Cada any, el dia 4 de febrer és moment de trobada entre tots aquells que lluiten contra el càncer, ja sigui investigant o com a pacients, des de les institucions o com a ciutadans. Per a la Fundació ”la Caixa”, aquest dia també és una oportunitat per fer balanç de les estratègies contra el càncer que avancen amb el seu suport i per reconèixer la tasca dels equips que les lideren.

I si parlem de recerca i càncer, sens dubte, la col·laboració amb el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) és una de les més destacades, tant pel seu abast com per la seva continuïtat en el temps. Ja són més de 10 anys de lluita compartida contra aquest conjunt de malalties que s’agrupen sota la paraula càncer,

El passat 11 de febrer, sis científiques es van donar cita al cinquè debat on-line, del cicle de DEBATS D’AVANTGUARDA, Recerca i Salut, per parlar sobre l’important paper de les dones en la investigació, la tecnologia i la innovació, com també sobre els reptes i obstacles que encara existeixen per superar la desigualtat.

Les dones representen menys del 30 % dels investigadors de tot el món. A Espanya, les dones ocupen el 25 % de les places catedràtiques d’universitat i representen el 28 % dels professionals que desenvolupen la seva carrera en sectors d’alta i mitjana alta tecnologia. Des de l’any 2012, cada 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència,

***ENGLISH BELOW***

A finals del segle xix, el bacteriòleg Paul Ehrlich (Premi Nobel de Medicina 1908) va fer un descobriment revolucionari mentre duia a terme un dels seus famosos experiments de tinció. Va injectar un tint al torrent sanguini de ratolins que, sorprenentment, va tenyir tots els òrgans a excepció del cervell i la medul·la espinal. El que va evitar que el tint entrés al cervell va ser una estructura que avui en dia coneixem com a barrera hematoencefàlica. Formada per una capa de capil·lars, aquesta barrera només permet l’entrada al cervell de molècules concretes de la sang.

Alhora que impedeix el pas de patògens i toxines nocives, també bloqueja l’entrada de fàrmacs que podrien curar malalties cerebrals.

El desenvolupament de vacunes està vivint una nova era a causa de la irrupció de la COVID-19. Durant les últimes dècades, brots com el del SARS, l’ebola o el Zika han exigit que la comunitat científica i la indústria farmacèutica «pitgin l’accelerador», pel que fa al desenvolupament tant de tractaments per als afectats com de vacunes per evitar noves infeccions.

El nombre de contagis per COVID-19 continua augmentant arreu del món, molts països es troben ja en la tercera onada, i sembla que les estratègies de prevenció i mitigació funcionen amb moltes limitacions.

En un moment de tanta urgència mèdica, sorgeixen diversos interrogants al voltant de les vacunes i de la COVID-19.

Els embarassos són tan antics com la humanitat, i fins i tot molt més si ens remuntem als nostres avantpassats o a altres espècies. I tot i així, la vida fetal continua sent una de les fases de major risc per a l’ésser humà.

De fet, la prematuritat extrema, és a dir, el naixement abans de les 24 setmanes de gestació, afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. I encara que els avenços en medicina han estat molts, per a aquests nadons prematurs no hi ha hagut millores significatives en els últims vint anys.

Però en els propers cinc o sis anys, la situació podria canviar dràsticament.

Aquest matí s’ha presentat a CosmoCaixa Barcelona una iniciativa de recerca disruptiva amb l’objectiu de retornar l’esperança a totes i cadascuna d’aquestes famílies.