Prop de 18 milions de persones moren cada any al món a causa de les malalties del cor o les relacionades amb l’aparell circulatori. D’acord amb les dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), quatre de cada cinc morts per malalties cardiovasculars es deuen a l’obstrucció de les artèries per coàguls o per acumulació de greix, la qual cosa pot originar infarts de miocardi o ictus. A més, una tercera part de les morts s’esdevenen de manera prematura en persones menors de 70 anys.

La bona notícia és que els avenços en prevenció, diagnòstic i tractament dels últims anys estan contribuint a reduir l’impacte de les malalties cardiovasculars i a millorar la cura del cor i del conjunt de vasos sanguinis. Sense cap mena de dubte, la bona salut cardiovascular és fonamental per al bon funcionament del cos humà.

Avui, Dia Mundial del Cor, parlem amb quatre experts en aquest àmbit: Valentín Fuster, un dels professionals de la salut cardiovascular de més prestigi de tot el món, director general del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) i director mèdic del Mount Sinai Hospital de Nova York; Teresa Matias Correia, investigadora del Centro de Ciências do Mar de l’Algarve (CCMAR); Rui Benedito, investigador del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III (F.S.P.), i Adelino Leite-Moreira, investigador de la Faculdade de Medicina da Universidade do Porto. Tots tenen el suport del programa CaixaResearch de la Fundació ”la Caixa” per a les seves investigacions.

La prevenció: el camí cap a un cor sa

De la insuficiència cardíaca a la hipertensió i els infarts, el ventall de les malalties cardiovasculars és molt ampli. Tanmateix, la majoria d’aquestes malalties tenen un denominador comú: l’aterosclerosi. Aquesta patologia es caracteritza perquè les artèries s’endureixen i s’estrenyen per l’acumulació a les seves parets de greix, colesterol i altres substàncies que dificulten el reg sanguini i que, en els casos més aguts, arriben a obstruir-les del tot i a provocar infarts o ictus.

«S’han identificat vuit factors de risc principals. Dos que són mecànics: l’obesitat i la pressió arterial alta. Dos més que són químics: el colesterol elevat i la diabetis. I en tenim quatre més que són conductuals: fumar, la manca d’exercici, la mala alimentació i la manca de son», explica Valentín Fuster. «Però segur que n’hi ha d’altres que encara estan per identificar». Els últims anys, Fuster ha treballat amb el seu equip i amb el suport de la Fundació ”la Caixa” per descobrir aquests factors ocults.

Recentment, el seu equip ha identificat un factor genètic no hereditari en l’origen de l’aterosclerosi. Es tracta d’una mutació que afecta el grup de cèl·lules de la medul·la òssia que ens defensen del colesterol que es diposita a les artèries. Les persones amb aquesta mutació presenten un risc més elevat de desenvolupar malalties cardiovasculars, amb independència dels seus hàbits i d’altres riscs més coneguts, com la hipertensió. Els investigadors estimen que un 25 % dels adults més grans de 65 anys presenten aquesta mutació.

Fuster recalca que el focus principal per combatre els problemes cardiovasculars ha d’estar en la prevenció, en els hàbits saludables i en el control dels factors de risc que ja coneixem, com el tabaquisme, l’obesitat, la hipertensió arterial o la manca d’exercici. Per al creador de la Fundació SHE – Fundació ”la Caixa”, destinada a promoure hàbits saludables per mitjà de la comunicació i l’educació de la població, un dels grans descobriments assolits els últims anys és que els danys cardiovasculars es poden, en gran part, prevenir.

Valentín Fuster
Director general del CNIC (Madrid) i director mèdic del Mount Sinai Hospital (Nova York)

El diagnòstic: la importància de la detecció primerenca

Moltes de les malalties cardiovasculars són «silencioses», és a dir, es desenvolupen sense símptomes aparents i no es manifesten fins que estan molt avançades i, en molts casos, ja són irreversibles. Per això, a més de la prevenció, un altre dels grans focus de la recerca es dirigeix al diagnòstic precoç. L’objectiu és que els mètodes siguin cada vegada més efectius, precisos, ràpids i fàcils d’utilitzar. Per aconseguir-ho, la ciència cerca suport en tots els avenços tecnològics disponibles, inclosa la intel·ligència artificial.

La cardiopatia coronària és una de les malalties del cor més habituals. És causada gairebé sempre per l’aterosclerosi, que impedeix que les artèries aportin prou quantitat de sang oxigenada al cor. Aquest tipus de cardiopatia pot causar, entre altres símptomes, dolor al pit i dificultat per respirar en fer exercici. I si no es tracta ràpidament, pot provocar un infart de miocardi.

Actualment, l’angiografia coronària s’utilitza per visualitzar el flux sanguini a les artèries coronàries que irriguen el cor, amb el propòsit de possibilitar un diagnòstic primerenc. Tanmateix, aquest procediment invasiu exigeix hospitalització, comporta una exposició del pacient a radiació i requereix la presència de personal altament especialitzat, cosa que el converteix en una opció costosa, a més de no ser necessàriament la més idònia per aconseguir un diagnòstic precoç.

L’equip de Teresa Matias Correia treballa al Centro de Ciências do Mar de l’Algarve en una alternativa, la ressonància magnètica cardíaca de perfusió. «El mètode que hem desenvolupat soluciona molts dels reptes que feien de la ressonància magnètica de perfusió una tècnica poc utilitzada fins ara. Aquest nou mètode permet obtenir una imatge completa d’alta resolució del cor i dels fluxos sanguinis gràcies a l’ús de models computacionals i d’intel·ligència artificial», explica la investigadora. La finalitat última és millorar el diagnòstic i el tractament de la cardiopatia coronària, i també augmentar les taxes de supervivència i la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

Teresa Matias Correia Centro de Ciências do Mar de l’Algarve (CCMAR)

Tractaments innovadors: un futur prometedor

Quan un òrgan s’infarta, una part de les seves cèl·lules i dels seus teixits moren i es perden per sempre, de manera que desapareix una part de les funcionalitats d’aquest òrgan. En el cas dels infarts de cor, moltes de les cèl·lules que sobreviuen queden també inactives i amb una capacitat molt limitada de proliferar o regenerar-se. En l’última dècada, la recerca en tractaments que permeten que aquests teixits es recuperin ha avançat molt.

«El nostre laboratori ha estat estudiant com es pot induir la proliferació de cèl·lules vasculars normals per formar nous vasos sanguinis, un procés anomenat angiogènesi.  Ara utilitzarem aquest coneixement per investigar diferents teràpies genètiques i farmacològiques, i induir així l’angiogènesi en cors infartats», explica Rui Benedito, que juntament amb el seu equip del CNIC podria obrir la porta a noves estratègies per prevenir la fallida cardíaca.

Rui Benedito Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC), Madrid

Quan la malaltia cardíaca progressa a formes més greus i apareix la insuficiència cardíaca, la resincronització ventricular mitjançant un marcapassos biventricular és una de les solucions terapèutiques més prometedores. No obstant això, una de cada tres persones no respon bé a aquesta teràpia. L’equip d’Adelino Leite-Moreira treballa en una alternativa: un tractament que han batejat com a resincronització seqüencial cardíaca (SECRET, per la sigla en anglès).

«El nostre prototipus presenta un mecanisme a prova d’errors i amb gran capacitat d’adaptar-se a la seqüència d’activació elèctrica per aconseguir un funcionament òptim», explica Leite-Moreira. «A més, hem aconseguit implantar-lo per mitjà de tècniques mínimament invasives i molt menys traumàtiques que la cirurgia que s’utilitza actualment, amb incisions més àmplies». El tractament actualment està en fase de recerca preclínica i està sent testat en animals.

Al marge d’aquests dos exemples, la recerca en el tractament de les malalties cardiovasculars, que és versàtil i prolífera, adopta múltiples estratègies, des de les teràpies cel·lulars, que estudien la possibilitat d’inserir cèl·lules pluripotencials al cor per restituir-ne les funcions, fins als avenços amb fàrmacs que redueixen el colesterol o el desenvolupament d’anticoagulants més segurs i efectius. Amb la mirada posada també en noves tecnologies mèdiques basades en la intel·ligència artificial, la ciència es bolca en la cura del cor.

Adelino Leite-Moreira Universidade do Porto