Dilluns 17

CaixaResearch Health Meeting – Stand Out Together

Publicado el 17/10/2022

El primer CaixaResearch Health Meeting, que es va celebrar els dies 28 i 29 de setembre al castell de Cap Roig, al cor de la Costa Brava, va reunir els líders, colíders i investigadors principals dels 25 projectes seleccionats a la convocatòria de CaixaResearch Health 2018.

Durant l’esdeveniment, que es va allargar durant dos dies, els investigadors van tenir l’oportunitat de compartir els avanços dels seus projectes de recerca en salut al llarg dels quatre anys transcorreguts des que van rebre l’ajuda. A més, se’ls va convidar a aprofundir en una visió global i debatre els reptes i les oportunitats principals de l’ecosistema d’investigació en salut de la península Ibèrica.

Et deixem quatre idees clau que es van extreure de les múltiples sessions de la trobada:

  • Som més forts si treballem junts. No ens cal reinventar la roda. Necessitem un sistema sòlid que garanteixi l’intercanvi de dades a tota la comunitat científica per maximitzar el seu impacte social.
  • Tenir una cultura de la ciència és essencial per avançar. La ciència no és política. En tots els àmbits de la societat s’hauria de comprendre la importància de la investigació per aconseguir que els projectes mantinguessin el seu finançament amb independència dels canvis de govern. Els mitjans de comunicació tenen un paper important a l’hora d’assolir aquest objectiu.
  • La millor ciència requereix una visió a llarg termini. Els avanços no s’aconsegueixen d’un dia per l’altre. Ens calen plans estratègics a llarg termini i perspectives que donin als investigadors la llibertat d’assumir riscos i innovar.
  • Necessitem més ments brillants en la ciència. Cada vegada són més els investigadors que abandonen la carrera acadèmica. Per això, hem de repensar les trajectòries acadèmiques tradicionals per ser capaços d’atraure i retenir els millors investigadors.

El CaixaResearch Health Meeting va estar moderat per Quentin Cooper, periodista científic de fama internacional i antic presentador de ràdio de la BBC. Vam tenir l’oportunitat de conversar amb ell i conèixer les seves impressions:

Com es va sentir quan el van convidar a participar en aquest esdeveniment?

Em vaig sentir molt afalagat, perquè un moderador pot tenir un paper molt important. He conegut persones realment interessants, amb projectes realment interessants i sabia que, si aconseguia fer-ho bé, potser tindria l’oportunitat de canviar una mica el món.

Abans d’aquest esdeveniment, coneixia el panorama de la recerca a Espanya i Portugal?

He participat en alguns esdeveniments, com un concurs de comunicació científica a Espanya i Portugal, emmarcat en un esdeveniment internacional anomenat FameLab. Tanmateix, no tenia una perspectiva general que em permetés comparar Espanya i Portugal entre ells i amb la resta d’Europa. Ha estat interessant conèixer els punts forts de la investigació en aquests dos països, i també els punts febles.

Quina va ser la impressió general que va tenir de l’esdeveniment?

Fins i tot abans de l’inici de les primeres sessions oficials, em van cridar realment l’atenció els coneixements, la passió i el compromís de tots els investigadors participants. A més, és evident que la Fundació ”la Caixa” ha marcat una gran diferència per a la majoria d’aquests projectes. Molts probablement no haurien obtingut finançament per les vies convencionals. Aquí hi ha persones que estan canviant el món, i sense aquest suport potser no ho podrien fer.

Tots els investigadors amb qui he parlat estaven encantats de conèixer els altres beneficiaris d’aquests ajuts en aquesta convocatòria inicial, i els omplia d’alegria ser conscients que realment formen part d’alguna cosa més gran. És indubtable que aquests ajuts contribueixen a l’avenç de projectes d’equips individuals, però l’impacte col·lectiu que tenen en l’àmbit social és veritablement sorprenent.

En la seva opinió, per què són importants esdeveniments com aquest?

He participat en molts esdeveniments científics, però en cap com aquest. Molt poques vegades es veu una varietat tan àmplia de projectes, capaços de tenir un gran impacte a tot el món i en camps tan diferents, des de les malalties cardíaques i el Parkinson fins al funcionament del cervell, i molt rarament és tot gràcies a una mateixa convocatòria d’ajuts d’una sola institució. Així doncs, crec que es tracta d’un esdeveniment únic.

Per què és important el seu paper en aquest esdeveniment?

El meva feina és ser l’ignorant que mou els fils, i ho dic seriosament, perquè jo no estic aquí per saber el que saben els altres. Els experts són ells, però només són experts en els seus camps d’especialitat, a vegades necessiten que algú els digui: «Espera un moment, què vols dir amb això?».

A més, ja sabem que els científics no miren el rellotge. Si els dones cinc minuts, en necessiten deu. Si els dones deu minuts, en necessiten vint. La meva tasca és intentar controlar més a menys el debat i aconseguir l’impossible, que és transmetre molt en molt poc temps. Espero haver-ho aconseguit.

Quin seria el missatge principal que donaria als investigadors participants?

El missatge principal que els donaria és que no es deixin impressionar només pel seu propi treball individual, per admirable que sigui (i sovint ho és), sinó que siguin conscients que formen part d’alguna cosa més gran, d’una cosa que pot ajudar els propers beneficiaris i convertir-se en un recurs a llarg termini, per contribuir que Espanya i Portugal tinguin un pes més gran a escala mundial. Perquè és evident que som davant de grans projectes en curs.

Com a periodista científic, assisteixo i, sovint, organitzo esdeveniments a tot el món que aborden una àmplia gamma de temes, però ha estat aquí on he vist una diversitat sense precedents de persones que investiguen i fan clars avenços en els principals problemes de salut que afecten la societat, des de les malalties cardíaques fins a l’envelliment, passant pel Parkinson, entre molts d’altres. Crec realment que és una trobada que la gent valorarà i, en recordar-la, pensaran: «Totes aquelles persones van canviar el món».

Compartir

0