Les xifres ho diuen ben clar: les malalties cardiovasculars maten milions de persones cada any. De fet, són la primera causa de mort al món. Per això, el 14 de març passat, amb motiu del Dia Europeu per a la Prevenció del Risc Cardiovascular, la segona conferència CaixaResearch va reunir a Madrid experts en la recerca i el tractament d’aquestes malalties. 

La trobada, amb el títol de «Prevenció cardiovascular poblacional: reptes i oportunitats» i organitzada en col·laboració amb el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i la Fundació HM Hospitales, va reunir 100 participants i 250 més van poder seguir en línia les explicacions de dues de les veus més internacionals en aquest sector: la doctora María Neira, directora del Departament de Salut Pública i de l’Ambient en l’Organització Mundial de la Salut, i el doctor Valentí Fuster, director del CNIC i de l’Hospital Mount Sinai a Nova York. 

En total deu experts van explicar els resultats i el futur de moltes de les investigacions en curs que ens permetran no tan sols tractar millor les malalties cardiovasculars, sinó també avançar-nos-hi i prevenir-les. De fet, el repte és tan gran que tots formem part de la solució. Per això compartim amb tu quatre consells que es destil·len d’aquesta conferència CaixaResearch, perquè tu també pots contribuir a reduir-ne l’impacte. 

(1) Cuida’t

No és una novetat, el consum de tabac i alcohol, la falta d’exercici i una alimentació rica en greixos són factors de risc cardiovascular. És a les teves mans canviar aquests hàbits i reduir el teu risc cardiovascular. 

A més, gràcies a la investigació, entenem cada cop millor quins són els mecanismes moleculars subjacents a aquest risc i per què mostren predisposició a les malalties cardiovasculars fins i tot persones amb bons hàbits. El metabolisme mitocondrial, els hàbits durant la nostra infantesa o la forma en què el cor es nodreix per bategar i donar energia al nostre cos ens donen claus per conèixer millor el nostre cor. I això és important no tan sols per al cor, sinó també per al nostre cervell, perquè el deteriorament arterial també té afectacions en la nostra capacitat cognitiva i en malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

(2) Cuidem el planeta

«Més del 90 % de la població respira aire que no arriba als estàndards de l’OMS», explicava la doctora Neira. Efectivament, la contaminació s’erigeix una vegada i una altra com un factor de risc determinant per a les malalties no transmissibles, entre les quals s’inclouen les cardiovasculars, però també el càncer, les malalties respiratòries o les neurodegeneratives.

Ja tenen un efecte tan important que «no aconseguirem prevenir les malalties cardiovasculars sense tenir-ho en compte», va afegir.

Per aquest motiu, l’abordatge de les malalties cardiovasculars, causa principal de mort del món, ha de transcendir les fronteres hospitalàries i les dels laboratoris i els centres de recerca. La contaminació és el resultat de l’activitat humana i tots, individus, investigadors, empreses i governs, hi podem fer molt per reduir-la. Parlar de la salut del nostre cor és també parlar del canvi climàtic, d’eficiència energètica, de ciutats i sistemes de producció d’aliments sostenibles. 

(3) Impulsem la recerca i la innovació 

Cèl·lules, persones i societat: cal continuar investigant a tots els nivells per poder posar fi a les malalties del cor, que Valentí Fuster cataloga com una de les grans pandèmies del segle xxi. En la seva xerrada defensava la importància d’impulsar la recerca des d’una perspectiva molt transversal. «Quan parlem de salut cardiovascular i prevenció hem de parlar científicament del que passa en la cèl·lula, del que pot passar en l’individu i del que podem fer com a societat». I és important també entendre els efectes de l’edat en aquests tres nivells, va explicar.

Per a Fuster, no n’hi ha prou amb intentar curar la malaltia, és imprescindible saber què ha passat abans per poder-ho prevenir o, com a mínim, retardar. I avisava que, per fer-ho bé, ens calen tecnologies molt avançades —com la genòmica, la intel·ligència artificial o la multiòmica— que ja estan donant grans resultats.

Ara, per exemple, amb tècniques no invasives podem detectar els inicis de l’aterosclerosi, que endureix i estreny gradualment les nostres artèries. I estem en camí d’entendre per què i quan els macròfags no són capaços de vèncer les acumulacions de colesterol. 

De fet, el diagnòstic subclínic, és a dir, el que es fa quan encara no hi ha símptomes de la malaltia, és una de les eines més poderoses que tenim perquè encara som a temps de prevenir-ne l’avanç i de tractar-la farmacològicament per reforçar el nostre sistema immunitari. «Amb l’estudi Cardia vam veure que abans dels 40 anys hi pot haver factors de risc que marquen quins seran els esdeveniments cardiovasculars posteriors», explicava Fuster a la conferència CaixaResearch. 

(4) Recorda’t cada dia del teu cor

No hi ha millor eina per a la salut que conèixer el nostre cos i saber com l’afecten les nostres decisions i les nostres activitats individuals i col·lectives.

I en el cas del cor i les malalties cardiovasculars, sabem que els beneficis de rebre una bona informació i educació sobre hàbits saludables són molts i molt potents, sempre que es mantinguin en el temps. En un projecte de recerca per a la promoció d’hàbits saludables liderat pel doctor Fuster s’ha vist com era de difícil provocar canvis duradors. «Hem de tornar a intervenir en els nostres hàbits cada 2 o 3 anys per revisar-los i provocar aquest efecte de manteniment», va dir. A més cal plantejar accions a totes les edats perquè, de fet, els investigadors han vist que, quan parlem de bons hàbits en salut, sovint la influència dels infants sobre els pares és més gran que la dels pares sobre els fills.