Per Josep Anton Morguí Castelló, responsable del projecte ClimaDat i investigador de la Fundació Institut Català de Ciències del Clima (IC3)

L’Obra Social “la Caixa” promou juntament amb l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3) el projecte ClimaDat, que disposa de vuit laboratoris situats als nostres parcs naturals per estudiar la relació entre el canvi climàtic i els sistemes naturals i la influència sobre el clima dels sistemes modificats pels humans.

El  canvi climàtic es deu a l’augment de la temperatura mitjana de la Terra per una major retenció de calor provocada per un augment dels gasos anomenats d’efecte hivernacle,

Per Montserrat Capdevila Freixas, Àrea de Ciència i Medi Ambient d’Obra Social “la Caixa”.

L’Arxiu Europeu del Genoma-Fenoma (EGA, per les seves sigles en anglès) emmagatzema dades de 100.000 persones, de més de 700 estudis científics de diverses malalties, com ara cardiopaties, càncers, Alzheimer, malalties autoimmunes, diabetis i esclerosi múltiple, entre d’altres. Aquestes dades procedeixen de 200 centres i grups d’investigació d’arreu del món i constitueixen un recurs fonamental per potenciar la recerca en medicina personalitzada.

L’arxiu conté dades relatives a informació sobre variants genòmiques aportades per individus que presenten fenotips de malalties i per individus sans. El volum total de les dades, que actualment és d’aproximadament un milió de gigabits (GB) un cop comprimides i que es preveu que es tripliqui en els pròxims dotze mesos,

Post de Rafael Maldonado, catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i comissari de l’exposició «Parlem de drogues».

Un aspecte important que promou la prevenció del consum de drogues és la possibilitat de conèixer els canvis profunds que genera en el cervell el consum d’aquestes substàncies, els quals modifiquen de manera permanent la nostra capacitat de decisió. Aquests canvis queden il·lustrats de manera clara a l’exposició «Parlem de drogues» i ajuden a comprendre les bases biològiques de la malaltia mental generada per les drogues.

La població jove és particularment vulnerable a aquests efectes negatius de les drogues amb una possibilitat més gran de desenvolupar una addicció.

Per Montserrat Capdevila Freixas, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”.

Actualment, la major part dels càncers es detecten a nivell macroscòpic, una vegada que el tumor ja està format per milions de cèl·lules canceroses i la malaltia comença a avançar cap a una fase més madura. Aquesta és la situació actual, però què passaria si poguéssim diagnosticar el càncer abans que estigués en una fase tan avançada? Seria com intentar apagar un incendi a casa quan només hi ha unes poques espurnes o fer-ho amb un incendi que ha pres i s’escampa de manera imparable per diferents habitacions.

Un equip d’investigadors de diversos països, coordinat pel prof.

Per Pilar Bayer, catedràtica d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona

La realitat que ens envolta és, certament, complexa. Des de sempre, els éssers humans, des de moltes posicions i ideologies diferents i en un desig insaciable per comprendre, hem intentat apropar-nos als seus misteris. Les matemàtiques són un mitjà per fer-ho. En principi, per la seva objectivitat, els resultats matemàtics gaudeixen d’un grau de confiança alt. En els models matemàtics, les realitats no s’imposen, solament s’hi postulen atenent a la seva compatibilitat lògica.

En el decurs dels anys, les matemàtiques no han deixat d’avançar. Fins a un cert punt, han creat uns universos paral·lels en els quals tot el que és racional (per a la ment humana) hi té cabuda.