Després de dos anys de pandèmia, el 23 de març passat es va fer el primer debat presencial del cicle Debats CaixaResearch. Amb el títol «COVID-19: Com hi haurem de conviure?», el col·loqui va concentrar 600 persones en línia i més de 70 que es van acostar fins a CosmoCaixa Barcelona per escoltar el Dr. Antoni Trilla (Hospital Clínic de Barcelona, UB i ISGlobal) i la Dra. Clara Prats (BIOCOM-SC i IGTP), dues de les veus expertes que més llum han fet sobre aquesta tema durant la pandèmia.

«Que avui ens puguem veure les cares, en persona, ja ens dona algunes pistes de l’estat de la pandèmia», arrencava Ariadna Oltra,

Les xifres ho diuen ben clar: les malalties cardiovasculars maten milions de persones cada any. De fet, són la primera causa de mort al món. Per això, el 14 de març passat, amb motiu del Dia Europeu per a la Prevenció del Risc Cardiovascular, la segona conferència CaixaResearch va reunir a Madrid experts en la recerca i el tractament d’aquestes malalties. 

La trobada, amb el títol de «Prevenció cardiovascular poblacional: reptes i oportunitats» i organitzada en col·laboració amb el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i la Fundació HM Hospitales, va reunir 100 participants i 250 més van poder seguir en línia les explicacions de dues de les veus més internacionals en aquest sector: la doctora María Neira,

23 de març, a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

Ja fa dos anys que estem immersos en una pandèmia que ha provocat més de 400 milions de casos confirmats i més de 5,7 milions de morts oficials, encara que es calcula que la xifra real de morts puja a més de 17 milions. Les amenaces principals per a la salut generades per aquesta pandèmia arribaran a la seva fi, com ha succeït amb totes les pandèmies anteriors. La qüestió és quan, com i després de quantes morts.

El SARS-CoV-2 té reservoris animals i, per tant, no pot ser erradicat (és a dir, eliminat del planeta).

La síndrome X-fràgil, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o la progèria de Hutchinson-Gilford són només un exemple de les més de 6.000 malalties minoritàries conegudes. La majoria es diagnostiquen tard, uns 5 anys de mitjana, i el 95 % no disposen d’un tractament efectiu. 

Avui, amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, et convidem a recuperar el més destacat del debat CaixaResearch amb els investigadors Pablo Lapunzina i Víctor Martínez González, del CIBERER i de l’IdiPAZ, líders de 2 dels 25 projectes als quals dona suport CaixaResearch per afrontar aquestes malalties poc freqüents. 

«S’han aconseguit grans avenços en els últims 15 anys gràcies a la investigació i a la innovació,

Al llarg de la vida, el nostre cor batega uns 2.500 milions de vegades i les nostres cèl·lules es divideixen més de 10.000 bilions de vegades. Són xifres estratosfèriques que ens parlen de la complexitat del cos humà, i també de la gran quantitat d’oportunitats que es produeixen perquè falli alguna cosa. Perquè la malaltia és tossuda, i ens posa a prova una vegada i una altra. 

Gràcies a la investigació biomèdica, hem aconseguit que moltes persones visquin més i amb més qualitat de vida. En són moltes les històries que ho demostren. Hi ha la del Jordi, que amb els tractaments antiretrovirals per a la sida gaudeix d’una vida no gaire diferent de la dels seus amics;