L’estreta relació entre la síndrome de Down i la malaltia d’Alzheimer es coneix des de fa molt de temps. El motiu és una cadena d’excessos, que comencen amb un cromosoma extra –una anomalia genètica coneguda com a trisomia 21– i deriven en una acumulació de proteïnes tòxiques al cervell que desencadena la malaltia d’Alzheimer.

Aquests dies coincideixen a Barcelona una unitat que estudia el desenvolupament d’aquesta demència en persones amb la síndrome de Down –la Unitat Alzheimer-Down de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau– amb el congrés internacional de la Trisomy 21 Research Society, amb sessions dedicades als efectes de l’envelliment prematur en les persones amb aquesta síndrome i,

Coincidint amb la Setmana Europea contra el Càncer, hem parlat amb quatre líders internacionals en la recerca oncològica: Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); María Blasco, directora del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO); Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i Jordi Sierra, director del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau. Tots tenen el suport de ”la Caixa” per continuar liderant la recerca d’aquest grup de malalties anomenat càncer, i que, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, afecta un de cada dos homes i una de cada tres dones.

Parlem amb el director científic del CIC bioGUNE, Jesús Jiménez Barbero, que ens explica les línies principals de recerca d’aquest centre i la transició cap a una era de medicina de precisió, com també la importància de la col·laboració entre centres per aconseguir-ho. El CIC bioGUNE, al País Basc, és un dels centres de la xarxa d’Excel·lència Severo Ochoa i una institució clau de recerca en biomedicina a la regió, amb un focus a les bases i els mecanismes moleculars de les malalties.

Jesús Jiménez Barbero

L’Obra Social ”la Caixa” dona suport a la recerca del CIC bioGUNE amb ajuts que van des dels programes de doctorat INPhINIT fins a l’atracció d’investigadors de postdoctorat per establir les bases d’una medicina de precisió en la malaltia de Crohn,

Una membrana artificial per regenerar ferides, un dispositiu sintètic que imita les estratègies de la pròpia natura per captar energia solar o la creació de xarxes elèctriques intel·ligents per proveir comunitats aïllades són 3 dels 12 projectes seleccionats a la segona convocatòria MIT-SPAIN ”la Caixa” Foundation SEED FUND i que s’han presentat avui a la seu a Barcelona de ”la Caixa”.

Aquesta convocatòria, una iniciativa de ”la Caixa” i del Massachusetts Institute of Technology (MIT), està destinada a impulsar projectes de recerca entre grups de recerca espanyols i del MIT que posin solució als grans reptes del segle XXI en matèria de salut, energia i economia global,

Cada any, a Espanya es diagnostiquen més de 5.000 persones de limfoma no Hodgkin B, una xifra que el converteix en el càncer de sang més freqüent al nostre país. Afortunadament, més del 60 % dels pacients el supera. No obstant això, la resta recau i, en alguns casos, l’afecció es torna resistent a les teràpies disponibles.

Des del desenvolupament de les primeres cèl·lules CAR-T l’any 1989, les recerques més innovadores a escala internacional han anat avançant el seu potencial en el tractament del càncer. Actualment, les teràpies d’immunoteràpia CAR s’han erigit com les més disruptives en el cas de càncers de la sang fins ara sense tractament.