Quan els tractaments estàndard contra el càncer no funcionen, els assaigs clínics poden esdevenir una nova oportunitat per als pacients, ja que això els permet accedir a teràpies innovadores en fase experimental.

Un dels centres que duen a terme més assaigs clínics en càncer d’Espanya i un dels més actius d’Europa és la Unitat d’Investigació en Teràpia Molecular del Càncer UITM-CaixaResearch, situada al Campus Vall d’Hebron de Barcelona. Des que es va crear el 2010, i gràcies al suport de la Fundació ”la Caixa”, aquesta unitat d’investigació ha proporcionat l’oportunitat de provar teràpies innovadores a més de 9.200 pacients, ha dut a terme més de 2.800 assaigs clínics i ha aconseguit 61 medicaments nous aprovats per tractar el càncer.

«No crec que, a curt termini, torni al Sudan. No hi ha seguretat. No hi ha futur.» Eman Elafef, farmacèutica sudanesa amb estudis de postgrau en salut pública i estudiant de doctorat a la University of Gezira del Sudan i la Universitat de Barcelona, afronta una situació que a una part del món li és completament aliena, però que afecta milions de persones al planeta: renunciar a viure al lloc on han crescut i en el qual encara viuen les seves famílies per raons de seguretat, de pobresa i manca de feina o de persecució política o religiosa, entre altres factors.

D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS),

Sovint els mosquits són molestos i intentem evitar-ne les picades i el brunzit persistent. Malgrat això, a banda d’aquestes molèsties més o menys suportables, aquests insectes poden tenir un impacte molt més profund en la nostra salut i en la dels animals, ja que tenen un paper crucial en la transmissió de malalties.

Recentment, l’equip de l’investigador CaixaResearch Jordi Figuerola, de l’Estación Biológica de Doñana (EBD) – CSIC, ha descobert al sud d’Espanya una nova espècie de jejenes, uns insectes semblants als mosquits, en concret del gènere Culicoides. Aquests petits insectes s’alimenten de sang i poden transmetre patògens que causen malalties en els animals,

El flux sanguini és essencial per subministrar oxigen i glucosa al cervell, i s’ha de mantenir dins dels nivells normals per garantir la salut i el bon funcionament d’aquest òrgan. En malalties neurològiques com l’Alzheimer es pot veure compromès. Per això, mesurar aquests canvis abans que apareguin els primers símptomes de la malaltia és crucial per poder desenvolupar estratègies de seguiment i prevenció més efectives.

Fins ara, la tècnica arterial spin labeling (ASL) ha estat l’eina principal per mesurar el flux sanguini cerebral. No obstant això, l’ASL té limitacions i no és capaç de detectar alteracions subtils en les etapes inicials de la malaltia.

I si poguéssim millorar la sensibilitat d’aquesta tècnica i saber què passa en les etapes asimptomàtiques?

Catalan below

In recent years, the output from Portugal’s biomedical research has been steadily increasing. However, the innovation ecosystem is still developing and there are diverse systemic challenges to overcome to ensure the efficient translation of biomedical research into clinical applications.

On July 10, we organized an event in Lisbon that brought together some of Portugal’s top biomedical researchers and entrepreneurs, decision-makers and international experts to discuss the challenges and opportunities in bringing scientific discoveries from the lab to the clinic.

The event, inaugurated by Artur Santos Silva, Member of the Board of Trustees of ”la Caixa” Foundation and Fernando Alexandre, Portugal’s Minister of Education,