Post de Vienna Leigh, responsable de comunicació de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Imatge: D’esquerra a dreta, Xavier Trepat i Josep Samitier, responsables del projecte de l’IBEC seleccionat en la primera edició de la convocatòria MIT-Spain “la Caixa” Foundation Seed Fund.

Tot i que fa segles que es coneixen els efectes del càncer en les persones, les bases moleculars d’aquesta malaltia han estat un misteri fins fa poc. No obstant això, i malgrat l’èxit de l’enfocament molecular en les teràpies actuals, en molts casos el pacient desenvolupa resistència al tractament, de manera que se’n redueix dràsticament l’esperança de vida. Les causes poden ser múltiples: des de mutacions addicionals a les cèl·lules canceroses fins a la reactivació de vies moleculars en diferents punts de la cascada de senyalització.

Un treballador del CISM conversa amb una parella durant una Ronda d’Administració Massiva de fàrmacs antimalàrics, a Magude, Moçambic. Imatge: ISGlobal

[Publicat conjuntament amb ISGlobal (blog Health Is Global), amb motiu del Dia Mundial de la Malària 2018, que celebrem el 25 d’abril]

Beatriz Galatas, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”

La cursa contra la malària va a tota velocitat. En l’última dècada, hem passat de treballar per controlar la malaltia a estar davant del repte d’eliminar-la. L’Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert objectius molt ambiciosos: reduir la incidència i les taxes de mortalitat per malària en el 90% i eliminar la malaltia en almenys 35 països el 2030.

Post del Dr. Juan Domingo Gispert, cap de l’Àrea de Recerca en Neuroimatge. Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall.

Les tècniques de neuroimatge són la nostra principal «finestra» per entendre tant els processos biològics que tenen lloc durant l’envelliment saludable com aquells associats a les fases asimptomàtiques de la malaltia d’Alzheimer. Això és d’una gran rellevància ja que en les malalties del cervell, a diferència d’altres òrgans, és extremadament difícil accedir a mostres dels teixits afectats.

Un dels objectius principals del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall és conèixer com i quan s’inicia el procés de l’Alzheimer,

Post de Payam Dadvand, investigador d’ISGlobal

Per què és important viure a prop d’espais verds? Poden ser beneficiosos per a la nostra salut? Pot afectar el desenvolupament del nostre cervell? Diversos estudis previs havien associat l’exposició als espais verds amb millores en la salut, tant física com psicològica.

Un estudi recent liderat per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”, en col·laboració amb l’Hospital del Mar i la UCLA Fielding School de Salut Pública (UCLA FSPH), ha mostrat per primera vegada que l’exposició a espais verds durant la infància s’associa amb canvis estructurals beneficiosos en l’anatomia del cervell.

Post d’Alba Cabré, investigadora predoctoral d’ISGlobal

Post publicat conjuntament al blog Health Is Global i blog CaixaCiència amb motiu del Dia Mundial del Son 2018, que se celebra el 16 de març

El son és una part important de la nostra rutina diària. Ens passem un terç del nostre temps dormint. Però, per què és tan important? Una bona qualitat del son és bàsica per conservar energia, promoure el creixement i donar suport al desenvolupament mental, especialment durant la infància i l’adolescència. A més, un son adequat és imprescindible per a un funcionament òptim durant el dia i un perfecte benestar. Tot i això, entre el 20% i el 40% dels adolescents pateixen d’una mala qualitat del son,