L’escriptor uruguaià Mario Benedetti escrivia en el seu poema Señales:

“… si habito en tu memoria, no estaré solo”. 

Una declaració que reflecteix perfectament l’anhel que sent tothom qui conviu amb un ésser estimat amb demència. Mario Benedetti ho sabia. I ho sabia perquè ho va viure de prop, perquè va perdre la seva dona, Luz López Alegre per culpa de la malaltia d’Alzheimer.

La malaltia d’Alzheimer és, en realitat, la causa de demència més freqüent arreu del món, i afecta uns 46 milions de persones. Amb motiu del Dia Mundial de la Malaltia d’Alzheimer, ens hem proposat “habitar” la funció de la memòria amb dos neurocientífics de prestigi internacional. Es tracta de José Luis Molinuevo, Director Científic del Programa de Prevenció del Alzheimer de Barcelonaßeta Brain Research Center, el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, entitat impulsada per ”la Caixa”, i Li-Huei Tsai, directora de l’Institut Picower d’Aprenentatge i Memòria de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). L’objectiu d’aquest exercici és compartir enfocaments nous i prometedors que podrien prevenir i vèncer, d’una vegada per totes, aquesta malaltia.

Esquivem la malaltia d’Alzheimer

El cervell comença a acumular els danys causats per la malaltia d’Alzheimer fins a 20 anys abans que apareguin els primers símptomes, i són una sèrie de factors els responsables d’accelerar o retardar la simptomatologia de la malaltia. L’activitat física, l’estimulació intel·lectual o una alimentació saludable són, per exemple, alguns dels condicionants que permeten al cervell esquivar durant més temps l’oblit provocat per la malaltia d’Alzheimer.

Què passa al cervell en aquestes fases inicials?, què precipita la degeneració neural? o com es pot diagnosticar la malaltia d’Alzheimer abans que apareguin les primeres pèrdues de memòria? són algunes de les preguntes que es tracten a l’Estudi Alfa, un ambiciós projecte que monitoritza al llarg dels anys més de 2.700 subjectes sans amb antecedents familiars d’alzheimer, majoritàriament. Segons Molinuevo, líder del projecte, “busquem identificar les pràctiques que resulten beneficioses a la vegada que trobem bioindicadors que podrien ser determinants en l’evolució de la malaltia d’Alzheimer”.  

En altres paraules, des del 2013 el projecte Alfa estudia com els hàbits de vida afecten el cervell i les funcions cognitives de persones sanes amb predisposició a patir la malaltia d’Alzheimer. “El nostre objectiu és acumular coneixement que ens permeti actuar abans que sigui massa tard. És a dir, abans que els danys ja siguin irreversibles”, conclou Molinuevo.

Ones curatives

L’activitat neuronal del nostre cervell mostra diferents patrons en funció del que estem fent. És el que es coneixen com ones cerebrals. Quan el cervell està involucrat en processos cognitius complexos, aquestes ones són més ràpides i, per tant, mostren freqüències més elevades. Són les anomenades ones gamma.

Fa uns anys, un equip de científics del MIT, liderat per la doctora Li-Huei, va descobrir que ratolins programats per patir la malaltia d’Alzheimer emetien un patró d’ones gamma deteriorat, en comparació amb el dels seus companys sans. A més, les recerques de Li-Huei van demostrar, de nou en models de ratolí, que mitjançant l’estimulació d’ones gamma podien reduir els dipòsits de proteïnes amiloides tan típics a les neurones d’un cervell amb malaltia d’Alzheimer.

Aquests descobriments donen lloc a un enfocament terapèutic totalment innovador. “Seria un gran avenç reproduir aquests mateixos resultats en pacients amb malaltia d’Alzheimer humans. Aconseguiríem trobar un tractament efectiu i, alhora, no invasiu”, afirma la Dra. Li-Huei. Encara més sorprenent és que la inducció de les ones gamma s’aconsegueix mitjançant l’estimulació auditiva i visual dels pacients. És a dir, mitjançant una teràpia de llums i sons emesos a una freqüència determinada.