Post de Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, i Luc Steels, professor d’investigació ICREA de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

L’objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA), aconseguir que una màquina tingui una intel·ligència de tipus general similar a la humana, és un dels objectius més ambiciosos que s’ha plantejat la ciència. Per la seva dificultat és comparable a altres grans objectius científics com ara explicar l’origen de la vida o de l’univers o conèixer l’estructura de la matèria. El problema principal al qual s’enfronta la IA és l’adquisició de coneixements de sentit comú. Posseir sentit comú és el requeriment fonamental perquè les màquines actuals deixin de tenir intel·ligències artificials especialitzades i comencin a tenir intel·ligències artificials de tipus general.

Imatge: Presentació del projecte «Treu la Llengua». Font: Obra Social “la Caixa”

Post de Toni Gabaldón, cap del grup de Genòmica Comparativa i responsable científic del projecte «Treu la Llengua» al Centre de Regulació Genòmica. Professor d’Investigació ICREA.

No estem sols. Al nostre cos hi viuen una quantitat ingent de microbis que fan de cada racó del nostre cos casa seva. Al voltant de tres quilograms del nostre pes es pura massa microbiana. Aquests microbis no tan sols ens acompanyen, sinó que també tenen un paper molt rellevant en la nostra salut. Tot just fa pocs anys hem estat capaços d’adonar-nos de la importància i la capacitat d’influir en la nostra salut que tenen.

Font imatge: IBEC / Obra Social “la Caixa”

Post de la Dra. Elisabet Engel, cap del grup Biomaterials per a Teràpies Regeneratives de l’IBEC i professora agregada de la UPC, i Pilar Jiménez, divulgadora científica al Departament de Comunicació de l’IBEC.

La ciència-ficció s’avança sovint a la recerca i imagina escenaris que semblen a priori inabastables. El cinema i els llibres futuristes ens sorprenen amb una illa habitada per clons que serveixen de banc d’òrgans de recanvi per als seus exclusius clients. Però què passaria si realment fóssim capaços de fabricar els òrgans?

La medicina regenerativa

És un camp que ha generat un gran interès científic gràcies als descobriments relacionats amb les cèl·lules mare,

Membres del grup de recerca del VHIR que porten a terme el projecte CEMARK que compta amb el suport de CaixaImpulse. (Font: CaixaImpulse / Obra Social “la Caixa”)

Post d’Eva Colás Ortega, investigadora del Grup de Recerca Biomèdica de Ginecologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR)

Tenir cura de les nostres pacients. Aquesta és la motivació i il·lusió per dur a terme la tasca que fem al Grup d’Investigació Biomèdica de Ginecologia del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR). No és un camí fàcil, cal combinar les llargues jornades dels metges amb la precarietat científica i la contínua falta de recursos. Però som aquí!

Sara Soto i Yuli López, investigadores d’ISGlobal, treballant al laboratori

Post de Sara Soto, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), impulsat per Fundació Bancària “la Caixa”.

Per què, si som majoria a les universitats, les dones som minoria com a científiques i, sobretot, en alts càrrecs?

Post publicat en castellà el 8 de febrer de 2017 al blog Health Is Global.

No t’han preguntat molts cops per què t’has fet infermera, taxista…? Si em preguntessin a mi per què sóc científica —que ho fan— hauria de remuntar-me a l’escola, quan estudiava EGB (sí, sí, jo també vaig fer EGB).