Post d’Antoni Rodríguez-Fornells, investigador de l’IDIBELL i la UB. Coordinador del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment», celebrat a CosmoCaixa.

La música, molt present en la nostra cultura, és un element universal de la nostra vida. S’ha demostrat que produeix emocions molt intenses, pot tenir efectes en les nostres funcions cognitives i promou la cohesió social. Atesa la complexitat de la música i la capacitat que té per activar diverses xarxes cerebrals, diferents investigadors d’àmbit mundial avaluen fins a quin punt la música es podria fer servir com a eina en neurorehabilitació o com a possible mecanisme per fomentar la plasticitat cerebral. Aquesta és una de les idees principals que va mostrar el neuròleg Eckart Altenmüller en una de les conferències del cicle «La música i el seu impacte en el cos i la ment»,

Post del professor Josep Maria Gili i Begoña Vendrell, investigadors del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC). Coordinen i dirigeixen el projecte «El mar a fons». 

Com cada estiu, els mitjans de comunicació són plens de notícies sobre el mar i la platja. I les meduses van tornar a ser protagonistes. A finals del maig passat va sortir la noticia que la FAO recomanava menjar meduses, com una cosa nova. Però… és realment nou, això de menjar meduses? 

Medusa «moca» (Rhizostoma pulmo) (Font: «El mar a fons»).

A l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC),

El passat 1 de desembre es va celebrar el Dia Mundial de la Lluita Contra la Sida

Per Javier Martínez-Picado i Nuria Izquierdo-Useros, investigadors de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament per l’Obra Social “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Quan el virus de la immunodeficiència humana (VIH) infecta una persona, una de les principals vies que utilitza per entrar al seu sistema immunitari són les cèl·lules dendrítiques, glòbuls blancs que tenen com a objectiu protegir el cos de microbis invasors.

El virus utilitza aquestes cèl·lules com un cavall de Troia, amagant-s’hi a l’interior per arribar als limfòcits T4,

L’edició 2013 de La Marató de TV3, celebrada el passat 15 de desembre, es va dedicar a les malalties neurodegeneratives.

Post de Jordi Camí, metge, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) i de la Fundació Pasqual Maragall.

La recerca de la malaltia d’Alzheimer es troba en una cruïlla. Es tracta d’una de les malalties amb més prevalença a tot el món que encara no disposa de cap tractament curatiu. Ignorem, així mateix, quan i com s’inicia la malaltia i quins factors la propicien o poden evitar-ne l’aparició.

Cada vegada hi ha més evidències científiques que demostren que el cervell comença a danyar-se uns 20 anys abans de manifestar-se els primers símptomes.

Post d’Ignasi López Verdeguer, sotsdirector de l’Àrea de Ciència i Medi Ambient d’Obra Social “la Caixa”

El resultat del projecte RRI TOOLS serà un conjunt d’eines digitals de formació i disseminació de la Recerca i la Innovació Responsables (RRI) per a investigadors, gestors de la ciència i tots els agents relacionats amb la recerca i la innovació. Al projecte, coordinat per l’Obra Social “la Caixa”, amb col·laboració amb IrsiCaixa, i que té un pressupost de 7 M€, hi participaran vint-i-sis institucions que cobreixen trenta països de l’Espai de Recerca Europeu.

La relació entre la ciència, la recerca i la innovació, i la societat ha preocupat a Comissió Europea (CE) des de fa anys.