Les malalties cardiovasculars causen una de cada tres morts al món, cosa que les converteix actualment en la causa principal de mort. Darrere d’aquesta xifra hi ha una llarga llista de patologies amb símptomes que no sempre avisen i factors de risc que poden passar desapercebuts fins que les conseqüències són irremeiables.

Aquest és el motiu que la investigació cardiovascular avanci en tres direccions crucials i complementàries: en primer lloc, prevenir abans que apareguin els primers símptomes; en segon lloc, diagnosticar amb més precisió, i, finalment, desenvolupar tractaments capaços de reparar el dany i la funció del cor una vegada la malaltia ja s’ha desenvolupat.

Avui, Dia Mundial del Cor, recollim alguns dels conceptes en què treballa la nostra comunitat investigadora, que defineixen el present i obren nous camins cap al futur d’aquests tres camps amb un horitzó comú: millorar la cura del nostre cor.

Benvinguts al glossari del cor

 

PREVENCIÓ

El 80 % de les malalties cardiovasculars són prevenibles. Anticipar-s’hi és un dels objectius de la recerca actual: conèixer l’estat del nostre cor i entendre què pot fer que emmalalteixi abans de temps són dues peces clau per aconseguir-ho. 

 

Edat cardíaca

Del ll. aetas i del gr. kardía

1.f. Estimació de l’edat biològica del sistema cardiovascular d’una persona, calculada a partir de factors de risc com la pressió arterial, el colesterol, el tabaquisme, el pes, l’activitat física o els antecedents mèdics.

Cada vegada es detecten més problemes cardiovasculars a edats primerenques, fins i tot abans dels 40 anys. Què fa que el nostre cor envelleixi abans? I, sobretot, ho podem evitar?

L’investigador i becari de la Fundació ”la Caixa” Borja Ibáñez (Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares, CNIC) estudia per què les malalties cardiovasculars apareixen cada vegada més aviat i com ens hi podem anticipar. En el nostre article «Quina edat té el teu cor?», explora juntament amb altres investigadors les causes d’aquesta tendència i els reptes que planteja la prevenció. 

 

Risc cardiovascular

Del gr. i ll. riesco, kardía, vasculum, -ar

1.m. Probabilitat de patir un esdeveniment cardiovascular greu, com un infart o un ictus, a causa d’una malaltia del cor o dels vasos sanguinis.

Es pot saber quina probabilitat tenim de patir un infart o un ictus abans que passi? La resposta depèn de múltiples factors: l’edat, la pressió arterial, el colesterol, el tabaquisme, l’alimentació o el sedentarisme, entre d’altres. Alguns es poden modificar i d’altres no, però conèixer-los permet estimar el risc cardiovascular i actuar abans que aparegui la malaltia.

L’investigador Valentí Fuster (CNIC) fa dècades que investiga com es poden identificar i reduir els factors que augmenten el risc cardiovascular. En l’article d’aquest blog «4 consells per prevenir les malalties cardiovasculars», comparteix algunes de les claus per reduir aquest risc i tenir cura de la nostra salut cardiovascular. 

 

DIAGNÒSTIC

Ressonància magnètica de perfusió

Del ll. resonantia, magnetĭcus, perfusio

1.f. Tècnica que avalua la circulació sanguínia en temps real en òrgans com el cervell o el cor.

La cardiopatia coronària és la causa principal de mort a escala mundial. Apareix quan es restringeix el flux de sang al cor. Detectar-la precoçment és fonamental per poder actuar abans que provoqui conseqüències potencialment greus. 

Una de les tècniques per estudiar-la és la ressonància magnètica cardíaca de perfusió, una prova no invasiva que permet observar com arriba la sang al cor. Tanmateix, les imatges encara presenten limitacions, i la complexitat de les dades obtingudes en pot dificultar la interpretació

Per millorar aquesta tècnica, la investigadora Teresa Matias Correia (Centro de Ciências do Mar do Algarve, CCMAR) combina models matemàtics del flux sanguini amb intel·ligència artificial per obtenir imatges més precises i millorar el diagnòstic. Vols saber-ne més? Descobreix-ho a «Prevenció, diagnòstic i tractament: la ciència es bolca en la cura del cor».

 

TRACTAMENT

Una vegada apareix la malaltia cardiovascular, el repte és reparar el dany, recuperar la funció del cor i millorar la qualitat de vida dels pacients. Per aconseguir-ho, la investigadora explora estratègies cada vegada més precises: des d’estimular la regeneració dels teixits fins a desenvolupar nous dispositius, fàrmacs i teràpies.

 

Angiogènesi

Del gr. angeion, genos i -sis 

1.m. Procés biològic mitjançant el qual es formen nous vasos sanguinis a partir d’altres de ja existents.

Quan es produeix un infart, part del teixit cardíac pot quedar danyat de manera irreversible. I si poguéssim ajudar el cor a recuperar part d’aquesta funció?

L’investigador Rui Benedito (CNIC) i el seu equip estudien com es pot estimular la formació de nous vasos sanguinis mitjançant teràpies gèniques i farmacològiques. Aquesta estratègia podria obrir noves vies per reparar el cor després d’un infart i prevenir l’aparició d’insuficiència cardíaca. Descobreix el seu projecte al blog.

 

Resincronització seqüencial cardíaca

Del ll. re-, synchronus, sequentia, cardiăcus

1.f. Tècnica d’estimulació elèctrica dedicada a restaurar el ritme natural del cor després d’una insuficiència cardíaca.

Quan la insuficiència cardíaca avança, alguns pacients necessiten un marcapassos biventricular per tornar a sincronitzar la contracció dels ventricles. Tanmateix, gairebé un de cada tres no responen adequadament a aquesta teràpia.

Per millorar aquests resultats, l’equip de l’investigador Adelino Leite-Moreira (Universidade do Porto, UP) desenvolupa una alternativa: la resincronització seqüencial cardíaca (SECRET), un dispositiu capaç d’adaptar-se a l’activació elèctrica del cor i que es pot implantar mitjançant tècniques mínimament invasives. El prototipus es troba actualment en fase preclínica. Vols saber-ne més? Llegeix-ho en aquest article del nostre blog d’investigació.

 

Vàlvula cardíaca mecànica

Del ll. valvŭla, cardiăcus, mechanĭcus

1.f. Dispositiu artificial d’alta durabilitat (fet amb materials com el carbó pirolític i el titani) dissenyat per substituir una vàlvula cardíaca danyada.

És possible substituir una vàlvula cardíaca mecànica sense recórrer a una cirurgia a cor obert? Un estudi liderat pels investigadors Alberto San Román (Hospital Clínico Universitario de Valladolid) i Borja Ibáñez (CNIC) demostra que sí.

Aquesta nova tècnica podria oferir una alternativa menys invasiva a pacients d’edat avançada amb malalties valvulars. El projecte també va ser protagonista d’una Instantània del mes en què l’arquitecta i artista visual Maria Rius va explorar aquest avançament des d’una perspectiva artística.

 

Epicardi

Del gr. epi-, kardía

1.m. Membrana que recobreix el cor, fonamental en la formació del cor i en la seva regeneració en la vida adulta.

Durant anys, la recerca ha buscat regenerar el cor després d’un infart mitjançant cèl·lules mare, amb resultats encara limitats. Ara sabem que el mateix epicardi pot tenir un paper clau en la reparació del teixit cardíac.

La investigadora Ofelia María Martínez Estrada (Universitat de Barcelona, UB) i el seu equip han demostrat que les cèl·lules de l’epicardi participen en la formació de teixit sa després d’un infart. Aquest descobriment obre noves vies per desenvolupar futurs tractaments regeneratius. Llegeix-ho a l’article «La recerca avança: nous horitzons en la prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties cardiovasculars».

 

Fotofàrmac cardioprotector

Del gr. phōto-, phármakon, kardía–, i del ll. protector

1.m. Medicaments activats per llum que dilaten el vas obstruït durant una angioplàstia actuant de manera localitzada per reduir tractaments prolongats i els seus efectes secundaris.

Un dels grans reptes de la farmacologia és aconseguir tractaments més eficaços i precisos, i amb menys efectes secundaris. La fotofarmacologia intenta crear-los mitjançant fàrmacs que només s’activen quan reben llum per controlar on, quan i durant quant de temps actuen.

L’equip d’Amadeu Llebaria (Institut de Química Avançada de Catalunya, IQAC-CSIC) investiga aquesta estratègia per reduir el dany que es produeix al cor durant un infart i avançar cap a tractaments cardioprotectors més localitzats i precisos.

Pots recuperar l’entrevista en el debat d’investigació en salut «Pot un fàrmac activat per llum restaurar la visió o reduir lesions cardíaques?».