Ja fa molt de temps que malalties com ara la pesta negra –la pandèmia medieval que es va cobrar amb més de 30 milions de vides a Europa– s’associaven al contagi a través dels denominats miasmes o aire dolent. Des de mitjans del segle xix, el progressiu descobriment del paper que desenvolupen els microorganismes en un gran nombre de malalties va desfermar una lluita sense quarter contra aquests patògens. I avui en dia continuem aprenent d’ells, per bé que per la idiosincràsia que presenten encara constitueixen un dels grans reptes per a la salut global.

Al segle xxi, els patògens –com són els virus i els bacteris– formen part del nostre argot diari,

El 1948, l’OMS va proposar dedicar el 7 d’abril de cada any a donar una especial visibilitat als reptes de salut que cal que afrontem com a espècie. Des d’aleshores, en aquesta cita anual el focus ha anat canviant: la salut mental, l’assistència sanitària o la importància de l’alimentació, entre molts altres temes. Enguany, el lema del Dia Mundial de la Salut recull allò que molts desitgem després d’haver-nos enfrontat a un any de pandèmia: construir un món més just i saludable per a tothom.

Gràcies a la recerca, en aquests darrers 70 anys hem erradicat malalties com ara la verola, cronificat la sida amb nous tractaments i estem cada cop més a prop de cronificar també alguns tipus de càncer.

La població mundial està envellint i envelleix a un ritme frenètic. El 2017, la quantitat de persones més grans de 60 anys va superar els 960 milions i s’espera que arribi als 2.100 milions el 2050. Si aquestes xifres es confirmessin, d’aquí a 30 anys 1 de cada 5 persones del món en tindrà més de 60 i, en el cas d’Europa, seran 1 de cada 3.

Vivim més anys gràcies als avenços en salut pública i biomedicina, però no necessàriament vivim amb una bona salut. El càncer, les malalties cardiovasculars i les neurodegeneratives creixen alhora que s’incrementen els casos de persones que viuen més anys.

El passat 25 de març, dos experts en leucèmia es van donar cita al sisè debat on-line, del cicle de DEBATS D’AVANTGUARDA, Investigació i Salut, per parlar sobre els avenços en els tractaments contra aquesta malaltia.

Les leucèmies i els limfomes són proliferacions descontrolades de poblacions anòmales de cèl·lules de la sang. Aquestes cèl·lules anòmales infiltren la medul·la òssia, de manera que impedeixen la producció de cèl·lules normals, i envaeixen la sang i altres òrgans.

La leucèmia limfàtica crònica és el tipus de leucèmia més freqüent a Occident en adults. S’ha trobat que en aquests tumors hi ha uns 60 gens alterats. El més sorprenent és que alguns gens són presents en un 10-15 % dels pacients,

Si et diagnostiquen una malaltia minoritària, és probable que el teu metge no hagi tractat mai aquesta malaltia o que fins i tot no n’hagi sentit a parlar mai. De fet, pot ser que siguis l’única persona de la ciutat, o fins i tot del país, que la pateix. Aquesta és la realitat per als més de 300 milions de persones arreu del món que tenen una malaltia minoritària, que es defineix com una malaltia que afecta menys d’una de cada 2.000 persones. S’estima que hi ha 7.000 malalties que compleixen aquests criteris.

Els pacients i les seves famílies no només se senten sols, sinó que,