Dimarts 06

Amb la recerca d’avui fem possible la salut del futur

Publicado el 06/04/2021

El 1948, l’OMS va proposar dedicar el 7 d’abril de cada any a donar una especial visibilitat als reptes de salut que cal que afrontem com a espècie. Des d’aleshores, en aquesta cita anual el focus ha anat canviant: la salut mental, l’assistència sanitària o la importància de l’alimentació, entre molts altres temes. Enguany, el lema del Dia Mundial de la Salut recull allò que molts desitgem després d’haver-nos enfrontat a un any de pandèmia: construir un món més just i saludable per a tothom.

Gràcies a la recerca, en aquests darrers 70 anys hem erradicat malalties com ara la verola, cronificat la sida amb nous tractaments i estem cada cop més a prop de cronificar també alguns tipus de càncer. A més, la devastadora pandèmia que estem vivint ens ha mostrat que, quan treballem plegats, amb la recerca podem fer valdre una resposta contundent i ràpida als grans reptes de salut actuals.

Tanmateix, som conscients que encara queda molt per fer. És per això que a la Fundació ”la Caixa” hem donat suport a la recerca en salut, i en continuarem donant, per impulsar el progrés social. I ho fem a través del programa CaixaResearch, que gràcies a les convocatòries i ajuts a projectes de recerca i innovació, només el 2020 ha donat suport a la feina de més de 2.500 investigadors i metges a Espanya i Portugal. 

En un dia tan assenyalat com avui, parlem amb quatre investigadores del programa CaixaResearch sobre els èxits recents en recerca biomèdica i sobre quins són els grans reptes en salut que hauríem de treballar des d’ara mateix per aconseguir que no acabin esdevenint noves pandèmies mundials.

 

El poder transformador de la recerca

Reduir a unes quantes línies els grans descobriments i desenvolupaments de la recerca en salut no és feina fàcil. Però davant d’aquesta pregunta, les respostes de les investigadores CaixaResearch Sandra Acosta (de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona), Olga Genilloud (de la Fundació MEDINA, a Granada), Maria Jesús Vicent (Centre d’Investigació Príncipe Felipe, a València) i Ana João Rodrigues (de la Universitat del Minho, a Braga) ens ajuden a encetar algunes d’aquestes qüestions i, sobretot, a entendre que els avenços han estat molts i molt diversos: un reflex de la complexitat de donar resposta a cada malaltia i a les necessitats de cada pacient.

Sandra Acosta

Sandra Acosta ens remet a dos moments de la primera època del segle xxi: la seqüenciació del genoma humà el 2001 i el descobriment de les cèl·lules mare pluripotents, també anomenades cèl·lules IPS, el 2006. En el camp en què treballa, la biologia del neurodesenvolupament i les malalties pediàtriques, aquests descobriments en qüestió van fer accelerar més que mai les possibilitats d’estudiar i poder tractar tumors cerebrals o malalties d’origen genètic, com és el cas de la síndrome de Rett o la de Dravet. “Són malalties amb una incidència no gaire elevada, però que tenen una repercussió dramàtica en la vida de les persones que les pateixen. Per exemple, en el cas de la síndrome de Dravet, en la qual podem treballar gràcies a un ajut de CaixaResearch, les famílies s’enfronten a un nadó que neix sa però que en pocs mesos inicia crisis epilèptiques molt importants i freqüents que van acompanyades d’un dèficit cognitiu i intel·lectual greu”, comenta Acosta. Amb el seu equip, desenvolupa organoides cerebrals que es faran servir per triar els tractaments més adequats per a cada pacient, és a dir, oferiran noves eines per a la medicina personalitzada. “Podem reprogramar cèl·lules que obtenim dels mateixos pacients en un estat molt inicial del desenvolupament embrionari. Això ens permet crear estructures similars als òrgans i amb tots els continguts genètics de cada pacient, els sapiguem o no,” explica. Aquests organoides no només permeten conèixer millor cada malaltia, sinó que també es converteixen en un laboratori per avaluar l’efectivitat i la toxicitat de diferents tractaments. 

Ana João Rodrigues

Ana João Rodrigues també treballa en neurociències, si bé el seu objectiu és entendre de quina manera el cervell percep i codifica els estímuls positius i negatius, i com és que això es tradueix en comportaments d’esforç o aversió en cada persona. El repte és “que encara no sabem què distingeix una neurona que codifica elements de forma positiva d’una que els codifica de forma negativa. De fet, això és precisament el que mirem d’entendre amb el projecte CaixaResearch de la Fundació ”la Caixa”, explica Rodrigues. Per això, si s’ha de quedar amb un dels descobriments dels últims anys, tria l’optogenètica, una disciplina que permet als científics activar i inhibir neurones in vivo amb un control espacial i temporal exquisits. “Ara podem activar o desactivar neurones exactament en el moment en què es produeix el comportament que volem estudiar. Aquesta tècnica és tan poderosa que ha comportat canvis sense precedents en la neurociència”, afegeix. 

Talls de teixit cerebral / João Dias, ICVS

Si parlem de càncer, l’àmbit en el qual treballa Maria Jesús Vicent, els descobriments en el camp de la prevenció i la detecció han canviat la vida de moltes persones en els últims anys, gràcies als quals tenim programes de cribratge en càncers com ara el de mama o el de còlon, els quals, si es detecten precoçment salven vides cada dia.

María Jesús Vicent

A més, la identificació de biomarcadors, sobretot amb tècniques no invasives com són les biòpsies líquides, ens permeten avançar-nos a la malaltia o saber si un pacient té més possibilitats de respondre a un tractament o de recaure. “Qualsevol avenç que es faci en la detecció precoç beneficia totes les teràpies, actuals i futures. Perquè com abans detectem el tumor, més fàcil és tractar-lo, sense que això signifiqui que aconseguim curar-lo”, explica. “L’objectiu que marca la Societat Espanyola Contra el Càncer i els experts és que el 2030 tinguem una supervivència global del 70 %. Ara és del 51 % en homes i del 61 % en dones, però això és molt variable en funció del tumor”, comenta Vicent.

Olga Genilloud

En el cas de les malalties infeccioses, Olga Genilloud té clar que els tractaments són la clau per curar-les i fins i tot erradicar-les. Destaquen, per exemple, els resultats del Premi Nobel de Medicina del 2015: el descobriment de l’antiparasitari avermectina, que té aplicacions sobre el tractament de malalties tropicals com ara l’oncocercosi, coneguda també com a ceguera dels rius, o de l’artemisina, un compost clau en el tractament de la malària. Genilloud lidera un equip multidisciplinari per accelerar el descobriment de nous fàrmacs d’origen natural contra les malalties infeccioses, entre d’altres les causades per paràsits. “Molta gent ho desconeix, però més del 50 % de les molècules emprades en el desenvolupament de nous fàrmacs són d’origen natural”. Entre més de 200.000 mostres de bacteris i fongs esperen trobar-ne el punt de partida cap a noves teràpies. “Concretament, amb el suport de CaixaResearch de la Fundació ”la Caixa”, estem investigant dues malalties oblidades: la leishmaniosi i la malaltia de Chagas, que afecten grans sectors de la població a l’Àfrica, Sud-amèrica i Àsia”, explica Genilloud, que treballa en consorci amb la Iniciativa Medicaments per a Malalties Oblidades (DNDi) i l’Institut Pasteur de Corea. “En un cribratge inicial de la nostra llibreria de bacteris i fongs hem identificat molècules amb un interès potencial per tractar els paràsits responsables de la leishmaniosi i la malaltia de Chagas. Ara l’objectiu és caracteritzar-les amb tecnologies d’intel·ligència artificial que es basen en l’anàlisi de la imatge dels mateixos paràsits. La finalitat és indagar sobre compostos prometedors amb els quals es poden dur a terme assajos amb models animals i, amb sort, arribar als assajos clínics”, comenta.

Cultiu de bacteris i fongs en plaques Petri / Olga Genilloud

 

Per la salut i el progrés de totes les persones

Si en alguna cosa coincideixen les quatre investigadores és en que el futur de la salut passa per aplicar una medicina de precisió i personalitzada. D’aquí pocs anys es faran diagnòstics més eficients i precisos, i veurem com s’apliquen teràpies menys tòxiques i, a més, adaptades a les característiques de cada pacient en cada moment del desenvolupament de la malaltia. Estudis moleculars i modelització amb tecnologies d’intel·ligència artificial, organoides i nanotecnologia o anàlisis big data, són algunes de les paraules que fan servir per descriure recerques en curs de les quals s’espera que donin lloc a nous resultats transformadors. 

“Es tracta de ser més llestos que el tumor, de bloquejar totes les vies d’escapament que té”, explica Vicent en el cas del càncer, una estratègia que estan duent a terme en el projecte NanoPanTher contra el càncer de pàncrees, projecte que disposa del suport de CaixaResearch. Però de fet, el que aprenem sovint ens és útil per a més coses del que ens imaginem. Acosta comenta, per exemple, de quina manera la seva feina els va permetre desenvolupar organoides de pulmó amb rapidesa amb els quals van posar a prova medicaments per tractar la COVID-19, a banda de poder estudiar ara els efectes post-COVID, molts dels quals són neurològics, sobre els pacients. En el cas de les malalties oblidades, afegeix Genilloud, el canvi és que ben aviat seran una realitat a Europa. “A causa del canvi climàtic i de les migracions mundials, bona part d’aquestes malalties infeccioses són a hores d’ara emergents a Europa o en altres indrets que fins ara no s’havien vist infectats”, explica.

Un altre punt en què coincideixen és en que cal canviar certs hàbits per millorar la salut. Ara entenem perfectament l’efecte de tòxics, com ara el tabac o l’alcohol, en malalties cardiovasculars o el càncer. Però això no és tot. El nostre dia a dia sovint és estressant: és difícil trobar un equilibri entre la feina i la salut en un mercat laboral tan competitiu. Els efectes en la salut són molts. Realment penso que ha arribat el moment de trobar un equilibri més saludable, diu Rodrigues.

A les acaballes de la conversa, parlem de quins són els grans reptes que ens esperen al futur. Genilloud apunta al tsunami de les resistències a les teràpies que coneixem, especialment als antibiòtics. “Les dades no són esperançadores: el 2050 hi haurà més morts per malalties infeccioses que per càncer”, comenta. La solució, segons Vicent, passa per continuar apostant per la recerca i incrementant-ne la inversió. “Vivim més i amb l’edat surten noves malalties i més comorbiditats. I sabem que també hi haurà més pandèmies. Ja ho hem après amb la COVID-19: cal coordinar la recerca a una escala de molt més abast, inversió pública i privada, entre països, entre disciplines”. A aquesta idea s’hi suma Rodríguez: “més enllà de les malalties cròniques, ens enfrontem també a la solitud, a un empobriment de la qualitat de vida. I, d’altra banda, l’impacte social i econòmic pot ser molt alt, si no implementem estratègies per promoure una vida saludable”.

Acosta ho enfoca en termes de complexitat demogràfica: “tenim superpoblació i a més, mal distribuïda. Forcem els recursos i això fa que tinguem problemes d’alimentació, amb l’obesitat i la malnutrició que són igual de preocupants, amb grans migracions que faciliten l’auge de malalties infeccioses. S’han de prendre mesures perquè no siguin les pandèmies les que regulin aquest problema amb alts costos en vides”.

Els reptes són molts i ben variats, però en aquest Dia Mundial de la Salut volem llegir-los en clau positiva. Amb la recerca hem arribat molt lluny i cada pas que hem fet ens ha obert múltiples camins per tractar noves i velles malalties. Comencem avui un any més de recerca en salut perquè el 7 d’abril del 2022 els èxits siguin molts més i els reptes siguin menys.

Compartir

0

Categoría:

Investigació