El cos humà és la llar d’uns cent bilions de microorganismes, entre els quals hi ha bacteris, fongs, virus i altres microbis. Tots s’allotgen en teixits que estan en contacte amb l’ambient extern, amb les mucoses, la pell o al tracte digestiu, i formen la microbiota. L’estudi de la microbiota i els seus gens és el que es coneix com el microbioma i, fa ben poc, hem començat a dilucidar-ne el paper en el desenvolupament de diversos tipus de càncer. Entendre millor el microbioma és ara una necessitat en la recerca oncològica.

Amb motiu del Dia Mundial del Microbioma, entrevistem Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i líder de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer –

En el Dia Mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) volem destacar una recerca innovadora en aquest camp: la síntesi d’un fàrmac capaç d’alentir la progressió d’aquesta malaltia que, avui dia, gairebé no té tractaments efectius. Parlem amb Rubèn López-Vales, investigador del Grup de Neuroplasticitat i Regeneració de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona.

López és líder de dos projectes que han rebut el suport de ”la Caixa”, un a través de la convocatòria de recerca en salut, amb la colaboració de la Fundació Luzón, i un altre a través del programa de translació CaixaImpulse.

L’estreta relació entre la síndrome de Down i la malaltia d’Alzheimer es coneix des de fa molt de temps. El motiu és una cadena d’excessos, que comencen amb un cromosoma extra –una anomalia genètica coneguda com a trisomia 21– i deriven en una acumulació de proteïnes tòxiques al cervell que desencadena la malaltia d’Alzheimer.

Aquests dies coincideixen a Barcelona una unitat que estudia el desenvolupament d’aquesta demència en persones amb la síndrome de Down –la Unitat Alzheimer-Down de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau– amb el congrés internacional de la Trisomy 21 Research Society, amb sessions dedicades als efectes de l’envelliment prematur en les persones amb aquesta síndrome i,

Coincidint amb la Setmana Europea contra el Càncer, hem parlat amb quatre líders internacionals en la recerca oncològica: Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); María Blasco, directora del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO); Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, i Jordi Sierra, director del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau. Tots tenen el suport de ”la Caixa” per continuar liderant la recerca d’aquest grup de malalties anomenat càncer, i que, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica, afecta un de cada dos homes i una de cada tres dones.

Parlem amb el director científic del CIC bioGUNE, Jesús Jiménez Barbero, que ens explica les línies principals de recerca d’aquest centre i la transició cap a una era de medicina de precisió, com també la importància de la col·laboració entre centres per aconseguir-ho. El CIC bioGUNE, al País Basc, és un dels centres de la xarxa d’Excel·lència Severo Ochoa i una institució clau de recerca en biomedicina a la regió, amb un focus a les bases i els mecanismes moleculars de les malalties.

Jesús Jiménez Barbero

L’Obra Social ”la Caixa” dona suport a la recerca del CIC bioGUNE amb ajuts que van des dels programes de doctorat INPhINIT fins a l’atracció d’investigadors de postdoctorat per establir les bases d’una medicina de precisió en la malaltia de Crohn,