Fotografia d’un individu de Pelagia noctiluca. Crèdits: Eduardo Obis (ICM-CSIC).

Post de Laura López i Macarena Marambio, investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

A l’estiu, un dels temes rellevants és la presència de meduses a les platges. Es diu que cada any hi ha més meduses, que totes piquen i són mortals, però això no és del tot cert. Podem afirmar que totes les meduses posseeixen cèl·lules urticants, però no totes generen picades en humans i al Mediterrani no es coneixen espècies mortals. Les cèl·lules urticants es diuen cnidòcits i són càpsules amb verí que s’activen per estimulació física o química. Estan distribuïdes a tot el cos de la medusa i tenen funció d’alimentació i defensa.

Post del Dr. Francesc Gòdia, professor del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i coordinador, juntament amb el Dr. Pau Ferrer, del B-Debate «Industrial Biotechnology. Questions Today for Tomorrow’s Needs».

Imatge: BDebate / Jordi Cabanas

En el món actual, la biotecnologia esdevé una oportunitat per substituir processos químics per nous processos més respectuosos amb el medi ambient, més eficients i sostenibles, basats en la utilització de matèries primeres renovables. L’ús de la ciència i l’enginyeria permeten desenvolupar processos industrials per impulsar una química més verda, tant en l’obtenció de productes químics com de biocombustibles.

A més, la biotecnologia industrial ofereix una oportunitat en el sector de la salut per produir d’una manera eficient i segura fàrmacs més eficaços.

Post de Ramon López de Mántaras, director de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC, i Luc Steels, professor d’investigació ICREA de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC).

L’objectiu últim de la intel·ligència artificial (IA), aconseguir que una màquina tingui una intel·ligència de tipus general similar a la humana, és un dels objectius més ambiciosos que s’ha plantejat la ciència. Per la seva dificultat és comparable a altres grans objectius científics com ara explicar l’origen de la vida o de l’univers o conèixer l’estructura de la matèria. El problema principal al qual s’enfronta la IA és l’adquisició de coneixements de sentit comú. Posseir sentit comú és el requeriment fonamental perquè les màquines actuals deixin de tenir intel·ligències artificials especialitzades i comencin a tenir intel·ligències artificials de tipus general.

Imatge: Presentació del projecte «Treu la Llengua». Font: Obra Social “la Caixa”

Post de Toni Gabaldón, cap del grup de Genòmica Comparativa i responsable científic del projecte «Treu la Llengua» al Centre de Regulació Genòmica. Professor d’Investigació ICREA.

No estem sols. Al nostre cos hi viuen una quantitat ingent de microbis que fan de cada racó del nostre cos casa seva. Al voltant de tres quilograms del nostre pes es pura massa microbiana. Aquests microbis no tan sols ens acompanyen, sinó que també tenen un paper molt rellevant en la nostra salut. Tot just fa pocs anys hem estat capaços d’adonar-nos de la importància i la capacitat d’influir en la nostra salut que tenen.

Font imatge: IBEC / Obra Social “la Caixa”

Post de la Dra. Elisabet Engel, cap del grup Biomaterials per a Teràpies Regeneratives de l’IBEC i professora agregada de la UPC, i Pilar Jiménez, divulgadora científica al Departament de Comunicació de l’IBEC.

La ciència-ficció s’avança sovint a la recerca i imagina escenaris que semblen a priori inabastables. El cinema i els llibres futuristes ens sorprenen amb una illa habitada per clons que serveixen de banc d’òrgans de recanvi per als seus exclusius clients. Però què passaria si realment fóssim capaços de fabricar els òrgans?

La medicina regenerativa

És un camp que ha generat un gran interès científic gràcies als descobriments relacionats amb les cèl·lules mare,