La ciència té un deute pendent amb les dones. Tot i que cada vegada s’aposti més per polítiques adreçades cap a la igualtat i la inclusió, encara queda molt per recórrer. Hem volgut aprofitar una activitat que organitza CaixaForum Madrid amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència per parlar amb dues de les seves participants. 

Isabel Dorado, de la Universitat Politècnica de Madrid, treballa per predir l’impacte del canvi climàtic sobre els boscos i ho fa amb el suport d’una beca de postdoctorat Junior Leader. Helena Domínguez és arqueòloga i va tenir el suport d’una beca de postgrau a Amèrica del Nord de “la Caixa” per a la seva estada de recerca a la University of Pennsylvania.

L’any 2018, més de 18 milions de persones van ser diagnosticades amb càncer, una xifra que continua augmentant a causa de l’envelliment de la població.

Els nous casos es compten per milions, però també són milions els pacients que superen aquesta malaltia cada any. Conscients de la necessitat de posar fre al càncer, a ”la Caixa” donem suport als millors centres i equips de recerca. És gràcies a ells que albirem un futur on el càncer ja no serà una malaltia mortal per a ningú.
Des de “la Caixa” apostem per una estratègia ferma contra el càncer que es va materialitzar en el període 2016-2019 amb el suport a 135 projectes,

Que els drons voletegin al nostre voltant només és qüestió de temps. La Comissió Europea preveu que, d’aquí al 2035, es facin servir en tota mena de tasques, sobretot en el sector de serveis, amb un impacte econòmic que superarà els 10.000 milions d’euros anuals. Però abans s’han de resoldre importants qüestions relacionades amb la seguretat, com ara que no xoquin entre si, contra altres objectes o contra nosaltres.

Leonardo Colombo envoltat de drons i fórmules matemàtiques. GPSIC Lab, FIUBA, Argentina. Fotografia feta per Juan Ignacio Giribet

I la complexitat creix quan volem que facin tasques col·laboratives per a les quals s’hauran de sincronitzar, en alguns casos amb gran precisió.

Aproximadament 1.300 milions de persones arreu del món pateixen algun tipus de discapacitat, segons estima l’OMS. Una xifra que segueix en augment a causa del creixent envelliment de la població, que a partir dels 50 anys majoritàriament ha desenvolupat alguna patologia visual.

Les innovacions mèdiques de les últimes dècades han ajudat en molts casos, però la gran varietat d’afeccions de l’ull i dels centres de processament de la visió en el cervell dificulten la curació de moltes altres patologies. 

En els últims anys i des de disciplines molt diferents, s’han proposat noves teràpies i dispositius per donar resposta a aquest repte. Per conèixer-ne dos,

La neurocientífica Mara Dierssen, investigadora del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, és filla de pare neurocirurgià i mare pintora. No és estrany que, tot i que la curiositat científica hagi estat el motor de la seva vida professional, el seu interès per l’art també l’hagi acompanyat durant tota la seva carrera i li hagi fet preguntar-se què passa dins el cervell quan som creatius i quan observem obres que ens semblen boniques. Parlem amb ella per entendre una mica millor en què consisteix la creativitat i fins a quin punt és important l’art i la bellesa per a la nostra espècie.

La neurocientífica Mara Dierssen, del Centre de Regulació Genòmica (CRG).