La majoria de nosaltres estem familiaritzats amb la teoria del desequilibri químic de la depressió, segons la qual aquesta malaltia és causada per una baixa concentració del neurotransmissor serotonina. Tanmateix, una àmplia revisió publicada recentment, que no ha trobat relació entre els nivells de serotonina i la depressió, ha posat en dubte aquesta teoria. 

Molts antidepressius actuen inhibint la degradació de la serotonina al cervell. Què indica aquest nou descobriment sobre aquests fàrmacs que milions de pacients prenen diàriament?  

«El que sabem és que funcionen, però encara no sabem exactament per què; són dues coses diferents», explica João Filipe Oliveira, investigador de la Universidade do Minho,

El nostre cervell està format per més de 100.000 milions de neurones, tantes com estrelles hi ha a la nostra galàxia. Tot i els avenços científics de les últimes dècades, tot just estem començant a comprendre el nostre òrgan més complex, la nostra pròpia galàxia. 

Així mateix, sabem molt poc sobre l’origen de les nombroses malalties que poden afectar el cervell. Es calcula que a tot el món hi ha fins a mil milions de persones (aproximadament, una de cada sis) que pateixen algun trastorn cerebral, com la malaltia d’Alzheimer, epilèpsia o malalties mentals, entre d’altres.

Per comprendre en profunditat aquests trastorns, no n’hi ha prou amb l’estudi de les àrees i circuits del cervell que hi estan involucrats.

«En molts aspectes, el cos humà s’assembla més a un escull de corall que no pas a un organisme individual», explica el Dr. Frederic Bushman, catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Pennsilvània. Com els acolorits ecosistemes subaquàtics, som la llar de milers de milions de microorganismes que viuen en harmonia amb nosaltres. Anomenats conjuntament microbioma humà, aquests microbis —majoritàriament bacteris, virus i fongs— recobreixen les nostres cavitats oral i nasal, el nostre tracte digestiu i fins i tot la nostra pell.

Igual com les abelles obreres protegeixen el seu rusc, els nostres microbis duen a terme nombroses funcions que contribueixen a la nostra supervivència,

La possibilitat de viure més temps i amb més bona salut és un dels grans reptes de la medicina actual. Però entendre aquests processos és una mica complex i exigeix la col·laboració i el coneixement de molts àmbits de la biologia.

Per això, durant els dies 9 i 10 de maig, experts internacionals en la recerca sobre envelliment es van reunir en un nou CNIO-CaixaResearch Frontiers Meeting, el primer des del 2019, després de la pausa provocada per la pandèmia de la COVID-19.

La trobada, organitzada per Maria A. Blasco, directora del CNIO i cap del Grup de Telòmers i Telomerasa d’aquest centre; Alejo Efeyan, cap del Grup de Metabolisme i Senyalització Cel·lular del CNIO,

El dilluns 30 de juny i el divendres 1 de juliol de 2022, se celebrarà a CosmoCaixa la vuitena edició de The Barcelona Debates on Human Microbiome. L’esdeveniment, organitzat per IrsiCaixa amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, reunirà científics destacats que investiguen el paper que exerceix el microbioma humà en diferents processos i sistemes de l’organisme i la relació que té amb diferents patologies.

Els ponents, amb coneixements que van des de la medicina i les ciències de la salut fins a les biociències i les matemàtiques, ens oferiran una àmplia visió sobre aquest camp en expansió i intentaran identificar prometedores vies per a la recerca futura.

Per a més informació i inscripcions,