Gràcies a una mobilització de recursos sense precedents, per fi comencem a veure “la llum al final del túnel” de la pandèmia. No obstant, encara hem de fer front a reptes importants abans que puguem dir que hem derrotat a la COVID-19, i tenim també noves oportunitats d’aprendre lliçons fonamentals per a millorar la nostra preparació per a futures pandèmies. 

La conferència CaixaResearch “Pandèmies: superant la COVID-19 i preparant-nos pel futur”, organitzada per la Fundació ”la Caixa” i Biocat, sota la direcció científica d’IrsiCaixa i ISGlobal, centres impulsats per la Fundació ”la Caixa”, va reunir experts internacionals a fi d’orientar la presa de decisions basades en l’evidència.

A continuació, presentem un resum d’aquesta conferència que va tenir lloc el passat 16 i 17 de novembre de 2021.

Vacunes, teràpies i diagnòstics

La primera sessió de la conferència va discutir els avenços en diagnòstics i teràpies que han protagonitzat la nostra resposta a la pandèmia actual. La COVID-19 és una malaltia molt complexa que sovint no ha respost al tractament amb teràpies antivíriques, especialment en els casos greus. Per això, el diagnòstic i les vacunes han sigut les nostres estratègies més importants en la lluita contra la malaltia. “Els diagnòstics van ser les primeres eines de què vam disposar, i estan en una evolució constant a mesura que sabem més coses sobre el virus», va assenyalar Sergio Carmona, director mèdic de FIND, l’aliança mundial per al diagnòstic. “Les últimes dades suggereixen que les proves ràpides tenen un major benefici que aquelles que aporten els resultats de forma més precisa però tardana, i aquest és un punt important a tenir en compte en cas de futurs brots”, va afegir. 

Gràcies a dècades de recerca en la biologia d’altres coronavirus, partíem amb un cert avantatge quan va començar la pandèmia de la COVID-19. Per això, vam poder desenvolupar vacunes amb una eficàcia de fins al 95% en un any. “Vam tenir la sort de tenir plataformes preparades per respondre a la COVID-19, però és possible que no tinguem tanta sort en futures pandèmies. Continuem observant una falta d’inversió en totes les etapes del cicle de vida de les vacunes i això podria dificultar la prevenció de futures pandèmies”, va assenyalar Carolyn Reynolds, associada senior del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals (conegut com CSIS per les seves sigles en anglès). 

El desenvolupament ràpid de vacunes és tan sols una part de la història. També ens calen estratègies per desplegar-les eficaçment i garantir que tinguin el màxim impacte possible des del primer moment. “Hem de saber al més aviat possible quines poblacions són les més vulnerables per prioritzar la protecció”, va destacar Adolfo García-Sastre, professor de l’Escola Icahn de Medicina en el Mount Sinai Hospital.

D’altra banda, aquesta pandèmia ha posat de manifest la necessitat de disposar de protocols que promoguin la equitat en la vacunació a escala global. “El marcat desequilibri a l’hora d’accedir a les vacunes ha sigut el fracàs més flagrant de la resposta mundial a la COVID-19”, va afegir Reynolds. Fins ara , menys del 5 % dels habitants dels països d’ingressos baixos i mitjans n’han rebut si més no una dosi. Per aquesta raó, “és crucial tenir una infraestructura per produir vacunes en els països menys desenvolupats”, va assenyalar Daniel Prieto-Alhambra, professor de la Universitat d’Oxford. “No només es tracta de tenir la capacitat de comprar vacunes; també és important tenir la capacitat de produir-les”.

A més, tant en els països de renda alta com en els de renda mitjana i baixa, és fonamental generar confiança en les vacunes a l’hora d’implantar-les. “Les vacunes salven vides, però solament si s’administren”, va comentar Clarissa Simas, investigadora de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres. “Amb la COVID-19 hem vist que una gran part de la població no està 100 % a favor o en contra de vacunar-se, sinó que es troba en algun punt intermedi. Com millor coneguem els factors que impulsen aquesta indecisió, més possibilitats tindrem de tancar aquesta bretxa”, va subratllar.

La nostra salut està molt lligada a la salut del planeta

Unes condicions climàtiques cada vegada més imprevisibles estan desencadenant una perillosa cadena d’events que poden augmentar el risc de brots de malalties zoonòtiques (les que salten dels animals als humans). “Els ratpenats portadors del virus de l’Ebola estan migrant a diverses zones per causa del canvi climàtic”, explica César Muñoz-Fontela, cap de grup de l’Institut de Medicina Tropical Bernhard Nocht. Així mateix, el canvi climàtic està alterant el comportament dels mosquits. “Si les temperatures globals continuen augmentant, uns altres 4.700 milions de persones d’arreu del món correran el risc de contraure malalties transmeses per mosquits, com ara la malària i el dengue”, va advertir Rachel Lowe, professora associada de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres.

“Per bé que no podem reduir a zero la vulnerabilitat a les pandèmies, si prenem mesures contra el canvi climàtic sens dubte es poden reduir els riscos”, va afirmar María Neira, directora de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS. Va destacar que, ara que estem en la fase de recuperació de la COVID-19, hem d’invertir en protegir la nostra salut, regenerar l’economia i promoure el desenvolupament sostenible.

La preparació per a futures pandèmies cal que vagi molt més enllà d’estudiar la interacció hoste-patogen. La convergència d’un seguit de factors biològics, ambientals i socials, entre d’altres, és el que crea emergències com la dels darrers dos anys. “Hem d’examinar les condicions més àmplies que formen la base de l’aparició i la gravetat de la pandèmia, inclosos els sistemes naturals i socials”, va assenyalar Richard Kock, professor del Royal Veterinary College. Només si adoptem aquest enfocament veritablement integrat “d’una sola salut”, que va més enllà del nostre enfocament tradicional centrat en l’ésser humà, els sistemes de salut pública poden innovar ràpidament i adaptar-se a una situació tan imprevisible com la d’una pandèmia. I això no es pot aconseguir sense una intensa col·laboració d’equips multidisciplinaris. “Ens cal un llenguatge compartit entre científics, experts en salut pública, responsables polítics i tecnòlegs, cosa que passa per tenir-los tots a la mateixa sala”, ha assenyalat Miguel Luengo-Oroz, director científic de United Nations Global Pulse. 

Per acabar, els experts van coincidir en que és de màxima importància comunicar tant els èxits com els fracassos de la resposta que hem donat a la COVID-19 per preparar-nos de cara a futures pandèmies. “El que necessitem és tenir una espècie de cercle virtual obert, transparent i disponible per a tots els experts del món. Aquest permetria reportar, valorar i avaluar nous patògens, a més de prendre accions perquè pandèmies com aquesta puguin abordar-se al més aviat possible”, va concloure Prieto-Alhambra.

Volem aprofitar aquesta oportunitat per agrair la participació a tots els experts internacionals que van assistir a la conferència. Consulta la llista completa de ponents aquí.