Un treballador del CISM conversa amb una parella durant una Ronda d’Administració Massiva de fàrmacs antimalàrics, a Magude, Moçambic. Imatge: ISGlobal

[Publicat conjuntament amb ISGlobal (blog Health Is Global), amb motiu del Dia Mundial de la Malària 2018, que celebrem el 25 d’abril]

Beatriz Galatas, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”

La cursa contra la malària va a tota velocitat. En l’última dècada, hem passat de treballar per controlar la malaltia a estar davant del repte d’eliminar-la. L’Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert objectius molt ambiciosos: reduir la incidència i les taxes de mortalitat per malària en el 90% i eliminar la malaltia en almenys 35 països el 2030. Els països endèmics s’enfronten ara al repte d’assolir aquests objectius sense un «remei miraculós» que faci la feina, i tots necessiten identificar com es pot accelerar cap a l’eliminació segons els perfils de transmissió de malària dins de les seves pròpies fronteres.

Segons l’OMS, Moçambic és un dels països amb més càrrega de malària al món, amb més de vuit milions de casos i 14.000 morts a l’any identificades. En aquest context, el 2014, l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Centre de Recerca en Salut de Manhiça (CISM) van dissenyar, en col·laboració amb el Programa Nacional per al Control de la Malària de Moçambic i amb l’impuls de la Fundació Bancària ”la Caixa” i la Fundació Bill i Melinda Gates, un programa de cinc anys per desenvolupar una estratègia per eliminar la malària en les tres províncies del sud de Moçambic (Aliança Moçambicana per a l’Eliminació de la Malària, MALTEM).

Preparació del material i coordinació de la logística al començament d’una Ronda d’Administració Massiva (MDA) de fàrmacs antimalàrics a Magude, Moçambic. Imatge: ISGlobal.

Els primers tres anys del programa (2014-2017) s’ha desenvolupat una estratègia d’eliminació de la malària al districte de Magude amb l’objectiu d’avaluar l’impacte, la viabilitat i l’acceptació de dues rondes d’administració massiva de medicaments antimalàrics durant dos anys consecutius. A cada ronda, tota la població de Magude va rebre tractament amb profilaxi antimalàrica de llarga durada (dihidroartemisinina i piperaquina) en un context d’alta cobertura del control vectorial i de maneig dels casos estàndard. Aquesta estratègia s’ha associat a una reducció del 71% en la prevalença de la infecció de malària en l’àmbit comunitari de totes les edats, des del 9% al 2,6%, i una disminució en la incidència de casos clínics de malària de 221 casos per 1.000 el 2014 a 73 per 1.000 el 2017. No obstant això, la transmissió de malària no es va interrompre.

S’han observat resultats semblants a Zàmbia, on un paquet d’intervencions similar es va associar a una caiguda dràstica de la prevalença i la incidència, però la transmissió va persistir. En aquest context, continua la mateixa pregunta: som capaços d’eliminar la malària en zones de transmissió baixa-moderada a Àfrica amb les eines disponibles avui dia? Hem observat que l’administració massiva de medicaments en combinació amb eines de control vectorial pot disminuir dràsticament la transmissió a una velocitat sense precedents, però com vam completar el treball una vegada que la transmissió és baixa i la probabilitat de rebrot continua sent alta?

Administració de fàrmacs durant una Ronda d’Administració Massiva a Magude, Moçambic. Imatge: ISGlobal.

En un intent per respondre aquesta qüestió, al març de 2017 es va establir a Magude un sistema de detecció proactiva de casos per tal d’investigar totes les noves infeccions detectades després de l’administració massiva de fàrmacs. Tots els casos de malària desencadenen una resposta comunitària: un oficial de malària fa una visita domiciliària de cada cas dins de les 48-72 hores posteriors a la detecció i tots els residents del domicili de l’esmentat cas són tractats amb profilaxi antimalàrica de llarga durada, independentment de si es troben o no infectats. La raó fonamental per a la utilització d’aquesta intervenció és que a mesura que la transmissió de malària disminueix, aquesta es fa més focal i les intervencions adreçades específicament a aquests focus resulten més eficaços per afrontar les infeccions persistents a la comunitat.

Des de la posada en pràctica d’aquest sistema, hem seguit 2.201 casos inicials i 7.382 individus han estat tractats amb antimalàrics de llarga durada. Malgrat que la detecció contínua de casos inicials suposa que la transmissió encara no s’ha interromput a Magude, no s’ha observat cap augment significatiu dels casos durant l’actual temporada de pluges. Aquestes observacions preliminars podrien indicar que un sistema de detecció proactiva de casos resultaria útil per mantenir els objectius aconseguits després de la utilització de l’administració massiva de medicaments. Però el dubte continua respecte a si servirà com a eina per recórrer «l’últim quilòmetre» i aconseguir l’eliminació de la malària.

Amb motiu del Dia Mundial de la Malària, que se celebra el proper 25 d’abril, el fotògraf Alfons Rodríguez s’ha desplaçat fins a Moçambic per mostrar-nos la vida de Rosa, treballadora del projecte MALTEM, i la seva contribució a la lluita contra la malària. Et convidem a visitar aquest reportatge fotogràfic.

Rosa Mouzinho, treballadora del CISM, a Manhiça, Moçambic. ©Alfons Rodríguez