Post d’Albert Bach, investigador predoctoral de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i Anna Ramon, cap de Comunicació del CREAF.

Imatge: Albert Bach, ICTA-UAB.

Des de l’antiga Grècia tenim evidències de la influència de l’entorn natural sobre la salut humana i el benestar. Darrerament, ha sorgit però un nou focus d’interès: el potencial dels boscos com a font de salut.

L’efecte psicològic que produeix l’exposició als boscos en les persones ha estat àmpliament estudiat. Malgrat que ja hi ha investigacions que indiquen possibles efectes de tipus fisiològic, les evidències actuals encara no constitueixen una base prou sòlida per poder parlar d’un efecte fisicoquímic directe i únic.

Des de la recerca més bàsica fins a la realitat de la malaltia de la mà de les pacients.

(Imatge: Jordi Cabanes / Biocat)

Post d’Eva González Suárez, investigadora del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i líder científica, al costat de Miguel Ángel Pujana, Conxi Lázaro, Silvia Sanjosé i Aleix Prat, del B-Debate «Càncer en dones».

Malgrat els grans avenços recents, tant en el diagnòstic precoç com en la subclassificació de la malaltia, que permeten tractaments més específics i eficients, 3,5 milions de dones moren cada any per càncer al món.

Experts nacionals i internacionals,

La recerca per a l’erradicació del virus de la sida fa servir tècniques noves com ara el disseny de partícules sintètiques similars a virus, la nanotecnologia o la seqüenciació massiva del microbioma intestinal.

Post de Júlia Bestard, responsable de Comunicació de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa

Imatge: IrsiCaixa // Jordi Anguera

Des que a principis dels anys 80 del segle passat van aparèixer els primers casos de sida, la recerca ha permès fer grans passos endavant en la lluita contra un virus, el VIH, que ha infectat més de setanta-sis milions de persones i ha causat trenta-cinc milions de morts. Tot i això,

Post d’Antoni F. Tulla, Natàlia Valldeperas i Carles Guirado, i de l’Equip de Recerca en Agricultura Social (ERAS) del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Dret d’imatges: equip de recerca ERAS – UAB.

L’agricultura social (AS) és una pràctica emergent i dinàmica al món rural de Catalunya i Europa. Es pot definir com un procés d’inclusió social i apoderament de col·lectius en risc d’exclusió social (RES) per mitjà de l’ocupació en activitats agràries. Per tant, l’interès per aquesta pràctica és el potencial i l’impacte positiu que té en l’impuls de l’agricultura i l’aprofitament dels recursos rurals, més enllà de la vessant productiva, ja que millora la cohesió social i el benestar físic i mental de les persones.

Imatge: Jordi Cabanes/Biocat.

Per Roger Paredes, Servei de Malalties Infeccioses i Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

És ben conegut que la microbiota, és a dir, els milions de microorganismes que habiten el nostre cos de manera fisiològica, és cabdal per a la nostra salut. Aquests microbis ajuden a desenvolupar el sistema immunitari dels nadons, mantenen un estímul constant sobre el sistema immunitari de l’adult i duen a terme funcions metabòliques fonamentals per al processament d’aliments i l’obtenció de nutrients. La composició i funció d’aquesta microbiota es pot alterar davant la presa continuada d’antibiòtics, determinades dietes i el deteriorament del sistema immunitari o immunodepressió.