Post de J. Mora y R. Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

El passat mes d’abril van destacar al nostre canal de Twitter @CaixaCienciaCAT de manera rellevant els temes següents: la neuroimatge en la malaltia d’Alzheimer, el Dia Mundial de la Malària, el Sherpa-Everest 2017 Project i les últimes innovacions en STEAM.

La neuroimatge en l’Alzheimer

En un cervell afectat per Alzheimer es produeixen uns canvis estructurals pels quals les neurones responsables de la memòria i altres funcions deixen de respondre. L’Estudi Alfa de la Fundació Pasqual Maragall desplega tot un conjunt de tècniques de neuroimatge, com la ressonància magnètica i la tomografia per emissió de positrons,

Imatge: Presentació del projecte «Treu la Llengua». Font: Obra Social “la Caixa”

Post de Toni Gabaldón, cap del grup de Genòmica Comparativa i responsable científic del projecte «Treu la Llengua» al Centre de Regulació Genòmica. Professor d’Investigació ICREA.

No estem sols. Al nostre cos hi viuen una quantitat ingent de microbis que fan de cada racó del nostre cos casa seva. Al voltant de tres quilograms del nostre pes es pura massa microbiana. Aquests microbis no tan sols ens acompanyen, sinó que també tenen un paper molt rellevant en la nostra salut. Tot just fa pocs anys hem estat capaços d’adonar-nos de la importància i la capacitat d’influir en la nostra salut que tenen.

Font imatge: IBEC / Obra Social “la Caixa”

Post de la Dra. Elisabet Engel, cap del grup Biomaterials per a Teràpies Regeneratives de l’IBEC i professora agregada de la UPC, i Pilar Jiménez, divulgadora científica al Departament de Comunicació de l’IBEC.

La ciència-ficció s’avança sovint a la recerca i imagina escenaris que semblen a priori inabastables. El cinema i els llibres futuristes ens sorprenen amb una illa habitada per clons que serveixen de banc d’òrgans de recanvi per als seus exclusius clients. Però què passaria si realment fóssim capaços de fabricar els òrgans?

La medicina regenerativa

És un camp que ha generat un gran interès científic gràcies als descobriments relacionats amb les cèl·lules mare,

Llançadores peptídiques per a teràpia de reemplaçament en aquesta malaltia neurodegenerativa minoritària

Post de Meritxell Teixidó, investigadora de l’IRB Barcelona (Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona)

L’atàxia de Friedreich (AF) és una malaltia neurodegenerativa considerada minoritària, ja que afecta menys del 0,05 % de la població. A Espanya, hi ha cinc casos per cada 100.000 habitants. Aquesta malaltia està causada per una mutació que provoca que hi hagi baixos nivells de la proteïna frataxina. Malgrat que encara no es coneix gaire bé la funció d’aquesta proteïna, està relacionada amb la regulació dels nivells de ferro. Els símptomes de l’AF es comencen a manifestar durant l’adolescència. La manca de frataxina afecta diferents tipus de neurones i provoca dificultats en la coordinació dels moviments dels pacients.

Post d’Isabel Serra, investigadora del Centre de Recerca Matemàtica

Des dels anys cinquanta del segle passat, es coneix que el nombre de terratrèmols d’una magnitud donada segueix la llei de Gutenberg-Richter: per a una regió (qualsevol) i un interval de temps (suficient) la distribució de probabilitat de la magnitud dels terratrèmols serà exponencial, amb molts terratrèmols petits i, afortunadament, pocs de grans.

Gràfic de la llei de Gutenberg-Richter, on es relaciona el nombre de terratrèmols i la seva magnitud, per a diversos valors de b.

La simplicitat de la llei exponencial, que apareix en els cursos elementals de probabilitat, amaga més entrellat del que sembla quan ens preocupem del seu sentit físic.