El passat 11 de febrer, sis científiques es van donar cita al cinquè debat on-line, del cicle de DEBATS D’AVANTGUARDA, Recerca i Salut, per parlar sobre l’important paper de les dones en la investigació, la tecnologia i la innovació, com també sobre els reptes i obstacles que encara existeixen per superar la desigualtat.

Les dones representen menys del 30 % dels investigadors de tot el món. A Espanya, les dones ocupen el 25 % de les places catedràtiques d’universitat i representen el 28 % dels professionals que desenvolupen la seva carrera en sectors d’alta i mitjana alta tecnologia. Des de l’any 2012, cada 11 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència,

***ENGLISH BELOW***

A finals del segle xix, el bacteriòleg Paul Ehrlich (Premi Nobel de Medicina 1908) va fer un descobriment revolucionari mentre duia a terme un dels seus famosos experiments de tinció. Va injectar un tint al torrent sanguini de ratolins que, sorprenentment, va tenyir tots els òrgans a excepció del cervell i la medul·la espinal. El que va evitar que el tint entrés al cervell va ser una estructura que avui en dia coneixem com a barrera hematoencefàlica. Formada per una capa de capil·lars, aquesta barrera només permet l’entrada al cervell de molècules concretes de la sang.

Alhora que impedeix el pas de patògens i toxines nocives, també bloqueja l’entrada de fàrmacs que podrien curar malalties cerebrals.

El desenvolupament de vacunes està vivint una nova era a causa de la irrupció de la COVID-19. Durant les últimes dècades, brots com el del SARS, l’ebola o el Zika han exigit que la comunitat científica i la indústria farmacèutica «pitgin l’accelerador», pel que fa al desenvolupament tant de tractaments per als afectats com de vacunes per evitar noves infeccions.

El nombre de contagis per COVID-19 continua augmentant arreu del món, molts països es troben ja en la tercera onada, i sembla que les estratègies de prevenció i mitigació funcionen amb moltes limitacions.

En un moment de tanta urgència mèdica, sorgeixen diversos interrogants al voltant de les vacunes i de la COVID-19.

Els embarassos són tan antics com la humanitat, i fins i tot molt més si ens remuntem als nostres avantpassats o a altres espècies. I tot i així, la vida fetal continua sent una de les fases de major risc per a l’ésser humà.

De fet, la prematuritat extrema, és a dir, el naixement abans de les 24 setmanes de gestació, afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. I encara que els avenços en medicina han estat molts, per a aquests nadons prematurs no hi ha hagut millores significatives en els últims vint anys.

Però en els propers cinc o sis anys, la situació podria canviar dràsticament.

Aquest matí s’ha presentat a CosmoCaixa Barcelona una iniciativa de recerca disruptiva amb l’objectiu de retornar l’esperança a totes i cadascuna d’aquestes famílies.

El 1995, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa s’inaugurava a Barcelona sota el lideratge del Dr. Bonaventura Clotet. Aquest centre neix fruit de la voluntat de la Fundació ”la Caixa” i la Generalitat de Catalunya de frenar amb la recerca la pandèmia provocada pel VIH. 

Avui, en el Dia Mundial de la Sida, volem posar en valor la recerca contra aquesta malaltia i celebrar amb IrsiCaixa 25 anys de recerca com també el seu impacte que, tot i que es fa difícil de resumir en una xifra, sens dubte ha contribuït a salvar i millorar la vida de desenes de milers de persones.

L’IrsiCaixa es crea quan la pandèmia de la sida havia assolit dades esfereïdores i causava la mort de més de 2 milions de persones a l’any.