23 de març, a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

Ja fa dos anys que estem immersos en una pandèmia que ha provocat més de 400 milions de casos confirmats i més de 5,7 milions de morts oficials, encara que es calcula que la xifra real de morts puja a més de 17 milions. Les amenaces principals per a la salut generades per aquesta pandèmia arribaran a la seva fi, com ha succeït amb totes les pandèmies anteriors. La qüestió és quan, com i després de quantes morts.

El SARS-CoV-2 té reservoris animals i, per tant, no pot ser erradicat (és a dir, eliminat del planeta).

La síndrome X-fràgil, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o la progèria de Hutchinson-Gilford són només un exemple de les més de 6.000 malalties minoritàries conegudes. La majoria es diagnostiquen tard, uns 5 anys de mitjana, i el 95 % no disposen d’un tractament efectiu. 

Avui, amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, et convidem a recuperar el més destacat del debat CaixaResearch amb els investigadors Pablo Lapunzina i Víctor Martínez González, del CIBERER i de l’IdiPAZ, líders de 2 dels 25 projectes als quals dona suport CaixaResearch per afrontar aquestes malalties poc freqüents. 

«S’han aconseguit grans avenços en els últims 15 anys gràcies a la investigació i a la innovació,

Al llarg de la vida, el nostre cor batega uns 2.500 milions de vegades i les nostres cèl·lules es divideixen més de 10.000 bilions de vegades. Són xifres estratosfèriques que ens parlen de la complexitat del cos humà, i també de la gran quantitat d’oportunitats que es produeixen perquè falli alguna cosa. Perquè la malaltia és tossuda, i ens posa a prova una vegada i una altra. 

Gràcies a la investigació biomèdica, hem aconseguit que moltes persones visquin més i amb més qualitat de vida. En són moltes les històries que ho demostren. Hi ha la del Jordi, que amb els tractaments antiretrovirals per a la sida gaudeix d’una vida no gaire diferent de la dels seus amics;

El dia 14 de març de 2022 se celebra el Dia Europeu per a la Prevenció del Risc Cardiovascular, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la importància que tenen les malalties cardiovasculars i sobre com es pot influir en els factors de risc implicats com ara el tabaquisme, el sedentarisme, la mala alimentació, l’obesitat, la hipertensió i l’estrès, entre d’altres.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recorda que les malalties d’origen cardiovascular són la primera causa de mort a tot el món i que, considerant els coneixements actuals, és molt important conscienciar sobre els beneficis d’una forma de vida saludable.

Es van duent a terme anualment moltes acciones divulgatives que tenen com a objectiu fer visibles els factors de risc esmentats en la població general.

24 de gener, a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

Cada any a escala mundial es diagnostiquen de càncer prop de 400.000 nens i adolescents d’entre 0 i 19 anys. El càncer infantil és una malaltia considerada minoritària i molt desconeguda, però devastadora tant per als infants i joves que la pateixen com per a les seves famílies i el seu entorn social. 

Els tipus de càncer infantil més comuns són les leucèmies, els tumors cerebrals, el càncer encefàlic, els limfomes i els tumors sòlids com el neuroblastoma i els tumors de Wilms, però molt pocs disposen de tractaments específics per als infants. Als països d’ingressos alts,