La neurocientífica Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, és filla de pare neurocirurgià i mare pintora. No és estrany que, tot i que la curiositat científica hagi estat el motor de la seva vida professional, el seu interès per l’art també l’hagi acompanyat durant tota la seva carrera i li hagi fet preguntar-se què passa dins el cervell quan som creatius i quan observem obres que ens semblen boniques. Parlem amb ella per entendre una mica millor en què consisteix la creativitat i fins a quin punt és important l’art i la bellesa per a la nostra espècie.

La neurocientífica Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Quan falten pocs dies per entrar al 2020, fem una breu aturada per avaluar l’any que estem a punt de deixar. I ens alegra comprovar tot el que hem aconseguit. Acompanya’ns en aquest recorregut retrospectiu per CaixaCiència i descobreix #ElMés del 2019, sense oblidar que el més important ha estat fer-ho junts.

El més nou

En recerca, com en tants altres aspectes de la vida, 1+1 sovint són més que 2. Per això, els programes de recerca i innovació de ”la Caixa” aposten per aliances amb centres d’excel·lència científica i immillorable pràctica clínica, com també per nous programes de suport a la R+D+i.

En l’últim any,

El sistema immunitari ens protegeix d’infeccions i tumors. No obstant això, en alguns casos, pot també atacar per error el cervell i causar alteracions neurològiques i psiquiàtriques. Són les anomenades encefalitis autoimmunitàries, un grup de processos inflamatoris cerebrals que poden arribar a ser mortals. 

El nostre coneixement sobre aquestes malalties ha crescut paral·lelament a la carrera de Josep Dalmau, investigador ICREA a l’Institut de Recerca Biomèdica August Pi i Sunyer, i descobridor, el 2007, de la primera encefalitis autoimmunitària coneguda, en la qual els anticossos ataquen els receptors NMDA de les neurones. 

Dalmau, que també treballa a l’Hospital Clínic de Barcelona, ha liderat les recerques que han descrit més del 50 % de les encefalitis autoimmunitàries que coneixem fins ara.

El virus de la immunodeficiència humana (VIH), causant de la sida, es va identificar l’any  1983 i, fins a mitjan anys noranta, el seu diagnòstic no només implicava una baixa esperança de vida, sinó també un rebuig social a causa de l’estigma d’aquesta malaltia. A partir de l’any 1996, es va implantar l’anomenada “teràpia antiretroviral altament activa” (HAART), i aquesta malaltia es va convertir en una infecció crònica per als pacients amb accés a aquests fàrmacs.

Tot i els èxits, el VIH continua matant moltes persones, ja que l’accés a aquestes teràpies és encara limitat. Segons dades de l’ONU, des de l’inici de l’epidèmia, a l’entorn de 75 milions de persones han contret la infecció del VIH.

Una alteració en la producció de cèl·lules sanguínies. El seu nombre creix sense control, ocupen la medul·la dels ossos i, finalment, surten al torrent sanguini. Així és com es pot detectar la leucèmia en una anàlisi de sang.

El 2019, els nous casos de leucèmia diagnosticats a Espanya superaran els 6.400 –segons les dades d’un informe presentat per la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica–, una xifra que ha anat en augment durant els últims anys.

No obstant això, la supervivència de les persones amb leucèmia ha augmentat significativament gràcies a la tasca de centres com l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC).