Post de l’Obra Social “la Caixa”

Al voltant de 35 milions de persones arreu del món pateixen actualment la malaltia d’Alzheimer. Es calcula que per a l’any 2050, aquesta xifra augmentarà fins als 135 milions. Tenint en compte que l’últim tractament per a aquesta malaltia va aparèixer el 2003 i que, des d’aleshores, més del 99 % dels assajos clínics ha fracassat, els avenços en aquesta mena de demència són més que benvinguts.

Liderat per la Fundació ACE, amb el suport de la Fundació Bancària ”la Caixa” i Grifols, el projecte Genomic Research At Fundació ACE (GR@ACE) va presentar el 23 de maig els primers resultats de la investigació.

Post de Fàtima Crispi Brillas, investigadora i metgessa especialista en medicina maternofetal de BCNatal (Hospital Clínic i Sant Joan de Déu) i professora associada de la Universitat de Barcelona.

Imatge de l’app iNatal

La vida prenatal és una etapa crítica per a la vida i el desenvolupament del fetus que determina d’una manera essencial la salut del futur. Fins i tot petits canvis en el delicat ambient que viu el fetus dins de l’úter (intrauterí) poden alterar el desenvolupament normal del cervell, el cor o altres òrgans en formació i, així, predisposar a malalties en la infància o la vida adulta. La recerca duta a terme a BCNatal (Hospital Clínic i Hospital Sant Joan de Déu) ha pogut demostrar que una nutrició inadequada de la mare o alts nivells d’estrès o ansietat poden afectar el creixement i el desenvolupament correctes del fetus.

Post de Vienna Leigh, responsable de comunicació de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Imatge: D’esquerra a dreta, Xavier Trepat i Josep Samitier, responsables del projecte de l’IBEC seleccionat en la primera edició de la convocatòria MIT-Spain “la Caixa” Foundation Seed Fund.

Tot i que fa segles que es coneixen els efectes del càncer en les persones, les bases moleculars d’aquesta malaltia han estat un misteri fins fa poc. No obstant això, i malgrat l’èxit de l’enfocament molecular en les teràpies actuals, en molts casos el pacient desenvolupa resistència al tractament, de manera que se’n redueix dràsticament l’esperança de vida. Les causes poden ser múltiples: des de mutacions addicionals a les cèl·lules canceroses fins a la reactivació de vies moleculars en diferents punts de la cascada de senyalització.

Un treballador del CISM conversa amb una parella durant una Ronda d’Administració Massiva de fàrmacs antimalàrics, a Magude, Moçambic. Imatge: ISGlobal

[Publicat conjuntament amb ISGlobal (blog Health Is Global), amb motiu del Dia Mundial de la Malària 2018, que celebrem el 25 d’abril]

Beatriz Galatas, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”

La cursa contra la malària va a tota velocitat. En l’última dècada, hem passat de treballar per controlar la malaltia a estar davant del repte d’eliminar-la. L’Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert objectius molt ambiciosos: reduir la incidència i les taxes de mortalitat per malària en el 90% i eliminar la malaltia en almenys 35 països el 2030.

Post del Dr. Juan Domingo Gispert, cap de l’Àrea de Recerca en Neuroimatge. Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall.

Les tècniques de neuroimatge són la nostra principal «finestra» per entendre tant els processos biològics que tenen lloc durant l’envelliment saludable com aquells associats a les fases asimptomàtiques de la malaltia d’Alzheimer. Això és d’una gran rellevància ja que en les malalties del cervell, a diferència d’altres òrgans, és extremadament difícil accedir a mostres dels teixits afectats.

Un dels objectius principals del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall és conèixer com i quan s’inicia el procés de l’Alzheimer,