Post del Prof. Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), cap del grup de Nanobioenginyeria de l’IBEC i catedràtic de la UB, la Dra. Teresa Sanchis, cap del Departament d’Iniciatives Estratègiques de l’IBEC, i Pilar Jiménez, divulgadora científica al Departament de Comunicació de l’IBEC.

Presentació del B-Debate. Imatge: Jordi Cabanes / Biocat

La longevitat és una realitat a la societat actual, fet que suposa avantatges obvis per a l’espècie però que també implica problemes socials amb els quals hem de bregar i per als quals es fa imprescindible buscar solucions.

Post de Raül Toran, president de l’ACCC

Ada Yonath, quarta dona guardonada amb el Premi Nobel de Química i investigadora del Weizmann Institute of Science, va impartir la segona sessió del cicle de xerrades sobre la visió dels premis Nobel, coorganitzat per la Reial Acadèmia Europea de Doctors i la Fundació Bancària ”la Caixa” a CosmoCaixa, amb el títol «From Basic Science to Improved Antibiotics». El treball d’aquesta investigadora, que se centra en la visualització de la cristal·lització en ribosomes, és fonamental per ajudar a millorar els antibiòtics actuals.

«Fins i tot els nens de deu anys saben què és el codi genètic», va explicar Yonath. Les proteïnes,

Post de Judit Cubedo, CEO i cofundadora de GlyCardial Diagnostics

Font de la imatge: CaixaImpulse.

El projecte Apo J-Glyc, que va participar en la primera edició del programa CaixaImpulse, promogut per la Fundació Bancària ”la Caixa”, és més a prop de detectar de manera precoç els episodis d’isquèmia cardíaca.

Recentment, les investigadores Lina Badimon, Judit Cubedo, Teresa Padró i Gemma Vilahur han constituït l’empresa biotecnològica GlyCardial Diagnostics en què es durà a terme el desenvolupament del primer test per a la detecció primerenca de la isquèmia cardíaca, alteració que es produeix quan una artèria s’estreny o s’obstrueix momentàniament i impedeix que arribi al cor sang rica en oxigen,

Imatge: CosmoCaixa.

Post de Raül Toran, president de l’ACCC

El passat 29 de gener, Aaron Ciechanover, metge i premi Nobel de Química 2004, va endegar el cicle «La ciència vista a través dels ulls de premis Nobel», organitzat per l’Obra Social ”la Caixa” i la Reial Acadèmia Europea de Doctors, que se celebrarà a CosmoCaixa durant el primer semestre del 2018, amb una xerrada centrada en la medicina personalitzada. Però abans va explicar que «ningú vol estar malalt ni fer-se gran». I… això és possible? Si anem uns cent vint anys enrere, quan vam passar del segle xix al xx, l’esperança de vida era de cinquanta a cinquanta-cinc anys d’edat.

Post d’Albert Bach, investigador predoctoral de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i Anna Ramon, cap de Comunicació del CREAF.

Imatge: Albert Bach, ICTA-UAB.

Des de l’antiga Grècia tenim evidències de la influència de l’entorn natural sobre la salut humana i el benestar. Darrerament, ha sorgit però un nou focus d’interès: el potencial dels boscos com a font de salut.

L’efecte psicològic que produeix l’exposició als boscos en les persones ha estat àmpliament estudiat. Malgrat que ja hi ha investigacions que indiquen possibles efectes de tipus fisiològic, les evidències actuals encara no constitueixen una base prou sòlida per poder parlar d’un efecte fisicoquímic directe i únic.