Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Posar de manifest les debilitats dels processos de transmissió dels resultats científics a la societat i oferir recomanacions perquè aquesta comunicació sigui més ètica i inclusiva són alguns dels objectius del darrer treball elaborat per l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona.

Imatge: Ousa Chea, Unsplash.

El document analitza l’estat de la qüestió i posa alguns exemples de biaixos a l’hora de transmetre els avenços científics, com ara la falta de rigor, l’existència de conflictes d’interessos o la creació de falses expectatives. I és que, segons Pere Puigdomènech,

Post d’Audald Lloret i Jordi Rambla, investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Conèixer el codi genètic ens permet explorar un dels factors més importants de les patologies humanes. El descobriment de mutacions puntuals, combinacions d’aquestes o altres factors genètics compartits o específics entre els pacients d’una determinada malaltia, ens ajuda a entendre i combatre millor aquestes condicions.

La millora progressiva de les tècniques de seqüenciació ha anat acompanyada d’una davallada substancial del preu dels experiments i de l’augment corresponent de la generació de dades. El genoma complet d’un individu ja es pot aconseguir per menys de 1000 dòlars, fet que ens catapulta cap a la realitat de la medicina personalitzada.

Una aposta per les vocacions científiques i la igualtat de gènere

Post de Sonia Garcinuño Jiménez, coordinadora del consorci espanyol del projecte Hypatia. Fundació Bancària ”la Caixa”

Font de la imatge: Hypatia Project (web).

El projecte Hypatia, iniciat el 2015 i finançat per la Comissió Europea en el context del programa marc Horitzó 2020, tenia previst finalitzar aquest mes d’agost. Tanmateix, atesa la importància del seu objectiu, les activitats tindran continuïtat per tal d’estendre’n l’impacte i donar suport als reptes de l’Espai Europeu de Recerca: trencar la bretxa de gènere en carreres STEM i incrementar el nombre d’investigadores a Europa.

En aquest projecte han estat directament implicats catorze països i ha tingut una gran acollida i difusió a causa dels nodes que s’han format amb centres educatius,

Post de l’Obra Social “la Caixa”

En aquest moment, més de 2,5 milions de persones al món viuen amb esclerosi múltiple (EM), una malaltia degenerativa i autoimmunitària que encara no té cura. Per impulsar la recerca de noves teràpies, la Fundació Bancària ”la Caixa” i la Fundació GAEM donen suport al projecte Teràpia cel·lular de tolerància immune, que desenvolupen científics de l’IDIBAPS (Institut d’Investigacions Mèdiques Agustí Pi i Sunyer) i de l’Hospital Clínic de Barcelona.

En l’EM, els glòbuls blancs del sistema immunitari ataquen per error les cèl·lules sanes del sistema nerviós. En concret, destrueixen la mielina, un material protector que recobreix els nervis del cervell,

Post de l’Obra Social “la Caixa”

Al voltant de 35 milions de persones arreu del món pateixen actualment la malaltia d’Alzheimer. Es calcula que per a l’any 2050, aquesta xifra augmentarà fins als 135 milions. Tenint en compte que l’últim tractament per a aquesta malaltia va aparèixer el 2003 i que, des d’aleshores, més del 99 % dels assajos clínics ha fracassat, els avenços en aquesta mena de demència són més que benvinguts.

Liderat per la Fundació ACE, amb el suport de la Fundació Bancària ”la Caixa” i Grifols, el projecte Genomic Research At Fundació ACE (GR@ACE) va presentar el 23 de maig els primers resultats de la investigació.