Imatge: Jordi Cabanes/Biocat.

Per Roger Paredes, Servei de Malalties Infeccioses i Institut de Recerca de la SIDA IrsiCaixa, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

És ben conegut que la microbiota, és a dir, els milions de microorganismes que habiten el nostre cos de manera fisiològica, és cabdal per a la nostra salut. Aquests microbis ajuden a desenvolupar el sistema immunitari dels nadons, mantenen un estímul constant sobre el sistema immunitari de l’adult i duen a terme funcions metabòliques fonamentals per al processament d’aliments i l’obtenció de nutrients. La composició i funció d’aquesta microbiota es pot alterar davant la presa continuada d’antibiòtics, determinades dietes i el deteriorament del sistema immunitari o immunodepressió.

Per Sonia Garcinuño Jiménez, responsable del projecte Hypatia de la Fundació Bancària “la Caixa”.

Imatge: IrsiCaixa

Hi ha igualtat de gènere als consells de recerca? Es fan esforços per equilibrar la participació d’homes i dones en panels de persones expertes i consells assessors? Segons l’últim informe de SHE Figures (2015), publicació de la Unió Europea editada cada tres anys amb dades sobre la participació de les investigadores a Europa, les dones europees estan poc representades en la recerca i la innovació. En aquesta edició es presenta per primera vegada la situació d’homes i dones a les publicacions científiques i ha quedat en evidència que la producció d’articles científics és menor en dones que en homes en termes tant de quantitat com d’impacte.

Post de l’equip de CaixaImpulse, Fundació Bancària “la Caixa”.

El 21 de setembre diverses organitzacions de tot el món sensibilitzaran sobre la malaltia d’Alzheimer i altres tipus de demència. Aquesta malaltia, descoberta pel psiquiatre alemany Alois Alzheimer a principi del segle xx, representa fins al 70% dels casos de demència, un grup de trastorns que afecten diverses funcions cerebrals com la memòria, el pensament, el reconeixement, el llenguatge i la personalitat.

Aquest any, la Confederació Espanyola d’Alzheimer (CEAFA) ha apostat per empoderar les persones que reben un diagnòstic precoç, les opinions de les quals s’han de tenir en compte a l’hora de planificar estratègies per a l’abordament i tractament de la malaltia.

Fotografia d’un individu de Pelagia noctiluca. Crèdits: Eduardo Obis (ICM-CSIC).

Post de Laura López i Macarena Marambio, investigadores de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

A l’estiu, un dels temes rellevants és la presència de meduses a les platges. Es diu que cada any hi ha més meduses, que totes piquen i són mortals, però això no és del tot cert. Podem afirmar que totes les meduses posseeixen cèl·lules urticants, però no totes generen picades en humans i al Mediterrani no es coneixen espècies mortals. Les cèl·lules urticants es diuen cnidòcits i són càpsules amb verí que s’activen per estimulació física o química. Estan distribuïdes a tot el cos de la medusa i tenen funció d’alimentació i defensa.

Post del Dr. Francesc Gòdia, professor del Departament d’Enginyeria Química, Biològica i Ambiental de la UAB i coordinador, juntament amb el Dr. Pau Ferrer, del B-Debate «Industrial Biotechnology. Questions Today for Tomorrow’s Needs».

Imatge: BDebate / Jordi Cabanas

En el món actual, la biotecnologia esdevé una oportunitat per substituir processos químics per nous processos més respectuosos amb el medi ambient, més eficients i sostenibles, basats en la utilització de matèries primeres renovables. L’ús de la ciència i l’enginyeria permeten desenvolupar processos industrials per impulsar una química més verda, tant en l’obtenció de productes químics com de biocombustibles.

A més, la biotecnologia industrial ofereix una oportunitat en el sector de la salut per produir d’una manera eficient i segura fàrmacs més eficaços.