Post d’Albert Bach, investigador predoctoral de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) i Anna Ramon, cap de Comunicació del CREAF.

Imatge: Albert Bach, ICTA-UAB.

Des de l’antiga Grècia tenim evidències de la influència de l’entorn natural sobre la salut humana i el benestar. Darrerament, ha sorgit però un nou focus d’interès: el potencial dels boscos com a font de salut.

L’efecte psicològic que produeix l’exposició als boscos en les persones ha estat àmpliament estudiat. Malgrat que ja hi ha investigacions que indiquen possibles efectes de tipus fisiològic, les evidències actuals encara no constitueixen una base prou sòlida per poder parlar d’un efecte fisicoquímic directe i únic.

Des de la recerca més bàsica fins a la realitat de la malaltia de la mà de les pacients.

(Imatge: Jordi Cabanes / Biocat)

Post d’Eva González Suárez, investigadora del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i líder científica, al costat de Miguel Ángel Pujana, Conxi Lázaro, Silvia Sanjosé i Aleix Prat, del B-Debate «Càncer en dones».

Malgrat els grans avenços recents, tant en el diagnòstic precoç com en la subclassificació de la malaltia, que permeten tractaments més específics i eficients, 3,5 milions de dones moren cada any per càncer al món.

Experts nacionals i internacionals,

Per Frederic Bartumeus Ferré, investigador ICREA del CREAF i el CEAB-CSIC

Imatge: Mosquito Alert

És probable que un mosquit tigre hagi viatjat amb nosaltres de Barcelona a Múrcia durant les vacances d’estiu? De manera natural aquesta espècie de mosquit es desplaça volant uns pocs centenars de metres de distància durant tota una vida. Tot i això, els científics ja intuïen que alguns mosquits tigre s’amaguen com polissons dins dels nostres vehicles atrets per la foscor de l’interior. Així, amb la nostra ajuda involuntària i l’atzar, alguns mosquits podrien arribar a desplaçar-se des de desenes a centenars de quilòmetres depenent del cas. Aquest és probablement el mecanisme que està permetent a un insecte que és un mal volador colonitzar tot el sud d’Europa.

La recerca per a l’erradicació del virus de la sida fa servir tècniques noves com ara el disseny de partícules sintètiques similars a virus, la nanotecnologia o la seqüenciació massiva del microbioma intestinal.

Post de Júlia Bestard, responsable de Comunicació de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa

Imatge: IrsiCaixa // Jordi Anguera

Des que a principis dels anys 80 del segle passat van aparèixer els primers casos de sida, la recerca ha permès fer grans passos endavant en la lluita contra un virus, el VIH, que ha infectat més de setanta-sis milions de persones i ha causat trenta-cinc milions de morts. Tot i això,

Moment del B-Debate. (Imatge: Jordi Cabanes/Biocat)

Post de Josep M. Tormos i Àngel Gil, investigadors de la Fundació Institut Guttmann i responsables científics del B-DEBATE «Integrative Societies and Disability: Open and Smart Cities from Social Sciences».

Una societat forta és una societat cohesionada. Identificar tots els reptes i totes les oportunitats és indispensable per treure el millor de cada moment històric, poder compartir-ho i transmetre el millor llegat possible a les generacions futures.

La nostra societat i el nostre present estan caracteritzats per la influència de dos fets singulars: un canvi demogràfic amb fortes repercussions a la nostra societat i una revolució tecnològica protagonitzada per les tecnologies de la informació i la comunicació.