Si el genoma humà és el «llibre de la vida», és un llibre amb les pàgines doblegades en una figura complexa de papiroflèxia. És més, en aquest llibre, el significat de les frases canvia segons la proximitat física entre les paraules, una vegada plegat el paper. És a dir: la informació en el genoma està codificada tenint en compte una tercera dimensió espacial que tot just ara es comença a desxifrar.

Que la forma 3D del genoma influeix en la informació genètica ―quins gens s’expressen en quin moment, per exemple— és un dels canvis principals de paradigma en biologia en les últimes dècades. Es pot veure com una picada d’ullet de la natura a la tossuderia humana per comprendre-la: per entendre la informació que hi ha en el genoma no n’hi ha prou amb seqüenciar-lo,

Ja en l’època egípcia, es va descriure l’agressivitat d’un tumor molt pigmentat que apareixia a la pell i que, segles després, els grecs anomenarien melanoma. Però no ha estat fins fa poc més de 15 anys que s’ha avançat significativament en el diagnòstic i el tractament d’aquest tumor, i també en la comprensió de les seves causes moleculars.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que el melanoma afecta un total de 325.000 casos a tot el món, i es preveu que aquesta quantitat augmenti un 50 % cap a l’any 2040. A Europa se’n registren aproximadament 60.000 casos l’any; els països nòrdics són els que presenten la incidència més alta,

23 de maig de 2023, a les 19.00 h, debat en línia. Apunta-t’hi aquí.

El melanoma cutani no és el càncer de pell més freqüent, però sí que és el més agressiu. Causa el 80 % de les morts degudes al càncer de pell. A tot el món se’n diagnostiquen prop de 160.000 nous casos l’any i es registren prop de 57.000 morts relacionades amb aquesta malaltia. 

El melanoma és una proliferació maligna dels melanòcits, que són les cèl·lules de la pell responsables de produir melanina, el pigment que dona color a la pell i als cabells. Quan una persona s’exposa al sol, s’activa la síntesi de melanina en els melanòcits per evitar que la pell es cremi i que es danyin els nuclis cel·lulars de l’epidermis.

Dijous 27 d’abril de 2023, debat en línia. Apunta-t’hi aquí.

En el món s’estima que hi ha entre 8 i 9 milions de persones afectades de Parkinson. Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa més comuna actualment després de l’Alzheimer. A escala mundial és la malaltia neurològica la freqüència de la qual està augmentant més ràpidament —el nombre de casos s’ha duplicat en els últims 25 anys—, i la seva prevalença continuarà creixent a mesura que la població envelleixi.

Es coneix comunament com a malaltia de Parkinson en referència a James Parkinson, el doctor que la va descriure per primera vegada el 1817 en la seva monografia Un assaig sobre la paràlisi agitant (An essay on the shaking palsy).

Un dels reptes més grans en el camp de la salut és aconseguir medicaments que siguin eficaços contra una malaltia i no provoquin efectes secundaris.

Per aconseguir-ho, una de les àrees més noves i prometedores per les quals s’està apostant és la fotofarmacologia, basada en l’administració de fàrmacs combinats amb molècules fotosentibles que s’activen i duen a terme la seva funció només quan s’exposen a la llum. Aquesta propietat permet que aquests fàrmacs s’activin de forma precisa en un lloc i en un moment concrets, i amb la intensitat i durant el temps desitjat, cosa que obre nous camins cap a una nova generació de tractaments més precisos i amb menys efectes secundaris.