Per Anchel de Jaime Soguero, assistent d’Investigació al Centre de Regulació Genòmica (CRG) i participant de la XV edició del certamen Exporecerca.

Encara que ja havia participat en altres certàmens de joves investigadors, fins aquest any desconeixia l’existència d’Exporecerca. Es tracta d’un congrés en el qual es presenten desenes de treballs de recerca de temàtica diversa, duts a terme per estudiants tant d’instituts com d’universitats, vinguts de tot Espanya i fins i tot d’altres països. En assabentar-me’n, vaig decidir presentar el meu projecte final de carrera, basat en comprovar si un compost natural, com l’àcid hexanoic, a una concentració adequada, era capaç de despertar més ràpid i de manera més eficaç els mecanismes defensius de les plantes davant un atac bacterià.

Post d’Ángela Bernardo Álvarez, membre del comitè organitzador del Biotech Annual Congress 2014 i de la Federació Espanyola de Biotecnòlegs (FEBiotec).

El 1917, l’enginyer hongarès Karl Ereky va encunyar per primera vegada el terme biotecnologia. Tot i que el concepte pot semblar modern, la veritat és que les civilitzacions antigues ja duien a terme processos biotecnològics en produir aliments com el pa, el vi, la cervesa o el formatge.

La biotecnologia, però, va experimentar un canvi espectacular amb l’arribada de la tècnica de l’ADN recombinant i l’enginyeria genètica a mitjan dècada dels setanta del segle passat. A partir d’aleshores, va ser possible dur a terme la «producció de béns i serveis a partir d’organismes vius o les seves parts (com l’ADN o les proteïnes)» d’una manera més eficaç i precisa.

Post de Vladimir de Semir, periodista científic i director acadèmic del Màster en Comunicació Científica de l’IDEC-UPF.

Ens trobem en un moment històric definit per l’evolució i transició de la societat industrial a l’anomenada societat del coneixement, el desenvolupament de la qual es fonamenta, principalment, en la ràpida incorporació de les innovacions científiques a la realitat quotidiana.

La comunicació científica, entesa com el procés de transmissió i difusió públiques dels coneixements científics i les seves aplicacions tecnològiques, ocupa un lloc clau en el desenvolupament d’aquesta societat. En aquest context, resulta estratègic comprendre l’abast de les noves tecnologies i els avenços en el coneixement: d’aquesta manera augmenta la capacitat crítica dels ciutadans,

Post de Joaquim Elcacho, periodista i coordinador de La Vanguardia Natural

La informació sobre medi ambient i natura ocupa molt sovint els primers llocs de preferència dels ciutadans europeus en les enquestes d’opinió. Precisament per això pot resultar sorprenent que, fins ara, la informació ambiental no hagi ocupat a Catalunya i el conjunt d’Espanya un lloc destacat en els nous canals d’informació sorgits gràcies a internet. 

La teòrica demanda social i la percepció d’una escassa oferta informativa van ser dues de les raons del naixement, el passat mes d’octubre, d’un nou canal a internet especialitzat en medi ambient i natura. El projecte va ser batejat com La Vanguardia Natural (LVNatural) i funciona com un canal especialitzat de l’edició digital del diari La Vanguardia. 

Per Jaime Pérez del Val, Carmen Guerrero i Violeta Vicente. Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Vicepresidència Adjunta de Cultura Científica.

No és gens fàcil contagiar l’interès per la cultura científica. Ens meravellem amb els avenços tecnològics i científics però ens costa aturar-nos a conèixer el perquè i el com d’aquest progrés. De vegades, simplement no trobem les respostes o bé les explicacions són massa complexes i poc atractives.

Des del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Obra Social “la Caixa” ens hem proposat acostar la ciència als ciutadans allà on potser és menys accessible: a ciutats amb menys de 50.000 habitants en què no hi ha centres de recerca ni universitats i que es troben allunyades de l’activitat científica i dels seus protagonistes.