El passat 22 d’abril, dos experts en malària es van donar cita per parlar sobre estratègies de vacunació i erradicació d’ enfermetats.

El 1980 l’Assemblea de l’Organització Mundial de la Salut va aprovar una declaració en la qual es considerava eradicada la verola, la primera i la única malaltia eradicada al món fins avui.

La verola havia matat més de 300 milions de persones només en el segle XX i la seva eradicació gràcies a la vacunació és una història d’èxit col·lectiu de la humanitat, de la recerca científica i de la medicina.

Però hi ha moltes altres històries d’èxit gràcies a les estratègies de vacunació mundial,

El passat 25 de març, dos experts en leucèmia es van donar cita al sisè debat on-line, del cicle de DEBATS D’AVANTGUARDA, Investigació i Salut, per parlar sobre els avenços en els tractaments contra aquesta malaltia.

Les leucèmies i els limfomes són proliferacions descontrolades de poblacions anòmales de cèl·lules de la sang. Aquestes cèl·lules anòmales infiltren la medul·la òssia, de manera que impedeixen la producció de cèl·lules normals, i envaeixen la sang i altres òrgans.

La leucèmia limfàtica crònica és el tipus de leucèmia més freqüent a Occident en adults. S’ha trobat que en aquests tumors hi ha uns 60 gens alterats. El més sorprenent és que alguns gens són presents en un 10-15 % dels pacients,

El passat 11 de febrer, sis científiques es van donar cita al cinquè debat on-line, del cicle de DEBATS D’AVANTGUARDA, Recerca i Salut, per parlar sobre l’important paper de les dones en la investigació, la tecnologia i la innovació, com també sobre els reptes i obstacles que encara existeixen per superar la desigualtat.

Les dones representen menys del 30 % dels investigadors de tot el món. A Espanya, les dones ocupen el 25 % de les places catedràtiques d’universitat i representen el 28 % dels professionals que desenvolupen la seva carrera en sectors d’alta i mitjana alta tecnologia. Des de l’any 2012, cada 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència,

El desenvolupament de vacunes està vivint una nova era a causa de la irrupció de la COVID-19. Durant les últimes dècades, brots com el del SARS, l’ebola o el Zika han exigit que la comunitat científica i la indústria farmacèutica «pitgin l’accelerador», pel que fa al desenvolupament tant de tractaments per als afectats com de vacunes per evitar noves infeccions.

El nombre de contagis per COVID-19 continua augmentant arreu del món, molts països es troben ja en la tercera onada, i sembla que les estratègies de prevenció i mitigació funcionen amb moltes limitacions.

En un moment de tanta urgència mèdica, sorgeixen diversos interrogants al voltant de les vacunes i de la COVID-19.

S’estima que 1 de cada 10 persones amb més de 65 anys té malaltia d’Alzheimer, i que cada tres segons se’n diagnostica un cas nou al món. A Espanya, afecta més d’un milió de persones i suposa una despesa enorme per a la família (24.000 euros per persona a l’any). De moment, han fracassat més de 200 fàrmacs arreu del món per tractar-la quan ja ha aparegut, i per això ara s’investiga també en fàrmacs que puguin actuar en la fase precoç, o de prevenció.

Aquest era el tema de debat principal de dos referents en la lluita contra aquesta malaltia: Mercè Boada i Arcadi Navarro, al capdavant, respectivament, de les fundacions ACE i Pasqual Maragall i que reben el suport,