***ENGLISH BELOW***

A finals del segle xix, el bacteriòleg Paul Ehrlich (Premi Nobel de Medicina 1908) va fer un descobriment revolucionari mentre duia a terme un dels seus famosos experiments de tinció. Va injectar un tint al torrent sanguini de ratolins que, sorprenentment, va tenyir tots els òrgans a excepció del cervell i la medul·la espinal. El que va evitar que el tint entrés al cervell va ser una estructura que avui en dia coneixem com a barrera hematoencefàlica. Formada per una capa de capil·lars, aquesta barrera només permet l’entrada al cervell de molècules concretes de la sang.

Alhora que impedeix el pas de patògens i toxines nocives, també bloqueja l’entrada de fàrmacs que podrien curar malalties cerebrals.

El desenvolupament de vacunes està vivint una nova era a causa de la irrupció de la COVID-19. Durant les últimes dècades, brots com el del SARS, l’ebola o el Zika han exigit que la comunitat científica i la indústria farmacèutica «pitgin l’accelerador», pel que fa al desenvolupament tant de tractaments per als afectats com de vacunes per evitar noves infeccions.

El nombre de contagis per COVID-19 continua augmentant arreu del món, molts països es troben ja en la tercera onada, i sembla que les estratègies de prevenció i mitigació funcionen amb moltes limitacions.

En un moment de tanta urgència mèdica, sorgeixen diversos interrogants al voltant de les vacunes i de la COVID-19.

Els embarassos són tan antics com la humanitat, i fins i tot molt més si ens remuntem als nostres avantpassats o a altres espècies. I tot i així, la vida fetal continua sent una de les fases de major risc per a l’ésser humà.

De fet, la prematuritat extrema, és a dir, el naixement abans de les 24 setmanes de gestació, afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. I encara que els avenços en medicina han estat molts, per a aquests nadons prematurs no hi ha hagut millores significatives en els últims vint anys.

Però en els propers cinc o sis anys, la situació podria canviar dràsticament.

Aquest matí s’ha presentat a CosmoCaixa Barcelona una iniciativa de recerca disruptiva amb l’objectiu de retornar l’esperança a totes i cadascuna d’aquestes famílies.

El 1995, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa s’inaugurava a Barcelona sota el lideratge del Dr. Bonaventura Clotet. Aquest centre neix fruit de la voluntat de la Fundació ”la Caixa” i la Generalitat de Catalunya de frenar amb la recerca la pandèmia provocada pel VIH. 

Avui, en el Dia Mundial de la Sida, volem posar en valor la recerca contra aquesta malaltia i celebrar amb IrsiCaixa 25 anys de recerca com també el seu impacte que, tot i que es fa difícil de resumir en una xifra, sens dubte ha contribuït a salvar i millorar la vida de desenes de milers de persones.

L’IrsiCaixa es crea quan la pandèmia de la sida havia assolit dades esfereïdores i causava la mort de més de 2 milions de persones a l’any.

Entre els bacteris que poden poblar l’organisme humà, n’hi ha un grup d’especialment resistent. Tan resistent que ni el nostre sistema immune ni els antibiòtics desenvolupats fins ara poden destruir aquests bacteris que causen la fibrosi quística. Per tant, només és possible una batalla: una recerca rigorosa i continuada, com la del doctor Eduard Torrents i el seu equip d’infeccions bacterianes i teràpies antimicrobianes del’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), amb el suport de la Fundació ”la Caixa”. La seva millor arma, unes nanopartícules que derrotaran el “superpoder” d’aquests bacteris. Il’esperat final, que els pacients amb fibrosi quística perdin de vista ben aviat allò que els suposa la causa de mortalitat més freqüent.

Què és la fibrosis quística?