pneumònia, la tuberculosi o la sífilis van deixar de ser tan greus per als qui tenien accés a antibiòtics per tractar-les, les taxes de mortalitat es van desplomar i l’esperança de vida es va multiplicar als països desenvolupats. No obstant això, amb el pas del temps, l’ús indegut i l’abús d’aquests medicaments han acabat generant un nou problema: els bacteris resistents als antibiòtics. 

Actualment moren cada any 1,2 milions de persones per infeccions causades per bacteris resistents als antibiòtics.

La ciència fa més d’un segle que busca solucions per al càncer. Gràcies als avenços assolits per la recerca, la qualitat i l’esperança de vida de les persones que el pateixen han augmentat d’una manera increïble. Els experts estimen que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà càncer al llarg de la vida. 

L’Institut d’Oncologia Vall d’Hebron (VHIO) i CaixaForum+ estrenen Ciència vs. càncer, una sèrie que explora els avenços científics més recents i la complexitat social, mèdica i política d’aquesta malaltia. 

La Fundació ”la Caixa” dona suport a la recerca que des de fa més de 10 anys duu a terme el VHIO,